04.10.2018 - 18:30
|
Actualització: 04.10.2018 - 20:30
Aquests tres elements són a la base de la democràcia. Sense les paperetes, les urnes són buides. Però sense urnes, no hi ha possibilitat de votar.
Paperetes, urnes i vots és el que hi va haver ara fa un any als col·legis electorals de Catalunya en el referèndum del primer d’octubre.
L’estat espanyol no va poder confiscar les paperetes, encara que en va segrestar moltes. L’estat espanyol no va poder trobar ni una sola urna de les 10.000 que van entrar a Catalunya, i això diu molt ‘a favor’ del servei d’intel·ligència espanyol. L’estat espanyol no va poder impedir que votàrem, malgrat la violència que vam patir, simplement per exercir un dret tan elemental com posar una papereta en una urna.
El PP ens repetia una i altra vegada que ‘no habrán urnas ni referéndum’. I també: ‘si hay votación no habrá urnas’. I, malgrat tot, hi hagueren paperetes, urnes i vots.
No van poder impedir que votàrem i que protegírem els col·legis electorals, amb una actitud pacífica i cívica, festiva i lúdica. Sense caure en provocacions. Sense renunciar a un dret com és el de votar. Ningú no estava obligat a fer-ho. Però els qui volíem votar, vam haver de suportar colps de porra, cosa que indica el nivell democràtic de l’estat.
S’hagueren d’importar urnes que van estar protegides i que arribaren als col·legis electorals puntualment. Curiosament, si es descobrira qui va portar les urnes, aquesta persona podria ser detinguda. Pel contrari, exportar armes no és cap delicte.
El programa Preguntes freqüents de TV3 del dissabte 22 de setembre, explica molt bé l’odissea que va ser portar les urnes fins al Principat de Catalunya. I l’èxit que va suposar tindre-les als col·legis electorals.
Votàrem amb llibertat i malgrat la violència policíaca. Votàrem, ara fa un any, per demostrar que un poble vol ser lliure. Votàrem en un clima de llibertat i de festa.
Un any després hi ha a la presó i a l’exili hòmens i dones de pau, que defensaren, d’una manera cívica i democràtica, l’anhel d’un poble a exercir, en llibertat, el dret de construir el seu futur.
El referèndum del primer d’octubre va ser la victòria dels hòmens i de les dones que vam voler eixir a construir en llibertat el nostre futur.
La setmana passada vaig rebre una carta de Jordi Cuixart on ens demana que ‘anem sempre endavant’ i en ens anima a tindre ‘coratge i estima’.
Per això ara recordem els qui són a la presó o a l’exili i els milers i milers de persones, 2.262.424, que vam votar i que vam protegir les urnes.
