Perseids: cinc coses que heu de saber per a observar les llàgrimes de Sant Llorenç

De final de juliol a final d’agost, a qualsevol punt del planeta es pot observar una pluja d’estels excepcional. És el fenomen dels Perseids, la pols il·luminada del cometa Swift-Tuttle, que també es coneixen popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. L’espectacularitat de les cues dels meteors s’afegeix al seu caràcter efímer i fugaç, fet que atorga una dosi extra de màgia a l’observació. Aquest fenomen astronòmic ja fa dies que es pot veure, però serà diumenge a la nit quan arribarà al punt culminant. Per això, amb l’ajuda del blocaire de VilaWeb Enric Marco, astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, hem fet una guia amb tot allò que cal saber per a sortir a contemplar aquest espectacle extraordinari.

Què són els Perseids?

Són una pluja de meteors que provenen dels residus del cometa 109P/Swift-Tuttle. Enric Marco ho explicava així en una entrevista: ‘Els cometes, que són conglomerats de gel, diòxid de carboni i residus sòlids, s’evaporen ràpidament quan s’aproximen al sol. Es converteixen en un gas que s’emporta partícules sòlides i van deixant un rastre amb aquests residus, que és com una cua.’ Aquests dies, la Terra, en el seu camí al voltant del Sol, passa per l’ampla zona que ocupa la pols d’aquest cometa. Per això, aquests petits fragments són atrapats per l’atmosfera terrestre, cauen i xoquen contra la Terra. Les partícules, que a vegades no arriben a fer ni dos mil·límetres de gruix, es cremen pel fregament en l’alta atmosfera i arriben a una velocitat entre 50 i 70 quilòmetres per segon.

Quan serà el millor moment per a albirar-los?

Enguany el millor moment per a observar-los serà aquest cap de setmana. La millor nit serà la del 13, però coincidirà pràcticament amb la lluna plena del dia 15. Durant el cap de setmana la lluna s’amagarà més aviat, a les 3.03, i això permetrà d’albirar millor els perseids.

Quina és la millor manera de veure la pluja d’estels?

No cal tenir un telescopi per a veure els Perseids, es poden observar fàcilment a ull nu. Tot i això, hi ha un seguit de factors que cal tenir en compte: el primer que destaca Marco és fugir de la contaminació lumínica dels nuclis urbans, i per això recomana de cercar cels impol·luts. També és important de posar-hi paciència. Els ulls tarden uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en els moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. Tanmateix, explica Marco, ‘si en una hora n’observem vint o trenta ja hem d’estar satisfets, perquè significa albirar-ne un cada dos minuts’. L’astrònom també recomana de posar-se còmodes –estirats a terra o en una gandula– i mirar cap al nord-est, en direcció a les constel·lacions de Perseu i Cassiopea.

Com s’anomenen: llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids?

Tradicionalment, les pluges de meteors del mes d’agost s’han batejat com a llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant. Ara bé, segons el ‘Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors’ elaborat pel Termcat, se’ls ha d’anomenar Perseids de manera normativa. El nom deriva del fet que, quan els observem des de la Terra, la trajectòria que dibuixen els meteors sembla provenir de la constel·lació de Perseu.