09.08.2018 - 22:41
|
Actualització: 10.08.2018 - 00:41
L’incendi forestal de Llutxent ha afectat quatre àrees naturals i d’especial protecció per a les aus: la de Montdúver-Marjals de la Safor , Serres de Montdúver i Marxuquera, els paratges naturals de Parpalló-Borrell i el Surar de Llutxent i Pinet.
En un comunicat, l’ONG ambiental SEO / BirdLife ha detallat que el foc ha arribat a les zones centrals de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus de Montdúver-Marjals de la Safor i al Lloc d’Importància Comunitària Serres del Montdúver i Marxuquera, àrees naturals que formen part de la Xarxa Natura 2000 i protegides per la seua importància per a la conservació de les aus, hàbitats i flora.
A més d’altres àrees com la Drova, Montdúver o Marxuquera, l’incendi ha afectat els paratges naturals de Parpalló-Borrell i el Surar de Llutxent i Pinet, que tenien formacions singulars com suredes i matolls arborescents de llorer, d’un valor ambiental extraordinari, a més de matolls termomediterranis i boscos de carrasques.
Quant a l’avifauna, el conjunt de serres litorals que formen aquests espais protegits acullen poblacions de rapinyaires interessants, com ara àguiles i el duc. Això no obstant, segons l’entitat, ‘l’interès principal de l’àrea recau sobre la presència de tres parelles reproductores d’àguila cuabarrada a l’entorn de l’àrea cremada, amb exemplars nascuts enguany que ja volen.’
Des de SEO / BirdLife han manifestat ‘tot el suport i ànims’ per als bombers forestals, serveis d’emergència, brigades d’extinció d’incendis i agents mediambientals i forestals que ‘es troben lluitant per preservar aquest important enclavament per a la biodiversitat valenciana.’
‘Gestió amb perspectiva paisatgística’
El fet que l’incendi haja afectat diverses urbanitzacions i haja causat el desallotjament d’unes 3.000 persones ‘torna a posar sobre la taula la necessitat de protegir el medi ambient i garantir la seguretat dels ciutadans.’
Per a això, l’associació ha reclamat que s’incloga en la ‘gestió i ordenació del territori una perspectiva paisatgística’ i que es ‘redefinisquen’ els models d’interfície urbana-forestal, ‘on les urbanitzacions es troben immerses dins de les masses forestals, amb un alt risc d’incendis.’
