Palau de Benissuera, què queda per salvar

Històricament la vida del poble de Benissuera s’ha desenvolupat al voltant del Palau dels Bellvís. No hi ha cap punt del poble des del qual no se n’albiren les torres, vit-i-set metres de façana dominen la plaça Major; l’aire monumental d’aquest edifici del segle XVI és una presència indefugible del paisatge local. La vella portalada del casal ha presidit les festes i celebracions col·lectives, els seus jardins han estat l’indret màgic dels jocs (de vegades furtius) de moltes generacions de xiquets i xiquetes, el palau ha nodrit les llegendes i narracions populars que ara ens semblen faules remotes i una mica extravagants. En definitiva, el palau ha marcat la vida local d’una manera que cap document de propietat no podrà reflectir. Però, afortunadament, des d’ara i per primera vegada en la història, el palau és propietat del poble de Benissuera.

Gràcies a tota la gent que ha donat la cara per salvar el Palau dels Bellvís; gràcies a les arquitectes, restauradores, als arqueòlegs i periodistes que ens han ajudat de manera desinteressada; gràcies a tots els veïns i veïnes del poble que s’han implicat en la defensa del seu patrimoni; gràcies al batle Toni Soler per assumir la veu d’un poble; gràcies als antics propietaris del palau, la família Colomer, que ens han ofert materials gràfics i ens han animat en aquesta empresa; gràcies a les institucions i associacions que ens han prestat la seua assistència: l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, Acció pel Patrimoni Valencià i Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Histórico. Gràcies a l’activisme incansable de Sabrina del Val i a l’entusiasme del grup de persones que ens estimem Benissuera i que ens hem compromès en aquesta causa (Annamari, Meli, M. Cruz, Jaume, Pepa, Mònica, Tere, Marina, Joana…). Entre tots hem aconseguit que l’empresa immobiliària SOLVIA comprenga que, en aquest moment, el valor del Palau dels Bellvís és el que el fa un patrimoni col·lectiu. Per això ara podem reconèixer i agrair la sensibilitat que ha demostrat SOLVIA fent donació del Palau a l’Ajuntament de Benissuera.

El pas a mans públiques del Palau dels Bellvís és un gran èxit de tothom i un avanç molt important per a salvaguardar-lo. Però encara ens queda un llarg camí per recórrer. En aquests moments l’estat de conservació de l’edifici és crític. El Palau dels Bellvís continua sent una emergència patrimonial. Si l’administració no actua amb rapidesa aquest Bé d’Interès Cultural pot convertir-se en una ruïna irrecuperable. I ara no podem deixar que això passe. En conseqüència, la campanya de sensibilització Salvem el Palau de Benissuera té més sentit que mai i, per tant, continuarem necessitant tot el nostre entusiasme i el suport de la gent que compateix amb nosaltres la preocupació pel patrimoni cultural.

En aquesta mobilització ens ha mogut denunciar l’abandonament que ha sofert el Palau dels Bellvís, però també cridar l’atenció sobre la importància del patrimoni cultural per promoure el desenvolupament sostenible dels nostres pobles. De vegades, i encara, persisteix una idea estereotipada dels Béns d’Interès Cultural com una mena d’adornament, com un luxe a qual només hi poden aspirar aquells que se’l poden pagar. En pobles d’interior, com Benissuera, el seu patrimoni podria convertir-se el seu mitjà de vida, el motor d’activitats econòmiques que no estiguen basades en la destrucció del paisatge sinó en la seua preservació.

Ara tenim una oportunitat immillorable per a imaginar i construir el futur d’un poble (i d’una comarca) sense caure en el parany dels monocultius urbanístics dels que el Palau de Benissuera ha estat a punt de ser víctima. Posar en valor el patrimoni històric pot ser una alternativa econòmica, però ha de ser una alternativa cívica. El compromís amb la conservació del patrimoni cultural es basa en el convenciment que la llar ideal no s’acaba en el llindar de la pròpia casa, sinó que remet a la totalitat de l’entorn. Els nostres pobles són les nostres cases i lluitar per conservar un entorn habitable és lluitar per un espai públic viu i compartit. I això sí que ens interessa a tothom, com a societat, siguen quins siguen els nostres pobles.