Un petit gest per a una gran dignitat

Els treballs d’exhumació de les fosses on hi ha soterrades les víctimes del franquisme han experimentat els darrers anys avanços importants. Les exhumacions del cementeri de Paterna, on hi ha més de dues mil persones afusellades, han posat de nou sobre la taula la qüestió memorialística. A mesura que se n’han anat recuperant els cossos, han sorgit noves necessitats i, per tant, noves demandes adreçades a facilitar la tasca dels arqueòlegs i de les famílies dels represaliats amb l’objectiu de dignificar-ne la memòria.

Com que les institucions no han tingut mai la voluntat de reparar les tràgiques conseqüències de la repressió franquista, no s’ha desenvolupat un marc legal adequat que advoque per una desfranquització de l’Estat espanyol. La deficient Llei de Memòria Històrica del 2007, que ni tan sols es fa càrrec de l’obertura de les fosses comunes, ha individualitzat i personalitzat un conflicte històric com si els crims del franquisme no suposaren un atemptat contra el conjunt de la societat i la humanitat. D’aquesta manera, l’Estat espanyol s’ha desempallegat de les responsabilitats d’haver de garantir amb polítiques públiques la reparació dels danys i, així, els treballs d’exhumació van a càrrec d’entitats privades i de les famílies.

El cost de les exhumacions arriba a milers d’euros. Per tant, parlem d’una despesa pràcticament inassumible per a la majoria dels familiars i de les associacions. Si més no, algunes institucions autonòmiques han volgut contribuir-hi a través de subvencions, com és el cas de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. Dos ajuntaments de la Vall d’Albaida també han hagut de prendre partit en aquestes iniciatives, ja que no són pocs els represaliats valldalbaidins identificats a les diferents fosses comunes d’arreu del País Valencià.

Per ara, l’Ajuntament d’Albaida i el d’Ontinyent són els únics que s’han posicionat i han pres mesures per tal de facilitar els processos esmentats, i ho han fet modificant l’ordenança fiscal reguladora de la taxa dels cementeris. Aquests consistoris han establert que «les persones afusellades durant la guerra civil o el franquisme que estigueren soterrades o no al cementeri municipal i que formen part de qualsevol projecte d’intervenció per a la localització, recuperació i identificació» estaran exemptes de pagament.

Sovint hi ha casos en els quals, per manca de familiars directes vius, és necessari d’exhumar el cos d’algun altre familiar per tal de poder fer les proves genètiques. En altres casos, hi ha la voluntat de soterrar els represaliats amb altres familiars al cementeri del poble. Al remat, convé que tots els ajuntaments de la comarca aproven mesures en aquest sentit, com més prompte millor, per no retardar -encara més- una reparació necessària i justa de la memòria històrica, l’eterna assignatura pendent de l’Estat espanyol.