Ontinyent Participa – PMUS

Recentment s’ha presentat el document definitiu del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d’Ontinyent (PMUS), del qual ARQ-O en fem una lectura positiva en tant que inclou diverses propostes que -de realitzar-se- suposarien un pas important en l’objectiu d’aconseguir una ciutat més humana, inclusiva i amb una mobilitat més sostenible i alhora més respectuosa amb els ciutadans i l’entorn.

Les directrius del PMUS són encoratjadores, però insuficients per si mateixes, ja que la implantació de les propostes presentades requereix la participació activa de diferents col·lectius compromesos en el model de ciutat plantejat, sent part fonamental el paper dels veïns com a demandants d’un millor urbanisme futur, conscients a més que el planejament urbanístic i la gestió del territori afecten de manera important la vida de les persones i també de les generacions futures.

Des d’ARQ-O volem ser part activa d’aquest treball col·lectiu de configuració de l’estratègia urbana, començant per aprofitar l’oportunitat que ens proporciona l’Ontinyent Participa 2016, un procés amb el qual el col·lectiu d’arquitectes hem de ser crítics en tant que després d’unes quantes edicions i d’una notable consolidació, entenem que caldria revisar-ne el plantejament per esdevenir un procés de participació ciutadana real i no un mer tràmit de votació. Estem convençuts que els ontinyentins estem sobradament preparats per a afrontar un procés de participació que no es limite a una part d’aquest, i com a prova tenim el procés d’elaboració del PMUS, dirigit per professionals i amb un alt suport de diferents agents locals. Si apostem per dedicar part del pressupost municipal a l’execució de propostes col·lectives, les decisions s’han de prendre des de la responsabilitat, i açò no és possible sense comptar amb la suficient capacitat d’avaluació crítica i informada, la qual es fonamenta en l’anàlisi, l’observació de l’experiència, el debat, la reflexió i, sí, en últim lloc, la proposició.

Assumint la necessitat de millora de l’Ontinyent Participa, pensem que en aquest moment és una ferramenta vàlida i una bona oportunitat per a iniciar el diàleg sobre com posar en pràctica el PMUS i testar-ne l’abast, per la qual cosa com a associació, ARQ-O hem presentat una sèrie de propostes encarades a passar el PMUS del paper al carrer.

Considerem prioritària l’adequació del carrer Sant Antoni i la seua recuperació com a eix vertebrador del barri històric de Poble Nou -assenyalada l’actuació al PMUS com a prioritària, integrant el carrer a un recorregut de preferència per a vianants i ciclistes-.

Paral·lelament a una tasca contínua i imprescindible de revalorització dels centres històrics s’imposa replantejar-nos la reconfiguració de l’espai públic dels barris amb més densitat de població, on el PMUS fa incidència especialment en la millora dels entorns d’equipaments públics. En aquest aspecte proposem d’encetar les actuacions al voltant de la zona que concentra tres centres educatius públics, el carrer de José Iranzo entre l’Avinguda del Benicadell i la de Daniel Gil, un tram viari poc amable per als vianants que cada dia concentra centenars de xiquets (i acompanyants), el qual demana de repensar-ne la configuració per pacificar el trànsit i ser inclòs a la xarxa de camins escolars segurs. Plantegem que es convertisca en un tram amb preferència de vianants, i com a nova zona d’oci, tractant també de descentralitzar les zones d’oci –ara concentrades a la plaça de la Concepció- perquè la ciutat estiga equilibrada en aquest sentit.

A banda d’aquestes propostes i amb la intenció de recuperar espais públics per als ciutadans, volem posar el punt de mira sobre un espai que hauria de ser, per moltes raons, emblemàtic i que roman oblidat. Parlem del solar del Ravalet, un espai al costat de l’ajuntament i la plaça Major, a un tir de pedra dels jutjats i l’accés principal al barri de la Vila, als peus del campanar, enfront del MAOVA i el recentment recuperat refugi. En definitiva, l’espai idoni per servir de punt d’inici de les principals rutes turístiques -sector pel qual s’ha apostat als darrers anys- i també per a romandre-hi, seure, reunir-se i assumir les funcions que no acompleix la Plaça Major, tristament reduïda a encreuament rodat i aparcament. El solar del Ravalet s’utilitza com a aparcament, cert, també cert que a pocs metres trobem l’aparcament de Sant Jaume, i en qualsevol cas, reflexionem si un espai alié al trànsit rodat, a un enclavament tan significatiu de la ciutat, capaç d’acollir moltes de les funcions que no acompleix la (no) plaça veïna, no mereix guanyar un espai públic -a un barri densament ocupat i molt necessitat d’espais verds-, assumint que arribats a aquest punt resultarà impossible de recuperar l’antiga trama de cases del Ravalet -la qual mai hauria d’haver desaparegut-.

Al nostre entendre no cal realitzar una actuació de gran entitat (i gran pressupost) en aquest espai. Sols la retirada dels vehicles i una intervenció de baix cost suposaria una millora molt significativa, no sols des del punt de vista estètic, sinó també funcional, a més de la posada en ús immediata d’un espai estratègic a hores d’ara infrautilitzat.