Por al pobre

Aquest era el títol de l’article d’Emili Piera, del 17 de desembre passat al diari Levante-EMV. L’escriptor de Sueca, i amic, comentava l’afirmació del Sr. Fernández Maraguán, Defensor del Pueblo espanyol, quan es referia al fet que ‘volem estrangers al camp, però no a la mateixa cua del metge’. I és que malgrat la xenofòbia, tots reconeixem la necessitat que tenim dels estrangers perquè treballen, però ens fan nosa quan ens els trobem al metge.

Fa uns mesos, la professora de la Universitat de València Adela Cortina feia una reflexió molt assenyada sobre la por als refugiats o aporofòbia: no ens molesten els immigrants com Messi, persones amb molts diners, sinó els immigrants pobres.

Per això Adela Cortina, catedràtica d’Ètica i Filosofia Política i directora de la Fundació Étnor, feia una reflexió molt encertada sobre la importància d’educar els jóvens en els valors de la solidaritat i del respecte envers aquell qui és diferent. I és que, com deia la professora Adela Cortina, ‘el que molesta, primer dels immigrants i després dels refugiats, no és que siguen estrangers, sinó que siguen pobres.’ De fet, tots acollim amb els braços oberts el turistes, ja que vénen amb les butxaques plenes i fan una despesa important que ajuda la nostra economia. Per això els estrangers rics són molt benvinguts. Els 75 milions de turistes que van arribar a l’estat espanyol l’any passat ‘ens encanten’. Com deia la Dra. Cortina, ‘aquells estrangers que es deixen diners són benvinguts, independentment del seu origen, color de la pell o religió.’ Tampoc no tenim por dels futbolistes ‘immigrants’ com Guedes i Piccini del València, Bacca del Vila-real o Alvarado de l’Hèrcules.

Però quan són pobres els qui arriben a nosaltres, és quan apareix el rebuig i el racisme. Són els estrangers sense diners ‘que ens molesten, com els immigrants pobres i els refugiats polítics i durant anys, els gitanos.’ Per això la professora Cortina, amb molt bon criteri, demanava ‘reforçar el discurs de la igualtat i del respecte als drets econòmics i socials.’ Per a la professora Adela Cortina, ‘garantir aquests drets no consisteix només a aplicar polítiques per eradicar la pobresa, sinó a disminuir les desigualtats.’

La paradoxa la tenim quan els jóvens estudien uns valors ‘i després veuen que viuen en una societat sense compassió pels qui vénen de fora, sense compassió amb els pobres, sense solidaritat amb els necessitats.’ Per això, desgraciadament, no ens ha de sorprendre, com diu Adela Cortina, ‘que augmente la xenofòbia i l’aporofòbia.’

Enmig de conflictes i de crisi econòmica, sempre ‘busquem un boc expiatori que sol ser un pobre.’ I aquest boc expiatori són els pobres sense recursos, els més fràgils de la nostra societat, els desemparats, els qui no poden aportar res positiu al PIB del país.

La professora Adela Cortina, que va tindre un tracte estret amb el P. Joan Carles Elvira, monjo de Montserrat, per la seua tesi, ens proposa l’educació com a antídot per a combatre la xenofòbia i l’aporofòbia.

També la Paraula de Déu, ja des de l’Antic Testament, ens convida a acollir l’estranger, ja que en ell, veient el germà pobre i desvalgut, veiem i descobrim el mateix Crist. Desgraciadament la nostra societat ha perdut el sentit de l’hospitalitat, una actitud que ens fa més humans. I és per això que com diu la religiosa teresiana Victòria Molins, ‘els pobres fan pena, els marginats molesten’ a la nostra societat. I per això els apartem o els amaguem.

Els cristians ens hem de comprometre a acollir i a estimar tothom, no només per solidaritat, justícia o altruisme, sinó sobretot perquè Jesús ens mana estimar els nostres germans i acollir aquells que fugen de la guerra, de la fam i de pobresa i que arriben a nosaltres buscant una vida digna.