06.09.2015 - 22:54
A principis de juliol, i acompanyat dels novicis de Montserrat, vaig estar al monestir de Poblet, un espai on la història s’uneix a la bellesa de l’art i de la natura, i a la pregària dels monjos. Allí vaig retrobar els pares Maties de Castelló i Rafel de Vila-real, i fra Josep M. d’Artana, qui amb fra Joaquim de la Vall de Gallinera i fra David de Sueca són els monjos valencians de Poblet.
Pregar a Poblet al costat dels sepulcres de Jaume I o d’Alfons el Magnànim, i contemplar el retaule del valencià Damià Forment, m’evocava les arrels cristianes del País Valencià, ja que el rei conqueridor va incorporar la nostra terra a la civilització cristiana occidental. Només cal recordar que Martí l’Humà va fundar la cartoixa de Valldecrist.
Va donar la casualitat que durant l’estada a Poblet el monjo vila-realenc Rafa Barruè estava ultimant una exposició d’una part de la seua obra pictòrica, d’una gran bellesa, titulada ‘Estimar’ (catàleg en pdf). És aquest dissabte dia 5 quan a Vila-real, al ‘Convent, espai d’art’, s’inaugura aquesta exposició de Rafa Barruè, organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-real, una mostra que es podrà visitar fins el 8 de novembre.
El P. Rafel Barruè, hostatger i mestre de novicis de Poblet, nascut el 1966, és llicenciat en Teologia Fonamental per la Universitat Gregoriana de Roma i llicenciat en Belles Arts per la facultat de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Les seues nombroses obres (tant de format gran com altres de més menudes) s’han exposat a Vila-real, Castelló, Borriana, València, la Vall d’Uixó, Mallorca, Nules o Benicarló, entre molts altres llocs.
Al catàleg d’aquesta exposició, la Sra. Rosalia Torrent de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, destaca de la pintura de Rafa Barruè ‘el seu estil net i eteri, el seu afecte pels blaus, però també pels blancs i, ara especialment, pels verds camins del paisatge’. I també, com en els seus quadres, el P. Rafel Barruè ‘busca despertar l’emoció interior, tant a través de les extenses taques de colors amb què cobreix els quadres, com per l’aparició (insinuada o fins i tot fantasmagòrica) de l’acció humana en el paisatge’.
També Robert Roda, de la Universitat Rovira i Virgili, escriu en el catàleg de l’exposició de quina manera Rafa Barruè ‘s’acosta a la realitat amb una presència en la mirada’. I és que aquest monjo de Poblet, nascut a Vila-real, ‘sap amb la tradició que, com va expressar de manera tan bella Sant Gregori de Nissa, la matèria, l’ésser humà mateix, com ocorre amb una teranyina, mirada en si mateixa és foscor, buit, no-ésser; però mirada al contrallum adequat, és una obra excepcional’.
En el catàleg d’una exposició de Rafa Barruè de 2011, el P. Josep Alegre, abat de Poblet, destacava dels quadres d’aquest monjo valencià ‘la bellesa de la creació, que és reflex de la bellesa divina, per projectar-la en el color dels seus pinzells’. Per això, la pintura de Rafa Barruè pot ser contemplada ‘sota un suau i lleuger vel, que és descobriment i ocultació del misteri’.
Com escrivia el 2011 en aquell catàleg de l’exposició, Montserrat Artigau, directora de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Rafa Barruè ‘troba inspiració en el retaule de l’altar major de Poblet per a la seua obra pictòrica’, un retaule, obra de Damià Forment, nascut a València el 1480, realitzada entre els anys 1527 i 1529.
En la pintura de Rafa trobem d’una manera predominant la llum i l’aigua, amb ‘una tècnica acrílica emprada mitjançant aiguades, per tal de diluir les pinzellades i fins i tot les formes i els colors’, com assenyala Montserrat Artigau.
Va ser el mateix Rafa Barruè qui el 2011 m’ensenyà el seu estudi, on vaig poder descobrir l’art d’aquest monjo de Vila-real, que en el seu ‘ora et labora’ de cada dia, integra la pregària i la pintura en un tot harmònic.
La pintura bellíssima de Rafa Barruè, de colors suaus, ‘deixa entreveure la bellesa del misteri, i és com una crida a parar-se en el temps i a buscar la trobada amb el misteri suggerit’, com deia l’abat de Poblet.
L’espiritualitat, la natura i l’art de Poblet, juntament amb la història que contenen els murs i els edificis del monestir, ens parlen de transcendència i de la bellesa de Déu, una bellesa que queda com gravada en les obres d’aquest monjo vila-realenc.
