Pujades de sous i mesures que ens allunyen de la transparència i la regeneració democràtica

Una de les primeres mesures preses pel PSPV-PSOE, Compromís i EU l’any 2011, l’any en què Lina Insa perdé la majoria absoluta, fou la baixada de les retribucions que el govern anterior de Lina, Filiberto, Maria Adab i Vicent Vila s’havien assignat en la legislatura 2007-2011, unes assignacions econòmiques que criticà fortament Jorge Rodríguez, qui aleshores exercia de cap de l’oposició. Hem de recordar que el manteniment del govern de Lina i el seu equip va contribuir, juntament amb una mala política econòmica, al fort endeutament històric de l’ajuntament, que va arribar als 22 milions d’euros. 

Amb la baixada de sous dels representants polítics i més, mesures vam voler començar un procés de regeneració i transparència que va implementar l’acció política d’un govern format per PSPV i Compromís amb el suport d’EU, govern que va acompanyar aquesta mesura amb el desplegament de tot un seguit de polítiques centrades en la qüestió social i en la reducció del deute, mesures recollides ja en l’acord de legislatura signat per les tres forces progressistes. Entre més mesures, es van desenvolupar: la reducció del lloguer de l’antic edifici del PROP, el lloguer de l’antic local dels Gegants i Cabets, la reducció del consum d’energia elèctrica mitjançant el desenvolupament d’un Pla d’Estalvi Energètic, la revisió dels contractes de neteja de les dependències municipals, edificis públics i col·legis, el desenvolupament d’un Pla d’Ajust  (en què es va abstenir EU) i que entre qüestions contemplava un préstec d’un milió d’euros per a pagar les nòmines de la plantilla municipal i més mesures que permeteren un estalvi de 200.000 euros anuals i que en una legislatura feren baixar el deute dels 22 milions d’euros a 11.  

Amb aquestes mesures, l’ajuntament donava mostres de certa sensibilitat de cara a la ciutadania d’Ontinyent, que pagava les tràgiques conseqüències en el dia a dia d’una greu crisi econòmica, que deixava milers de famílies sense treball ni recursos, i augmentava el llindar de la pobresa de la població i l’exclusió social.

Aquest esforç, coherent però titànic, l’ha tirat al fem l’actual govern total de Jorge Rodríguez, encapçalant l’equip de La Vall Ens Uneix. Aquest govern ha pres com a primera mesura un augment de les retribucions i sous dels càrrecs públics, que amb un increment de 300.000 euros anuals ens fa tornar als temps de l’endeutament, d’una priorització ben diferent de les polítiques allunyada de les necessitats reals de la ciutadania (que encara no ha superat les situacions de crisi econòmica i de vulnerabilitat social). L’augment del sou del batle d’un 22% i del seu cap de gabinet, Ricard Gallego, d’un 55%, suposen un mal començament i allunyen el govern actual de la regeneració política, l’austeritat i la bona gestió que fins ara havien estat símbols de la seua acció de govern. Aquesta pujada no s’entén quan la major part de la ciutadania viu encara amb quotes de precarietat i pèrdua de nivell adquisitiu. Hem de recordar que el moviment de pensionistes ha ocupat els carrers denunciant una pujada de les pensions d’un 0,25%, pensions que encara continuen sent un suport fonamental per a moltes famílies, i quan la població jove manté condicions de treball molt precàries, amb manca de drets i oportunitats.

Alguna gent argumenta que la pujada de sou de l’equip de Rodríguez i d’ell mateix com a batle es troba justificada per la seua bona gestió, una gestió que no ha fet mai en solitari; recordem que l’any 2015 el mateix Rodríguez no es va apujar el sou perquè va triar el sou de la Diputació de València, de la que fou president, un sou de 73.000 euros ( no és babau, el xiquet), mentre deixava l’ajuntament en mans de Jaime Peris i Rebeca Torró, als qui va deixar abandonats quan van decidir de no cedir davant una deriva personalista, creada i dissenyada per Ricard Gallego, començada allà per l’any 2014, un culte al líder omnipresent i omnipotent sense precedents a la nostra ciutat. La seua imatge immaculada comença a esvair-se amb les investigacions del cas Alqueria, que posa Rodríguez al centre de la investigació -com també ho fa amb el seu benvolgut Ricard Gallego, ara investigats per un delicte de prevaricació i malversació de fons públics-, amb l’expulsió del PSPV i amb l’inici d’un camí de transfuguisme seguit per tota la seua cort, com els grans faraons.       

Rodríguez, amb el temps s’ha convertit en un polític professional a qui l’aval d’un gran suport electoral fa creure invencible i amb el dret de fer i desfer, d’augmentar el seu sou i d’incrementar les retribucions com li va de gust, frustrant a parer meu la regeneració democràtica i la imatge de la política, perdent els principis i valors que fan d’un governant ser solidari amb la ciutadania a qui representa i amb actituds d’indiferència amb qui més pateix els efectes perversos d’una crisi, no sols econòmica, que encara perdura en gran part de nosaltres. 

Ara, ens queda estar a l’aguait i esperar que es complisquen els 100 dies de govern per tal d’entrar a valorar el funcionament d’un govern que alhora abandona un altre dels pilars que fan progressar la nostra societat, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. Sabem que aquest govern pretén fer transversal aquesta lluita per la igualtat, i que igual que en altres poblacions com Xàtiva, ha fet desaparèixer una àrea de gestió específica, és a dir, ha esvaït les competències específiques a l’antiga Regidoria de Dona i Igualtat, abandonant l’estratègia dual per treballar la Igualtat, estratègia que combina l’acció transversal de les polítiques d’igualtat amb l’acció específica, aquesta darrera comptant amb la participació activa de les dones i dels moviments de dones del municipi. Entenem que cap persona, per gran que siga la seua capacitat, pot assumir les competències de personal, hisenda, organització i funcionament, PROP, SIAM, informàtica , modernització i transparència.