Per un treball decent

Algunes organitzacions d’Església, com ara Caritas, Conferència Espanyola de Religiosos, Germandat Obrera d’Acció Catòlica, Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica i Joventut Obrera Cristiana, han donat a conèixer un manifest amb motiu de l’1 de Maig, on es reivindica el dret a un treball decent per a tots.

El text d’aquest manifest comença afirmant que les organitzacions uneixen les seues veus i les seues forces ‘en aquest 1 de Maig per celebrar el sentit creador del treball, clau per al desenvolupament humà integral i solidari’. Com a Església que vol ser bona notícia, aquest text es posiciona ‘en contra d’aquelles situacions que atempten contra la dignitat de les persones’ i per això denuncia ‘la falta de treball decent en la nostra societat’.

El manifest d’aquestes entitats d’Església reconeix que ‘el sistema configura una societat on el treball no és un bé per a la vida, sinó un instrument al servei del capital, per damunt de la persona’. Per això aquestes organitzacions denuncien ‘la deshumanització del treball’, que deixa ‘la persona en una perillosa situació de vulnerabilitat i exclusió social’. I és que, com diu aquesta plataforma, el ‘sistema econòmic se sustenta en un mercat laboral caracteritzat per elevats índex d’atur (més de 3,7 milions de persones, segons l’última EPA) i de temporalitat, pobresa de molts treballadors, precarietat laboral en les xarxes de protecció social, salaris baixos i increment de la inseguretat laboral’. Com diu aquest text, ‘darrere aquest injust marc laboral i social, s’amaguen històries dramàtiques de frustracions, inseguretat i explotació’.

Davant la realitat de desigualtat que afecta milions de treballadors, aquestes entitats d’Església recorden que ‘la política econòmica ha d’estar al servei del treball digne’ i per això fan una crida als empresaris, als sindicats i als polítics ‘per generar ocupació digna i estable’ i d’aquesta manera ‘contribuir al desenrotllament de les persones i de la societat’.

El manifest recorda les paraules dels bisbes espanyols quan afirmaven que ‘la política més eficaç per aconseguir la integració i la cohesió social és la creació d’ocupació’.

Davant l’1 de Maig, aquestes organitzacions d’Església defensen i reivindiquen ‘situar la persona al centre de la vida política, de les relacions laborals i del treball’. A més, demanen ‘protegir el dret al treball decent, aconseguir la igualtat d’oportunitats i tracte per a hòmens i dones i reconèixer socialment i jurídica el treball reproductiu’. El manifest demana també ‘seguretat i salut en l’àmbit del treball, amb unes condicions laborals que no atempten contra la integritat física i psíquica de la persona’, així com el ‘dret d’organitzar-se col·lectivament per participar de les deliberacions que afecten’ els treballadors. Igualment el manifest demana ‘promoure la conciliació real laboral i familiar’ i que ‘l’accés als drets per una vida digna, com sanitat, habitatge o educació, no estiguen condicionats a tindre o no un treball’.

Aquest manifest vol ser ‘denúncia profètica i alternativa’, per tal que fidels a l’Evangeli, poder esdevenir ‘testimonis d’allò que reivindiquem’. Per això, conscients que com a Església poden aportar una paraula, aquestes organitzacions aposten per ‘crear nous mecanismes i relacions humanes que possibiliten una vida i un treball digne per a tothom’.