Paula Espinosa: ‘Cal transparència i participació social per poder arribar a consensos en la gestió dels residus’

Paula Espinosa, militant dels Verds-Equo, forma part de la candidatura que han format Compromís i Podemos al País Valencià per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Ocupa el lloc número 6 per València.
Aquest dimarts ha estat a Ontinyent després de visitar la bassa de San Diego, en terme de Villena però a tocar de Fontanars dels Alforins, i hem aprofitat per parlar amb ella sobre qüestions relacionades amb el Medi Ambient i les eleccions.

–Com valoreu la recent Cimera de París?
–Tot i que l’acord establert a la Cimera de París suposa un punt d’inflexió perquè planteja un objectiu al llarg termini que la temperatura global del planeta es mantinga per davall de 2º C i fins a l’1,5º C, no hem de llançar les campanes al vol perquè les mesures que conté són insuficients com per creure que l’objectiu es puga assolir. És un text molt ambigu que deixa en mans dels estats la responsabilitat final i individualitzada d’implementar les polítiques necessàries que garantisquen el compliment de l’Acord.

Resulta decebedor que l’Acord no faça cap menció a la descarbonització. D’esta manera, es converteix en un Acord que difícilment serà eficaç en la lluita contra el canvi climàtic. Davant esta situació, partits polítics i els moviments socials hem de seguir pressionant per tractar d’accelerar la transició energètica cap a un model sense carboni.

–Més a prop, i sobre la visita a la Bassa de San Diego ubicada en terme de Villena, a sols 500 metres del terme de Fontanars dels Alforins, com veieu aquesta instal·lació i la gestió dels recursos hídrics de la zona?
–La bassa de San Diego del transvassament Xúquer-Vinalopó és tan sols un exemple de l’herència de la vella política hidràulica duta a terme a l’estat espanyol pels dos partits que han ostentat el poder els darrers anys. Es tracta d’una gestió dels recursos hídrics basada en les macroinfraestructures que ha sobreestimat els recursos i les demandes, i que d’altra banda ha subestimat els costos de l’obra pública. Cal recordar que la connexió del Xúquer amb l’Alt Vinalopó ha costat 400 milions d’euros de diners públics i no està clara la viabilitat econòmica de portar aigua des de la Ribera del Xúquer al Vinalopó, pel cost energètic, ni la viabilitat ambiental, vista la situació sobre la pressió dels recursos hídrics i la conjuntura de canvi climàtic. A la comarca de la Vall d’Albaida podem trobar exemples, a més petita escala, sobre la viabilitat dels projectes d’infraestructures hidràuliques.

–A la Vall d’Albaida volen construir una incineradora de residus animals. Quina valoració us mereixen aquest tipus d’infraestructures?
–El problema dels residus és molt complex, ja que es necessiten infraestructures per gestionar adequadament els residus que produïm, però cal fer-ho de la manera més eficient i ecològica possible. És clar que la ubicació ha de planificar-se amb transparència i no amb oscurantisme i el rebuig social que ha generat a la Vall d’Albaida, i això tenint en compte que l’emplaçament no comprometa el potencial de desenvolupament del territori on s’ubique quant al turisme rural, agrícola o paisatgístic. Tinc entés que la situació actual és que el procés es troba en el contenciós-administratiu, caldrà per tant analitzar les resolucions judicials quan es produïsquen per veure com evoluciona la qüestió.

–La gestió dels residus a la Vall d’Albaida ha generat un altre conflicte a molts pobles entre el Consorci de Residus i el Pla de Minimització de la Mancomunitat. Com ho veieu des de Compromís?
–En la gestió de residus, el primer que cal fer es un diagnòstic fidel de la situació, per tal de plantejar posteriorment uns objectius realistes que tinguen com a filosofia la sostenibilitat ambiental i la viabilitat econòmica, i tot amb transparència i participació social. Sols així es podrà arribar a un consens per gestionar el problema dels residus i desterrar les males pràctiques que sembla que han aparegut els darrers anys per tot arreu

–Creieu necessària la participació de VerdsEquo en el projecte Compromís-Podemos per a aplicar polítiques verdes al govern?
–Un dels lemes de campanya de Compromís-Podemos ‘És el moment’ és el de rescatar persones. Sóc dels qui pensen que és una irresponsabilitat molt greu fer polítiques sense tindre en compte el medi en què vivim. Un partit que té com a prioritat fonamental rescatar persones no pot contemplar cap altra possibilitat que assumir un discurs verd ben fonamentat. I jo crec que el programa electoral de Compromís-Podem ‘És el Moment’ per a les eleccions del 20-D recull unes propostes d’acord amb estes idees.

En la pròxima legislatura, gràcies als representants de Compromís-Podemos al Congrés, començarà la transformació del model econòmic, productiu i de consum que tant necessitem. I esperem que la repressentació de Verds-Equo hi siga efectiva.

–Quin paper penseu que juguen els jóvens en aquesta campanya electoral?
–En aquestes eleccions del 20-D els jóvens ens hi juguem molt. Per això els jóvens hem de lluitar cada dia per assolir unes condicions laborals, educatives i medi ambientals més justes i combatre les polítiques neoliberals que han fet que el nostre present estiga hipotecat. Els joves necessitem reivindicar el nostre futur i això implica obtenir una resposta social i política que ens ajude a solucionar les problemàtiques pròpies del nostre col·lectiu. Pense que part d’eixa resposta passa perquè els jóvens ens involucrem i siguem testimoni de les polítiques que marcaran el nostre futur.