‘Obra Completa VI’ de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés és un autor amb una obra diversa en el temps i en matisos. Amb una llengua planera, popular, i un estil senzill en aparença, va tractar els principals temes que afecten l’ésser humà com són l’amor en tots els seus vessants, la mort, la por o el compromís amb la terra. Hi ha, però, més temàtiques i llenguatges no tan explícits en una primera lectura: les influències i el joc amb els clàssics de la tradició literària o la creació d’un univers literari propi o les referències al cinema o la cultura popular, entre altres elements a tenir en compte.

En els anys setanta del segle XX, després d’anys de silenci editorial, es va iniciar la publicació dels volums de l’Obra completa d’Estellés, mentre poemes com ‘Els amants’ o ‘Propietats de la pena’ de Llibre de meravelles es feien servir per a actes culturals, polítics i socials arreu del país. El moment necessitava referents culturals que s’afegiren als intents de transformació de la societat que, amb la mort del dictador Franco, es veien aproximadament factibles.

El pas del temps ha consolidat l’obra d’Estellés en diferents àmbits no sols acadèmics sinó també populars: tesis, publicacions, relacions amb les arts, difusió en diferents suports, la Festa Estellés, etc. L’antiga Obra Completa necessitava noves mirades que revisaren els criteris editorials que havien mostrat els llibres d’Estellés als lectors d’una manera poc clara o sense un ordre massa aparent, tot dins un cert caos estellesià.

Amb aquest objectiu es va ordenar el Fons Estellés i se’n va digitalitzar i descriure una part per a reeditar aquella gran obra. A grans trets, els criteris per a l’Obra completa revisada de Vicent Andrés Estellés són l’ordenació cronològica -moltes vegades aproximada- i l’agrupació de llibres per estil o temàtiques. Des de 2014, Edicions Tres i Quatre ha publicat cada any un volum dels deu previstos, i que apleguen de les primeres poesies en català dels anys cinquanta a les obres de teatre o de prosa memorialística amb què es tancarà el darrer volum. A l’inici de cada aplec de llibres, hi ha una introducció que justifica i explica el contingut del volum. 

El llibre que ressenyem ara és el volum sisè de l’Obra Completa revisada d’Estellés i, cronològicament, la producció dels poemes que conté se situa a mitjans de la dècada dels setanta. En aquesta etapa destaca la diversitat productiva d’Estellés, marcada per la maduresa i un cert reconeixement com a escriptor, amb premis que porten el seu nom o pels guardons que rep atesa la trajectòria literària. Els curadors de l’edició, els professors Vicent Salvador i Jordi Oviedo, han seleccionat i revisat quinze llibres de diferents volums de l’antiga obra completa i s’han basat en part en la tasca de preparació del Fons Estellés que hem esmentat més amunt. La consulta d’aquest fons permet mostrar el particular procés d’escriptura del poeta i com preparava els llibres en alguns casos.

Un llibre com Cant temporal fa referència a la redacció simultània de Mural del País Valencià, un llibre editat pòstumament en gran part que retia homenatge a llocs, personatges i moments històrics del nostre país. A Cant temporal, apareix la voluntat de comprometre’s amb la realitat que envolta el poeta, alhora amb un estil reflexiu. Endemés, en la resta del volum, hi ha línies que continuen les d’altres llibres previs: Pedres de foc, un recull de sonets, té com a figura literària principal la ‘cordovesa’, un personatge de l’univers màgic d’El gran foc dels garbons, amb el Burjassot rural i humil de la infantesa i l’adolescència del poeta, amb un rerefons existencial. També, hi ha llibres com Progrés de la llum i altres que els editors anomenen ‘minimalistes’ en l’estudi introductori, per tal com hi predominen les imatges, els versos breus, l’atenció a la forma, en definitiva. En aquest conjunt, destaquen les tankes i els haikus dels llibres Vida secreta i Prat de la Mola, amb referències a un paisatge íntim i viscut. Així mateix, hi ha la relació amb la tradició literària, en un homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres en alguns poemes que es troben a Estams de la pols; la figura de ‘Mahalta’, la destinatària d’alguns textos poètics de Torres, també se’ns presenta en el llibre d’Estellés, però des del punt de vista estellesià.

A més, en una mostra de la diversitat de registres de l’obra estellesiana, destaquem els llibres Els ferros del poema i De quan Joan Fuster i l’Estellés, que sobten per un ‘experimentalisme formal’, com indiquen els curadors de l’edició: prosa poètica, absència de signes de puntuació, joc amb la tipografia, juntament amb un torrent de llenguatge que ens recorda determinats moments de ‘Coral romput’, per exemple. La relació amb Joan Fuster ara esdevé material literari per a un jo poètic que recrea un passat possible d’Estellés i Fuster com a infants entremaliats amb precoces aspiracions literàries…

El darrer poemari és Exili d’Ovidi; amb Pedres de foc considerem que constitueixen el nucli del volum, pel que fa a la seua qualitat. El cicle dels clàssics grecollatins que conformen els llibres de les Èglogues, Horacianes, Les acaballes de Catul i Ora maritima, publicats en volums anteriors, es tanca ara amb aquest recull, que empra la figura literària d’Ovidi com a model d’independència crítica davant el poder. El tema de l’exili, exterior i interior, també tractat en altres llibres, es barreja amb la reflexió literària, amb referències a Pablo Neruda, Miguel Hernández o Federico García Lorca. L’ús d’aquell personatge llatí en un nou context històric serveix de base per a mostrar una sexualitat explícita en els poemes, com a exemple de gaudi i de llibertat, però ara amb la maror del Perelló de Sueca, on el poeta va escriure possiblement una part dels diferents llibres o seccions que integren aquest poemari. També hi ha l’odi, que s’afirma contra aquells que neguen la llibertat com a valor principal, entre la llibertat d’estimar i de viure en definitiva: 

el teu nom eixampla la nostra alegria. el teu
nom ens és l’alegria de viure i crear.
el teu nom és la cendra i l’origen, bandera
i vent, permanent sang que espera la vida,
la besada en un coll, en un pit, i més coses
encara. ets el fonament de la llibertat.

En conclusió, es tracta d’un volum que recull les diverses formes i estils que configuren una de les veus literàries més completes i al mateix temps complexes de les lletres catalanes, ara presentada amb voluntat d’oferir una lectura ordenada i contextualitzada.