Peus en terra, pas curt, mirada llarga = Ontinyent amb futur

La immediatesa amb què corren les notícies des de les xarxes socials ha provocat una certa tendència a la precipitació en determinats àmbits de la societat, especialment en alguns sectors de la política. Sembla com si un dia sense fer anuncis o pronunciaments públics referents a qualsevol tema fóra un dia perdut. Ni de bon tros.

Ho he dit moltes vegades a través de les línies d’aquest mateix mitjà: la legislatura que ara acaba ha sigut positiva en bastants aspectes per a Ontinyent, gràcies al canvi polític en el mapa valencià i l’augment conseqüent de les inversions de les principals institucions valencianes (Generalitat i Diputació) a la capital de la Vall d’Albaida. L’obertura hui mateix de la residència per a persones amb discapacitat gestionada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la vice-presidenta Mónica Oltra després de massa anys d’incompliments així ho demostra. No obstant això, a Ontinyent encara resten molts assumptes pendents de solució que no podem perdre de vista. Un d’aquests és la recuperació activa del nostre patrimoni històric i arquitectònic.

Qualsevol persona que visita la nostra ciutat queda meravellada de la quantitat d’elements patrimonials que atresora Ontinyent, especialment el nostre centre històric. Malgrat tot, un sentiment agredolç acompanya l’elogi: l’estat de deteriorament en què es troben molts d’aquests atractius patrimonials és ben trist. Als nostres carrers i places es respira la història d’una ciutat amb centenars d’anys de vida. Però cal fugir de la decadència per abraçar l’oportunitat. Cal afrontar la recuperació activa del patrimoni com una prioritat.

Després de molts anys d’iniciatives veïnals per demanar l’adquisició i recuperar el valor del Molí Descalç, testimoni de la història ontinyentina durant més de 500 anys, per fi podem celebrar-ne la compra pel consistori. Una decisió que celebrem i aplaudim, com no podia ser d’una altra manera. Ara bé: caldrà escoltar la ciutadania i els agents implicats per fer d’aquest espai un veritable atractiu cultural per a veïnat i visitants.

De la mateixa manera, la reurbanització de la plaça Major d’Ontinyent ha emergit al centre del debat públic del nostre poble. Tant Compromís com el PSOE vàrem dur al programa electoral de les eleccions municipals del 2015 la redacció i execució del projecte de reurbanització de la plaça Major. Després de les eleccions, el PSOE va obtenir la majoria absoluta, Compromís va quedar fora del govern municipal i no hem tornat a conèixer cap avanç del govern sobre aquesta promesa electoral fins fa a penes dos mesos, quan des de la nostra candidatura Ontinyent amb Futur a les primàries de Compromís per a la batlia d’Ontinyent, vàrem fer públic el nostre compromís de rellançar aquest projecte per revaloritzar un espai tan important per a qualsevol ciutat com és la plaça Major. Un espai on, des del nostre punt de vista, a més de reurbanitzar, caldria pacificar el trànsit. Un espai públic que ha de ser per a les persones, i no per aparcar cotxes.

Casualment, dues setmanes després de fer públic el nostre compromís amb aquest projecte de recuperació activa de la plaça, el govern municipal va anunciar la intenció d’iniciar la redacció del projecte de reurbanització. De nou, ens alegrem d’aquesta bona notícia per al nostre patrimoni arquitectònic, de la qual ens sentim corresponsables en la mesura que hem contribuït a situar-la en l’agenda política municipal.

Acte seguit, aquesta setmana hem conegut a través de la premsa un nou anunci de la majoria absoluta que governa a Ontinyent: la intenció d’enderrocar dos immobles per connectar la part darrera de la plaça Major amb l’església de Sant Miquel. I és ací on, sense entrar a valorar la idoneïtat o no de la mesura, no puc evitar d’expressar els meus dubtes sobre la manera en què l’actual govern municipal està enfocant algunes polítiques en la recta final de la legislatura. No m’agradaria que les meues paraules s’interpretaren com un atac a ningú, ja que únicament pretenc d’expressar la meua disconformitat no tant amb el fons com amb unes formes de procedir, al meu entendre un tant improvisades i poc rigoroses en determinats aspectes.

En la meua opinió, un projecte tan important com és la reurbanització de la plaça Major exigeix una atenció seriosa i prioritària abans de fer públics més projectes secundaris a la mateixa zona urbana. A més, un projecte d’aquestes característiques necessita una visió ampla de la problemàtica actual per tal de donar-li solució, i la millor manera d’aconseguir aquesta amplitud de mires és comptant amb la ciutadania i els moviments associatius i veïnals abans d’anunciar qualsevol acció concreta que, a més, està prevista al PRI del Poble Nou des de fa anys. Així és com les ciutats senyeres en regeneració urbana duen a terme les polítiques urbanístiques en els temps actuals. L’urbanisme, com la política, ja no es pot fer d’esquena a la ciutadania. Cal incorporar les dinàmiques participatives a les decisions més rellevants del nostre ajuntament, cal caminar cap a un urbanisme més col·laboratiu i sostenible, perquè a Ontinyent hi ha gent amb molt de talent i coses a dir.

En conclusió, la immediatesa de les noves formes de comunicació no pot entelar la necessitat d’escoltar abans d’actuar en àmbits fonamentals per a la construcció social, econòmica o urbanística de la nostra ciutat. Cal un nou impuls dirigit a recuperar una visió ampla de la ciutat que desenvolupe els grans projectes amb un rigorós ordre de prioritats. Amb els peus en terra, el pas curt i la mirada llarga. Així serà com serem capaços d’entendre’ns i fer possible, entre totes i tots, un Ontinyent amb futur.

Nicolau Calabuig i Serna · Candidat a les Primàries de Compromís a la batlia d’Ontinyent