Que donen la cara els que cridaven a la insubmissió del fem?

No vull entrar en la defensa o no del Pla de Minimització, que sí, que ja sé que tots el defensem, encara que tinc la sensació d’haver retrocedit una dècada en el temps… Cap ajuntament vol tindre prop la planta de tractament i menys encara l’abocador (excepte Bufali, és clar, però ho vol tocant al terme de Montaverner, i ja vorem com va aquesta història…). Amb tanta defensa que hem fet, els uns i els altres, tots, del Pla de Minimització, al final s’ha quedat al calaix, no s’ha executat pràcticament res i continuem sense reduir, i sense tractar en origen els residus que generem.

Sembla que la Diputació ja ha girat els rebuts del COR del 2014 i 2015, amb el recàrrec pertinent i de res ens ha servit tindre tan a prop el President.

En abril del 2015, un mes abans de les darreres eleccions, sent regidor d’Hisenda i primer tinent d’alcalde del govern de coalició de la darrera legislatura, govern que presidia el hui president de la Diputació, vaig fer, o millor dit vam fer, una crida a la ciutadania per a recórrer el rebut i sumar-se a la lluita contra el consorci. No vam dir a la gent que no el pagara, cert, però sí que vam dir que calia ser com més contundents millor per a revertir la imposició del consorci. Aquesta crida la vam fer després d’haver iniciat diferents plets judicials (4 contenciosos administratius) contra el consorci i després de negar-li el padró fiscal a la Diputació de València, organisme que gestionava el cobrament de rebuts del Consorci.

El resultat de la negativa a col·laborar per part de l’ajuntament d’Ontinyent i la crida a la ciutadania per oposar-s’hi, va estar prou important: vora 4.000 rebuts sense notificar als titulars (publicats al BOP), vora 3.000 recursos i al voltant de 5.000 rebuts sense pagar (més o menys, perquè no tinc dades concretes).

Estic convençut que la decisió del darrer govern i, en última instància, la de qui és avui president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, de no facilitar el padró del fem a la Diputació ha originat més recàrrecs que la decisió individual de no pagar dels veïns que així ho van decidir lliurement.

Si algú va fer insubmissió, va ser el darrer govern i el seu alcalde al capdavant, en no col·laborar amb la Diputació i negar-se a facilitar el padró fiscal del fem.

I si és així, què ha fet per a evitar aquest recàrrec? Quina solució s’ha treballat?  Que prop de 5.000 veïns d’Ontinyent paguen els rebuts del 2014 i 2015 amb recàrrec?? Buscar culpables?? No donar la cara?? De veritat??

Jo sóc dels qui va decidir no pagar, sí, sé que assumia pagar un recàrrec, però volia ser coherent amb una lluita que institucionalment vam emprendre contra un situació que creiem injusta i reversible amb un canvi polític. Però molts altres veïns ni tan sols van poder decidir pagar o no pagar, simplement no se’ls va notificar correctament per la decisió del darrer govern d’Ontinyent de no col·laborar amb el servei de recaptació de la Diputació.

És clar que el tractament s’ha fet i els veïns l’hem de pagar, però també és cert que Ontinyent no és membre del consorci (fins al moment) i que la Diputació recapta aquesta taxa per compte del Consorci emparant-se en un conveni que, a més a més, ara sabem que està caducat.

Si l’alcalde d’Ontinyent és la mateixa persona que presideix la Diputació i és ell mateix qui va negar el padró, i coneixent totes les circumstàncies, errades i desgavells que hi ha en aquest conflicte… No hi havia altra solució??

En el fons, molts creuen (encara que no ho diuen en veu alta… i quant dic “molts”, sé que dic “de tots els colors”) que amb el PP fora dels governs de la Generalitat, de la Diputació, de la Mancomunitat i del Consorci, ja ens va bé que les coses continuen així i fora de complicar-se amb un problema que fa molta olor i no dóna cap vot. Desconec si el recent acord entre el consorci i la mancomunitat possibilitarà recuperar i desenvolupar el Pla de Minimització de la comarca, el que sí que ja va quedant clar és que el nou govern socialista d’Ontinyent no vol saber res de la planta a Ontinyent. Allò del que presumíem la darrera legislatura, “per primera vegada un poble defensa un pla de residus que contempla la ubicació de la planta al mateix poble i no el més lluny possible”… era per alguns “postureo” i oportunisme polític.

I per què ha de pagar el veí un recàrrec que, en el fons, tots hem provocat?

Com he dit, no cal que busquem molt lluny. Desconec quin representant del govern feia aquestes declaracions: “Que donen la cara els que cridaven a la insubmissió del fem”. Unes declaracions anònimes desafortunades que tenen més a veure amb l’absolutisme del que no vol sentir parlar el govern socialista d’Ontinyent.

Una llàstima, diferents maneres d’entendre la política i l’interés general.

Joan Gilabert Oviedo
Portaveu de Compromís i regidor d’Hisenda al Govern d’Ontinyent (2014-2015)