Queda’t a casa

‘Queda’t a casa’ és la recomanació que el govern del País Valencià ha demanat als ciutadans, amb l’objectiu d’alentir i, si és possible, acabar amb el contagi d’aquesta malaltia infecciosa produïda per la Covid-19.

La Generalitat ha tancat escoles i universitats, bars i restaurants, gimnasos, museus i teatres, per a frenar (o disminuir) aquesta pandèmia. Per altra part, que s’hagen ajornat les falles i les festes de la Magdalena o les Trobades d’Escoles en Valencià, i de segur que també se suspendran les processons de Setmana Santa, és una mesura important que ajudarà a ‘tallar’ aquest contagi. I encara, el tancament de les grans superfícies comercials i centres esportius, ajudaran a evitar la propagació del virus i, per tant, el col·lapse del sistema sanitari. La suspensió de les activitats docents i la recomanació que la gent es quede a casa i que no vaja a passejar a parcs, platges i jardins o als bars (si en queda algun d’obert) i per tant que no es moga de casa, és molt important per intentar acabar amb aquesta pandèmia. Fins i tot l’arquebisbat de València ha dispensat d’anar a missa els diumenges, per a evitar el contagi d’aquesta malaltia infecciosa.

Per això és d’una gran irresponsabilitat que molts ciutadans de Madrid estiguen fugint de la capital de l’estat (amb embussos a l’eixida de la ciutat) i estiguen desplaçant-se a la costa mediterrània, amb el risc que això comporta d’escampar el virus per la geografia valenciana, catalana, murciana o andalusa. I és que els desplaçaments només s’haurien de fer si són estrictament necessaris. I pel contrari, com han dit els mitjans de comunicació, són molts els madrilenys que ja han eixit de la ciutat amb destí a Cullera, Gandia o Benidorm (i a Catalunya, Andalusia i Múrcia) per a passar, a la segona residència, els dies que estaran sense treballar presencialment a Madrid, com si es tractara d’unes vacances.

Una emergència sanitària com la que vivim no admet irresponsabilitats com la que veiem, ja que els valencians no hem suspès les falles i la Magdalena (amb tot el que això comporta, econòmicament i emocionalment) perquè després alguns vinguen al País Valencià (a Catalunya, Andalusia o a Múrcia) de vacances.

Com en un incendi, necessitem tallafocs. Si continuem propagant (i contagiant) la Covid-19, el resultat pot ser catastròfic. Només si ens quedem a casa podrem contribuir a pal·liar aquest fenomen tan preocupant per a la salut. Si pel contrari, amb la nostra irresponsabilitat, amb els nostres desplaçaments, escampem el virus, aquesta malaltia (com un incendi) serà impossible de controlar.

Cadascú és responsable de la seua salut (posant en pràctica les mesures recomanades per la Generalitat) i també de la salut de qui l’envolta. Cadascú ha de ser com un tallafoc, per a impedir el contagi i per tant hem de prendre consciència que aquesta pandèmia és cosa de tothom, perquè afecta tothom. Per això tothom ha de fer tant com puga per a contribuir a posar-li. I el millor consell, com ens ha repetit la Generalitat, és quedar-nos a casa. Cal que arribem a ser solidaris i generosos pel que fa als nostres comportaments, per a traure de nosaltres el millor que tenim i alhora hem d’eliminar de la nostra vida l’egoisme i l’individualisme, que ens fan menys humans i menys solidaris.

Per altra part, penem que si per la Covid-19 alguns arrasen supermercats o ens tanquem a casa, què passaria si ens caigueren bombes al damunt o no tinguérem res per a menjar? No eixiríem en pastera o travessaríem les reixes com les de Melilla, com fan els refugiats, ara tan oblidats?

Cal que valorem i agraïm com es mereixen, hui i sempre, la tasca admirable, tant dels professionals de la sanitat (metges, farmacèutics, infermers, auxiliars d’infermeria, de farmàcia i d’administració) com dels de protecció civil, que estan al peu del canó per a ajudar-nos a passar aquests moments difícils i poder superar aquesta pandèmia.

Als cristians, a més de totes les mesures que hem de seguir per a impedir el contagi del coronavirus, també ens cal posar en mans de Déu aquests moments difícils, tenint presents en la nostra pregària els responsables de la sanitat i tots els professionals que lluiten per acabar amb la pandèmia. I també ens cal pregar pels malalts i pels qui han mort, víctimes de la Covid-19.