23.03.2021 - 17:34
|
Actualització: 23.03.2021 - 18:34
La jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, encarregada del cas Imelsa, ha processat Máximo Caturla per les contractacions presumptament irregulars en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa.
Juntament amb Caturla, ex-diputat a la Diputació de València pel PP pel partit judicial d’Ontinyent i ex-secretari d’Educació de la Generalitat, figuren també com a encausats l’ex-president de la Diputació i del PP de València, Alfonso Rus, l’actual sotsdelegat del govern espanyol a València, Rafael Rubio, i 23 persones més per les contractacions presumptament irregulars en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa. La magistrada considera que els fets poden ser constitutius de delictes de pertinença a organització criminal, prevaricació, malversació i falsedat documental.
Segons recull la resolució, Alfonso Rus, el seu cap de gabinet, Emilio Llopis, l’ex-gerent d’Imelsa, Marcos Benavent, i Máximo Caturla van utilitzar l’empresa mercantil “en benefici propi” i van contractar treballadors “per a tornar favors sol·licitats per terceres persones”. En molts casos els empleats tenien la condició d’assessors de membres del consell d’administració d’Imelsa, però no van fer cap treball per a l’empresa.
En aquestes contractacions van col·laborar presumptament més investigats com la llavors directora de Recursos Humans i el director financer d’Imelsa, María Gracia Escrihuela i José Enrique Montblanc, respectivament.
Segons consta en un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat unit a les actuacions, aquelles incorporacions de personal “es van fer obviant el procediment que garanteix els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència i imparcialitat” i no van respectar tampoc les limitacions imposades en les Lleis de Pressupostos Generals entre els anys 2009 i 2014.
La jutgessa apunta al fet que no existia en Imelsa –fins a novembre de 2015– ni una relació de llocs de faena ni una estructura orgànica, ni cap instrucció o norma per la qual fonamentara la contractació de personal. També enumera 12 persones contractades en aquest període per ordre d’Alfonso Rus que van percebre salaris sense haver desenvolupat cap treball efectiu.
Entre aquestes persones, que estan també encausades, figuren des del batle de Cofrents, Raúl Mateo Ángel Balufo, fins a un jugador del Club Esportiu Olímipic de Xàtiva, el club de futbol que presidia el propi Rus.
Com a exemple, el jugador del club va ser contractat en Imelsa en dos períodes, de setembre de 2008 a juny de 2009 i de juliol de 2009 a juliol de 2010 sense que hi fera cap treball. Va cobrar 57.325,55 euros i va ser jugador de l’equip durant quatre temporades, coincidint aquests períodes amb les dues últimes temporades que va jugar per al club.
Una altra contractada era una dona que va cobrar 89.243,98 euros de l’empresa pública des de setembre de 2012 fins a abril de 2015. Figurava com a assessora. En la seua declaració va reconéixer que tenia dificultats econòmiques, que va demanar ajuda a Benavent, perquè tots dos eren de Xàtiva, i que va començar a cobrar un sou sense treballar mai. Es va mostrar penedida.
Respecte a Raúl Mateo Ángel, va ser contractat des de març de 2008 fins a febrer de 2011 com a assessor d’Emilio Llopis. Va cobrar en concepte de salaris i d’indemnització 109.441,32 euros “sense haver desenvolupat cap treball en Imelsa”.
La instructora també qüestiona les retribucions per productivitat i dietes percebudes sense justificació entre els anys 2011 i 2014 per Benavent, Escrihuela i Montblanc, que pugen pel primer dels conceptes a 56.648, 97.125 i 82.162 euros, respectivament.
Contractes en Ciegsa
D’igual manera, la interlocutòria refereix cinc contractacions més presumptament irregulars en Ciegsa, l’empresa de la Generalitat dedicada a la construcció de col·legis i instituts, el conseller delegat dels quals entre 2003 i 2007 va ser el també secretari d’Educació Máximo Caturla.
Entre aquests cinc contractats de Ciegsa entre els anys 2004 i 2005 destaquen el que fou batle de la Llosa de Ranes pel PP Evaristo Aznar i l’ex-regidor de l’Ajuntament de Requena per aquest partit Manuel Gómez.
Aznar va ser contractat el febrer de 2004 fins a maig de 2005 per a un lloc de cap de la Unitat Administrativa i amb un salari de 22.322,96 euros anuals.
Per part seua, Gómez –segons recull la interlocutòria– va ser contractat l’octubre de 2005 com a treballador indefinit amb la categoria d’oficial administratiu i retribució anual de 18.866,09 euros bruts. Es va jubilar el setembre de 2009.
