08.06.2019 - 20:34
|
Actualització: 08.06.2019 - 22:34
Segons el Diccionari Normatiu Valencià, la democràcia és la ‘doctrina política segons la qual la sobirania es troba en el poble, que exerceix el poder per mitjà de representants elegits per sufragi universal’.
D’aquesta manera, la democràcia es defineix com la participació dels ciutadans en els afers públics. Normalment els partits polítics presumeixen de ser democràtics. Per això els partits que se’n diuen haurien d’escoltar el parer de tots els seus membres i escollir els líders sense imposicions. Últimament hem vist diversos casos d’imposicions en uns partits que es diuen democràtics.
Després de les eleccions del 26 de maig, els socialistes navarresos van obtindre 11 diputats autonòmics i per això María Chivite, secretària general del PSN i candidata a la presidència del govern de Navarra, va demanar a Uxue Barcos, candidata nacionalista, d’explorar la possibilitat de formar un govern de progrés amb Geroa Bai, i també amb Ezquerra (marca navarresa d’Esquerra Unida) i Podem. De no fer realitat aquest govern, el tindria la coalició de PP, Ciutadans i UPN.
Quan els socialistes navarresos estaven teixint aquest pacte per tal que la Sra. Chivite encapçalara el govern de Navarra, tal com informava el diari Levante-EMV el dia 3 de maig, des de Ferraz, a Madrid, el PSOE va congelar les negociacions del PSN. És veritat que en un principi el PSOE havia donat el vist i plau a aquest acord. Però la por del PSOE que una abstenció de Bildu afavorira el pacte i la dreta acusara el Sr. Pedro Sánchez de connivència amb els abertzales, ha fet que els socialistes feren marxa arrere i desautoritzaren els socialistes navarresos. Per altra part, el PSOE està mercadejant el vot d’UPN, per tal que aquest diputat s’abstinga en la votació del Sr. Pedro Sánchez com a candidat a president del govern espanyol. A canvi, el PSOE no negociaria amb els nacionalistes la presidència de Navarra i amb l’abstenció del PSN, que cauria a mans de Navarra Suma (PP, Ciutadans i UPN). D’aquesta manera el PSOE, sense respectar l’autonomia del PSN, s’ha desmarcat de la idea de María Chivite per explorar una pacte amb Podem, Geroa Bai i Ezquerra.
Una cosa pareguda ha passat al PSOE valencià, ja que alguns candidats a diputats provincials, que tenen el suport de les executives comarcals, no podran formar part de la Diputació de València. En compte d’aquestes persones, ocuparan els llocs de diputats els qui tinguen l’aprovació de l’executiva provincial. Ací es veu el cas que aquest partit fa de les comarques i dels seus dirigents comarcals. Per això hi ha un cert malestar als partits judicials de Gandia, Xàtiva, Sueca i València per l’imposició de la província. I és que l’executiva provincial (recordem que província vol dir ‘per als vençuts’), amb el poder que té, ha confeccionat la llista dels qui seran diputats per l’afinitat que aquestes persones tenen amb el Sr. José Luis Ábalos, que és qui talla l’abadejo.
Amb aquesta imposició de la direcció provincial del PSOE valencià i anul·lant les decisions comarcals, l’executiva provincial ha rebut crítiques per no haver tingut en compte les preferències de les comarques. Per a més inri, la direcció provincial ha decidit que si els socialistes díscols presenten una llista alternativa, poden ser expulsats.
També va passar el mateix amb ERC, quan ara fa un any el regidor Alfred Bosch va guanyar les primàries com a candidat d’aquest partit a l’Ajuntament de Barcelona. Però després la direcció d’ERC va imposar Ernest Maragall (menyspreant els militants que havien donat suport a Bosch) com a cap de llista municipal. O el PP i la direcció del Sr. Casado que ha imposat a dit els seus candidats a diputats i a presidents de comunitats autònomes. O el Sr. Pablo Iglesias que ha apartat, ‘manu militari’, el Sr. Pablo Echenique de la secretaria d’organització de Podem. O el rei Felipe VI, que no ha rebut el Sr. Jordi Sànchez, representant de Junts per Catalunya, malgrat que aquesta formació política designà el Sr. Sànchez com a interlocutor del rei. O el PP d’Àlaba que ha desautoritzat el seu candidat a batle a Labastida perquè va voler negociar amb Bildu.
O Neus Munté, que ara fa un any va guanyar les primàries del PDeCAT i va ser proclamada candidata d’aquest partit a l’ajuntament de Barcelona. Posteriorment ha estat substituïda per Joaquim Forn, ara a la presó de Soto del Real.
L’últim cas és el d’Antonio Tajani, president del Parlament Europeu (i membre de Forza Italia, partit que dirigeix Silvio Berlusconi), qui va prohibir l’entrada en aquesta cambra dels eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín, vulnerant els drets dels qui els votaren.
Una vegada més, l’establishment o classe dominant tira pel dret, menyspreant els militants dels partits, tant a Navarra com també al País Valencià, a Catalunya i a més llocs de l’estat, i al Parlament Europeu.
Tota una lliçó de democràcia interna. Per això la frase que resumeix tot aquest desgavell, amb mentides de primer grau, és la que va pronunciar el Sr. Gerardo Pisarello, secretari primer de la Mesa del Congrés de Diputats pels Comuns: ‘Si els poders fàctics volen un govern antiindependentista a Barcelona, no el tindran’. El que passa és que la Sra. Colau (amb el PSC) s’ha aliat amb els ‘poders fàctics’, ja que si no