‘Que siguen escoltades les legítimes aspiracions del poble català’

Aquest és el nucli del document aprovat pels bisbes catalans sobre ‘el moment que viu el nostre país’. I és que en el procés que viu Catalunya per afrontar ‘els plantejaments de futur’ com a poble, els bisbes catalans han volgut deixar constància del dret de les nacions a decidir pacíficament i democràtica el seu camí. Els bisbes dels deu bisbats catalans, tres d’ells del País Valencià (a Sant Feliu, a Lleida i a Tortosa) han volgut remarcar la importància ‘que siga estimada i valorada la seua singularitat nacional’.

Els bisbes de Catalunya, a diferència del cardenal Rouco (i d’altres bisbes) que considerava la unitat d’Espanya com a ‘bien moral’, han defensat sempre ‘la realitat nacional de Catalunya’. Com diuen els bisbes en aquest document, aprovat en la 222 reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense dels 10 i 11 de maig passats, ‘ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat de Catalunya’.

Els bisbes catalans, arrelats i fidels a la cultura i a la llengua de Catalunya, han defensat sempre ‘la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basen en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquen amb paciència la pau i la justícia’. Per això els bisbes catalans aposten pel ‘camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades, a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomenten la pau i la fraternitat’.

L’Església Catalana sempre ha caminat al costat del poble, defensant la llengua i la cultura de Catalunya. I per això ha fet seues les aspiracions i els anhels dels catalans. Ja el passat 21 de febrer, es va presentar al Parlament de Catalunya el document El fet religiós en la Catalunya del futur, com una aportació dels catòlics, budistes, ortodoxos, musulmans i protestants, entre més, en el procés que viu avui el Principat.

També mossèn Xavier Morlans, capellà del bisbat de Barcelona, va presentar el 7 de juliol de 2014 l’nteressant document El dret a decidir a Catalunya a la llum de la Doctrina Social de l’Església.

A diferència d’altres Esglésies, la catalana ha tingut sempre clar que ‘la unidad de España’ no és ‘un bien moral’ i que per tant hi ha el dret de decidir amb llibertat i pacíficament el futur d’un poble.