Propietat intel·lectual i obres del llenguatge

Per Joaquín Soler Cataluña
Advocat especialitzat en Dret de la Propietat Intel·lectual

La propietat Intel·lectual a Espanya es troba regulada pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 abril, que refon i harmonitza les diferents disposicions sobre Propietat Intel·lectual.

Aquesta llei estableix que la Propietat Intel·lectual d’una obra literària, artística o científica correspon a l’autor pel mer fet de la seua creació. Es considera autor la persona que crea una obra literària, artística o científica.

Aquesta Propietat Intel·lectual quedarà integrada per drets de caràcter personal i de caràcter patrimonial, que atribueixen a l’autor la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les que s’establisquen per llei.

L’article 2 del conveni de Berna preveu expressament la protecció de llibres, fullets i altres escrits; les conferències, al·locucions, sermons i altres obres de la mateixa naturalesa.

Tipologia de les obres del llenguatge

Segons l’AVL, el llenguatge és la facultat humana que permet la comunicació i l’expressió dels pensaments o sentiments propis. Entenem les obres del llenguatge en sentit ampli, com a creacions expressades a través del llenguatge, independentment del tipus de llenguatge utilitzat.

L’article 10 de la Llei de Propietat Intel·lectual vigent recull un llistat sobre les diferents obres del llenguatge que resulten protegides, quan es consideren creacions originals de l’autor.

Segons aquest mateix article, són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’invente en el futur, compreses:

a. Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa.
b. Les composicions musicals, amb lletra o sense.
c. Les obres dramàtiques i dramàtic-musicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.
d. Les obres cinematogràfiques i qualssevol altres obres audiovisuals.
e. Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, tebeos o còmics, així com els seus assajos o esbossos i les altres obres plàstiques, siguen o no aplicades.
f. Els projectes, plans, maquetes i dissenys d’obres arquitectòniques i d’enginyeria.
g. Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.
h. Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment anàleg a la fotografia.
i. Els programes d’ordinador

A més, el títol d’una obra, quan siga original, quedarà protegit com a part seua.

Aquesta enumeració es fa als mers efectes d’exemplificar les obres susceptibles de protecció, sense excloure’n més obres similars, per la qual cosa s’indica que queden incloses qualssevol altres de la mateixa naturalesa. Així mateix, és irrellevant la classificació en un epígraf o un altre, perquè totes tenen el mateix nivell de protecció.

Característiques de les obres del llenguatge

L’originalitat en les obres literàries és un dels requisits que la llei exigeix per a poder atorgar-li protecció. Per tant, és rellevant per a determinar l’originalitat que es tracte d’una creació de l’autor, provinent del seu esforç creatiu i no d’una mera acció repetitiva o rutinària.

Si bé no és necessari per a apreciar aquest requisit que es tracte d’una obra totalment nova i radicalment diferent de les obres preexistents, sí que cal cert nivell de singularitat i novetat, com a mostra de l’aportació personal de l’autor, perquè se li atorgue protecció, i que haurà de ser analitzat en cada cas concret.

Com a segon dels requisits imprescindibles, aquestes obres han d’haver-se plasmat en alguna mena de suport, en algun mitjà que deixe constància de la seua existència fora de la ment de l’autor. Això és, que hagen travessat la frontera entre les idees o el pensament i l’expressió, de tal forma que aquesta puga ser recollida en un suport tangible o intangible (en un manuscrit o en un format d’ordinador).