17.09.2017 - 22:05
Ja està. Ja estem dins del COR. Ens hi han ficat els polítics, aquells que diuen que estan per defensar-nos i fer-nos la vida més fàcil i agradable. És per dubtar-ne.
La història del COR era la història d’una derrota anunciada per als ciutadans. Abans o després, havíem de perdre. Per molt que ens diguen que guanyem tant-i-més-quant. Hi va haver un temps en què els polítics de l’Ajuntament d’Ontinyent, tots a una, es van fer forts contra el COR. Van dir que no. I van plantejar una série de querelles, processos judicials, reclamacions ciutadanes, contenciosos administratius, negativa a cedir el padró d’habitants, manifestacions… És a dir, qualsevol polític tenia clar que el COR no ens interessava i no era de profit per Ontinyent.
Però com són les coses! Ha bastant un canvi en la presidència de la Diputació de València, d’un membre del PP a un del PSOE, d’un home que es deia Rus a un altre que es diu Rodríguez, perquè l’ajuntament haja canviat de parèixer. Encara que els ciutadans isquem escaldats econòmicament.
Què ha canviat en el COR? Crec que res. En compte de gestionar-nos els residus una empresa xicoteta i que ho fa excel·lentment, ara ho farà una filial d’una multinacional. En lloc de cobrar-nos una quantitat X, ara serà una quantitat X més xorrà. En el cas de les segones residències, la quantitat X es duplica, amb la qual cosa la xorrà passa a l’atracament. En el cas de l’ecoparc, hem perdut la tutela i a més a més seguirem pagant-lo els veïns. En compte de tenir el poder de decisió nosaltres, ara ens imposaran la decisió que vulguen. Des de finals de maig de 2017, són del COR aprovat pels 14 regidors socialistes i un de C’s de l’Ajuntament d’Ontinyent. Socialistes? Bé, així és diuen. Però no passa res. I no passa res. Som així d’abnegats. O d’imbècils.
En tot aquest procés canviant, s’ha explicat als ciutadans el canvi de criteri de l’ajuntament, màxim tenint en compte que el president de la Diputació és ontinyentí? No. Que va! Tan amant com és d’eixir en els mitjans per inaugurar una rajola, i ara no ix. Evidentment perquè desdir-se es complicat i perquè vendre una cosa nociva per al poble no és fàcil. Ha passat de puntelletes, sense fer soroll. I tots els mitjans de comunicació han estat en el seu paper: vendre’s al poder. Així anem vivint i ens trobem en el tercer any triomfal. Amb amics així, p’a què volem enemics?
