‘Parlar, dialogar i pactar amb tothom’

Aquesta és la intenció i el desig que ha expressat la Sra. Bonig, presidenta del PP valencià, sobre la seua tasca política (Levante 8 de gener de 2019). D’aquesta manera, la candidata a la presidència de la Generalitat Valenciana intenta justificar el pacte del PP amb Vox, per tal d’aconseguir així, amb aquest partit i amb Ciutadans, que el Sr. Juan Manuel Moreno assolira la presidència de la Junta d’Andalusia.

Parlar, dialogar i pactar és un bon programa, certament. De fet, tots els polítics haurien de seguir el consell de la Sra. Bonig. Amb tot, Isabel Bonig no hauria de dir que el PP parla, dialoga i pacta amb tothom, ja que l’hemeroteca desmenteix les declaracions de la presidenta del PP valencià.

Cal recordar que el Sr. Xavier Garcia Albiol, fins fa unes setmanes màxim dirigent del PP a Catalunya, va dir que ‘Rajoy no negociarà amb els independentistes ni un got d’aigua’ (Europa Press 14 de setembre de 2015). I el Sr. Pablo Casado, president del PP, va afirmar que no contemplava ‘cap diàleg amb els independentistes’ (La Vanguardia, 1 de juliol de 2018). I encara: el mateix Sr. Casado demanà al president Pedro Sánchez que trencara ‘amb els independentistes’ (El País, 25 d’octubre de 2018), ja que el president del PP acusava els partidaris de la independència de Catalunya de ‘posar una pistola damunt la taula’ (eldiario.es, 24 de setembre de 2018).

L’última ‘perla’ del ‘diàleg’ que defensa la Sra. Bonig ha estat l’entrevista a la Sra. Isabel Díaz Ayuso (El Mundo, 14 de gener de 2019), quan a la pregunta sobre si ella es reunirà amb Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, la candidata del PP a la Comunitat de Madrid responia: ‘Mai. Quan presidisca Madrid, no hi serà benvingut.’ Aquest és el ‘diàleg’ del PP que defensa la Sra. Bonig: ‘Parlar, dialogar i pactar amb tothom.’

Quan la Sra. Bonig deia que el PP vol parlar, dialogar i pactar amb tothom (tot i que no és veritat que ho vulga fer amb tothom), el que deia és que volia arribar a un pacte amb Vox, per aconseguir així que el candidat del PP a Andalusia poguera ser president de la Junta. I tot i que l’arquebisbe de València va dir que ‘Vox és un partit de dretes però no d’extrema dreta’ i ‘totalment constitucional’ (Levante, 12 de desembre de 2018), aquest partit xenòfob no està en la línia de l’Evangeli quan proposa expulsar 52.000 immigrants sense papers. De fet, el mateix arquebisbe Antonio Cañizares va defensar la necessitat d’acollir refugiats, ‘vinguen d’on vinguen’ (La Gaceta, 27 d’octubre de 2015).

La Sra. Bonig hauria de recordar, davant la negativa del PP a dialogar amb els independentistes catalans, que el Sr. Aznar fa uns anys va propiciar un diàleg (amb diversos contactes) amb ETA. Per això resulta tan difícil comprendre que el PP no vulga dialogar amb el govern de Catalunya, que, per altra part, té el suport de la majoria de la cambra catalana, i sí que ho faça amb Vox. Amb això, el PP s’ha venut a qualsevol preu i Ciutadans ho ha intentat dissimular.

El bon desig de la Sra. Bonig pel que fa al diàleg (però no la realitat del que fa el PP) està en sintonia amb les paraules que el papa Francesc va adreçar fa uns dies al cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu. El papa demanava als ambaixadors, que els estats feren possible ‘un diàleg entre les nacions’ per tal d’evitar el ‘domini del més fort sobre el més dèbil’, i buscar així ‘el bé comú’ entre els pobles. Per això el papa demanava que els polítics tingueren la capacitat d’escoltar ‘la veu dels seus pobles’ per buscar ‘solucions concretes per afavorir el bé comú.’

És evident que el diàleg s’ha d’establir amb els adversaris i així construir ponts i poder arribar a una entesa. És a dir: per fer possible, com demanava la Sra. Bonig, ‘parlar, dialogar i pactar’, que ella defensava només pensant en Vox en un intent de d’emblanquir aquest partit. Es tracta de ‘parlar, dialogar i pactar’ amb tothom. No només amb aquells que estan més en sintonia amb la Sra. Bonig i que per això han arribat fàcilment a un acord. Si la Sra. Bonig diu que cal ‘parlar, dialogar i pactar amb tothom’, que siga realment així: amb tothom. Sense excloure ningú. I el PP no fa això, ja que per buscar una solució a la situació que viu Catalunya, paradoxalment, el partit del Sr. Casado (un partit que hi és residual) exclou els independentistes, que són majoria a la cambra catalana.