Quan Encarna Roca traeix els seus

La jurista catalana Encarna Roca la conec personalment de quan va estar uns dies a Ontinyent, en casa d’un amic comú, amic mutu ja traspassat, malauradament. El cas és que vaig gaudir de la seua coneixença i vaig saber i aplaudir aleshores que era una dona valenta. La primera dona que va formar part del Tribunal Constitucional, del sector progressista, al qual va accedir a proposta del Parlament de Catalunya de la mà del Partit Socialista de Catalunya i de Convergència i Unió. La vaig felicitar per això i pel prestigiós premi de la Creu de Sant Jordi que havia rebut el 2003.

Atès l’interès que em va mostrar per saber més coses d’interés d’aquesta part del País Valencià que desconeixia, li vaig proposar, i va acceptar de seguida, que presenciàrem l’escenificació que cada any es fa al Camp de Mirra de l’històric Tractat d’Almisrà, on s’acordà la delimitació de les zones de conquesta entre Jaume I i l’Infant Alfons de Castella. També va acceptar de seguida de participar en la desfilada dels Alardos en una filà dels Mudéjars, braç a braç amb dues dones d’Ontinyent, quan encara la presència de la dona a festes era una quimera.

Darrerament, el seu nom ha estat vilipendiat, i amb raó, per part del sector progressista del Tribunal Constitucional i també pel PSOE i pels nacionalistes catalans, que s’han posat les mans al cap en comprovar la traïció que, una volta més, Encarna Roca materialitzava. Ara, en afegir el seu vot al sector conservador del TC en el suport al recurs presentat pel partit d’extrema dreta Vox per allò del Decret de l’Estat d’Alarma del Govern de Madrid per causa de la pandèmia. Vox havia exigit dictar un extemporani Estat d’Excepció.

Els juristes que tenien posats inicialment la confiança en Encarna Roca no van entendre el gir de 180 graus fet per la jurista catalana. Fins i tot va ser Carmen Calvo qui va demanar inútilment a Encarna, en nom del govern, que decantés ella la decisió del TC en contra del recurs de Vox. La decisió de la magistrada Roca, que tant de mal ha fet ara mateix al govern de Pedro Sánchez, no ha sorprès els socialistes ni els nacionalistes catalans que han vist que ha oblidat per què i per qui va accedir al TC.

Em preocupa darrerament que algunes persones conegudes hagen encetat un incomprensible viatge cap a la dreta política, segurament per la pèrdua d’estímuls vitals que les il·lusionaven. Encarna Roca és l’ombra d’aquella jurista que vaig conèixer a Ontinyent, una dona inquieta, del sector progressista de la jurisprudència, amiga de socialistes i nacionalistes que volia canviar el món.