Parlen de ‘vida’ i de ‘no martaràs’, però…

‘Sent parlar de “vida” i de “no mataràs” als qui ahir defensaven la pena de mort o la guerra justa i justificaven la tortura o els vols de la mort’. Aquest és el títol d’un article publicat a  Religión Digital per l’argentí Eduardo de la Serna, un mossèn que forma part del grup de preveres en opció pels pobres. 

Aquest capellà argentí hi dóna la seua visió sobre la defensa de la vida, en el debat sobre l’avortament que recentment ha tingut lloc a l’Argentina. I per això aquest mossèn diu que ‘hi ha discursos que em resulten agressius i violents’.

Amb valentia, ha denunciat la hipocresia dels qui ara a l’Argentina (però no només en aquell país llatinoamericà) defensen la vida, però fa anys no ‘cridaven davant la crema de bruixes o justificaven la Inquisició o les croades, la mort d’heretges o el desmembrament d’indígenes rebels’. En aquell moment ‘no van dir res’, afirma Eduardo de la Serna, afegint a més que ‘l’avortament em produeix rebuig’, ja que ‘no és cap meravella’. 

També a l’estat espanyol últimament, hi ha hagut un tens debat sobre l’eutanàsia. Fa uns dies al Congrés de Diputats espanyol es van enfrontar dues postures: els partidaris de regularitzar l’eutanàsia i els contraris a fer-ho. 

El que em produeix una gran indignació és la hipocresia dels qui, per a combatre la llei de l’eutanàsia, han invocat la defensa de la vida, quan un d’aquests partits, el PP (l’altre, Vox, era a dins del PP), va promoure i impulsar l’actuació bèl·lica a l’Irac el 2003.

I és que el Sr. Aznar, cal no oblidar-ho, formà part del trio de les Açores i per això participà activament en les maniobres polítiques que impulsaren l’acció militar a l’Irac, malgrat la falta de proves de l’existència d’armes de destrucció massiva. El partit del Sr. Aznar, que ara es proclama defensor de la vida i contrari a regularitzar l’eutanàsia, va apostar per la guerra, legitimant la invasió. En aquell moment el PP va defensar la vida, com pretén fer-ho ara oposant-se a l’eutanàsia? 

L’altre partit (nascut del PP) que s’ha posicionat també contra la llei que regula l’eutanàsia presenta, entre les seues cent mesures urgents, la ‘deportació dels immigrants il·legals als països d’origen’ (núm. 14) i ‘l’eliminació de l’accés gratuït a la sanitat per als immigrants il·legals’ (núm. 58), mentre fa una ‘defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural’ (núm. 75). El tracte vexatori i xenòfob d’aquest partit amb els immigrants està en la línia de la defensa de la vida?

Per altra part, els diputats del PP contraris a l’eutanàsia, que diuen defensar la vida, haurien de recordar la tragèdia del Tarajal. Va ser el 6 de febrer de 2014, en temps de la presidència de Mariano Rajoy, quan uns immigrants subsaharians que arribaren nadant a la costa espanyola van ser repel·lits per un operatiu de 56 agents de la Guàrdia Civil, que els van disparar 145 pilotes de goma. Quinze d’aquells immigrants van morir ofegats mentre intentaven eludir l’acció de la Guàrdia Civil. I ara la Justícia ha arxivat la causa contra els guàrdia civils del cas. No s’havia de defensar la vida d’aquests immigrants? El PP va condemnar aquesta tragèdia? El Sr. Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior en aquell moment (i tan catòlic), va defensar el dret a la vida d’aquelles persones?

Per això, utilitzant el títol de l’article de mossèn Eduardo de la Serna, també em sembla una hipocresia sentir els qui parlen de ‘vida’ i de ‘no mataràs’ per a oposar-se a la llei de l’eutanàsia mentre ahir declaraven la guerra a l’Irac o hui menyspreen i persegueixen els immigrants.