13.06.2018 - 16:59
|
Actualització: 13.06.2018 - 18:59
Per als qui estimen la política, en el millor sentit de la paraula, quan donen suport a una formació en concret, el dia a dia arriba a formar part de la família, i de vegades es pot aplegar a perdre l’equilibri entre què es pot fer i què no; i és que per més que ens coste d’entendre, una persona activa en política, sobretot la municipal, és una persona com qualsevol altra, i polititzar la seua vida al 100% pot dur conseqüències al seu entorn. Un exemple en concret és el denominat Pla Estratègic d’Ontinyent, o millor dit ‘Pla d’estratègia per a un líder.’
Des de la principal institució municipal s’està instaurant, des del principi d’aquesta legislatura, el que es podria denominar Màrqueting Urbà: traure rendiment a la ciutat a través de la imatge i l’embelliment.
S’enfoca la inversió pública en la transformació i restauració amb la finalitat de construir una imatge de ciutat que classificaríem d’hiperrealista. Es cerca el canvi en l’imaginari col·lectiu, en les persones. En compte de l’economia del benestar, que posa èmfasi en l’acord entre progrés econòmic i distribució equitativa dels fruits del creixement, es considera els ciutadans només des d’un punt de vista competencial.
La ciutat viscuda, la del carrer, la real, on existeix la pobresa, famílies passant moltes dificultats, robatoris, desocupació, discriminació, entre molts altres problemes socials, s’enfronta a aquesta ciutat màrqueting de persones felices en espais de somni i estels en l’aire.
Ara se cercarà el discurs d’aquesta nova estratègia per a rebre el beneplàcit de la societat ontinyentina, enfront de la política neoliberal del nostre consistori, perxades amb polítiques més socials, fins aconseguir que la societat d’Ontinyent arribe a veure amb bons ulls les aliances del sector públic i privat, la cessió d’actius públics al sector privat, projectes urbans de política del lloc, i no del territori.
Es produirà la diferenciació de nivell de zones específiques de la ciutat (per a les elits), un desenvolupament de lloc i l’especulació del seu valor. Com a ciutadans ens sentim cada volta més que formem part d’un ramat en què el líder ens fa creure que està al nostre servei i disposició. Si algun dia no hi fóra ell, què faríem? Manifestar-nos a la porta del consistori quan la situació econòmica no millore o empitjore?
Llavors, serà culpa d’una crisi supralocal i no per falta de planificació, ni de política de persones i sí de màrqueting. En les nostres mans està baixar a la realitat: només ens cal parlar amb aquell amic que coneixem que no té treball, o amb aquell que treballa sense contracte o en precari, i explicar-li el pla estratègic d’Ontinyent. També tenim una altra opció, seguir al ramat…
Vicent X. Vila, regidor de Compromís per Ontinyent i Josep V. Belda, representant del GPM Compromís al CES a l’Ajuntament d’Ontinyent
