‘Pedres que han de ser remogudes’, de Jovi Seser

D’entrada, el títol d’aquest llibre no ens diu gran cosa del seu contingut. De fet, ni tan sols és el títol de cap dels vuit relats que formen aquesta obra. Però en acabar de llegir-lo, estareu d’acord amb mi que les ‘Pedres’ a què fa referència el títol de l’últim text han de ser remogudes per a esbrinar la veritat de què amaguen.

Al llarg de les 188 pàgines del llibre, Jovi Seser ens porta per diferents llocs i èpoques. De la Nova York actual a la Polònia envaïda pels nazis, passant per França, Itàlia o Espanya. Un recorregut que té un fil conductor comú a tots: la mort, més ben dit, l’assassinat. Tots i cadascun dels textos parlen sobre la mort violenta, d’algun dels protagonistes o de personatges que no hi apareixen però que són part important de la història. Trobem assassinats per encàrrec, venjances, crims d’odi o morts per causes polítiques. Tot un ventall de formes de matar i morir contades des del punt de vista dels botxins, dels assassins, però també de les víctimes, dels assassinats.

No vos contaré de què va cada relat, ja que sent breus com són seria esbudellar-vos-en la trama i el final; això ho deixe en les vostres mans, ja que els huit relats que formen el llibre mereixen ser llegits, descoberts i fins i tot sentits per cada lector, ja que la prosa de l’autor ens acosta a uns personatges que, sent-nos llunyans o distants en el temps, se’ns fan pròxims i ens conviden a posar-nos al seu lloc i sentir el que ells senten o sofrir amb el que pateixen.

Pedres que han de ser remogudes és un llibre per als aficionats a la novel·la negra, als crims, però també per a aquells que volen descobrir una part de la personalitat humana que roman amagada la major part del temps, aquella que fa que una persona com una altra esdevinga un assassí, un criminal.