Rafa Jordà: ‘Assistim a una conscienciació creixent sobre el patrimoni’

El patrimoni cultural ens inspira un sentiment d’identitat i pertinença, amb un vincle entre el passat i el futur a través del present. Són, potser, les comarques com la Vall d’Albaida les que més necessiten reforçar aquests vincles identitaris, i no tant per a fer-ne un ús partidista del patrimoni, sinó per a implicar la gent en l’elaboració de la seua pròpia història i així sentir-se part de la comunitat enfortint el vincle. Les mutacions socials a què ens hem vist abocats en les darreres dècades de crisi han comportat un distanciament important entre el poble i alguns sectors de la població, com és el cas de l’èxode dels més joves cap a les ciutats en cerca d’oportunitats i de faena. La salvaguarda del patrimoni local no només genera economia sinó que seria el primer pas per a restablir les arrels que ens servirien per a vertebrar una cohesió social i cultural oxidada i descuidada amb el temps.

Per a reflexionar sobre l’estat d’aquest patrimoni cultural a la Vall d’Albaida, hem trobat Rafa Jordà, membre fundador de Terra de Patrimoni, una empresa nascuda l’any 2000 a iniciativa de tres historiadors, amb l’objectiu de treballar en l’àmbit del patrimoni cultural al País Valencià. L’empresa, que en un principi es va formar com a cooperativa, ha evolucionat fins a arribar a la situació actual en la qual l’equip motor ha diversificat les tasques i col·labora sovint amb més professionals de forma associada. Si bé en els inicis es dedicaven, sobretot, a escriure llibres d’història, a hores d’ara fan també recerca i treballen per a recuperar el valor del patrimoni, passant per les tasques d’inventariar, catalogar i restaurar. Fou a partir del 2004, amb l’assumpció del projecte de recuperació del castell musulmà de Montserrat, a la Ribera Alta, que prengueren el nom actual (abans es deien Terra de València) i integraren més disciplines en l’empresa com l’arqueologia, l’arquitectura, la museologia i un llarg etcètera.

Valorant la situació de la Vall d’Albaida, Rafa Jordà assegura que ‘estan fent-se moltes coses a escala patrimonial durant els últims anys gràcies al fet que les  institucions han destinat subvencions, perquè molts ajuntaments no podrien pagar mai alguns projectes patrimonials. S’estan recuperant molts elements, fins i tot elements més etnològics com els llavadors, les neveres de la serra…’. En aquest punt cal fer al·lusió a l’educació patrimonial que ha estat nul·la durant segles: des de l’origen de la humanitat s’ha produït destrucció del patrimoni tot i l’existència d’algunes iniciatives per conservar-lo. Si més no, es reclama una conservació i una recuperació del patrimoni que té a veure amb l’evolució de finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XX: ‘estem assistint a una conscienciació creixent sobre el patrimoni; no fa tant encara es desmantellaven palaus i castells’ – diu Jordà.

Més enllà dels vincles culturals entre la gent i el territori, el patrimoni reverteix molt en l’economia local, segons ens explica: ‘s’inverteix molt en gent local que puga treballar en el projecte. Per exemple, en la restauració d’un castell, si hi ha una empresa constructora al poble, ens pot servir per als àrids; si necessitem fer les portes, buscarem un fuster… des de les persones que treballen en el peonatge fins al personal de subministraments, sempre intentem que l’empresa a contractar siga local’. Amb tot, cal ser prudents a l’hora de voler traure profit econòmic del patrimoni per tal de no caure en la cara menys amable de la moneda. Durant les darreres dècades hem vist proliferar un turisme de masses insostenible que, al remat, acaba sent un problema per al patrimoni. Segons Jordà, ‘la nostra comarca és molt gran i té molt de patrimoni, el que passa és que finalment la gent sempre acaba visitant els mateixos llocs i és per això que es massifiquen els espais’. Com a exemple ens exposa Carrícola, ‘un poble de llauradors en risc de despoblació que després de la restauració del castell i d’algunes iniciatives com el Biodivers ha passat a estar massificat pels turistes de tot arreu’. Com que el patrimoni paisatgístic és un dels elements més valorats en la nostra comarca, cal tenir cura especialment dels nostres paratges naturals i salvaguardar-los d’un turisme corrosiu que  genera molts residus i és irrespectuós amb el medi.

Actualment, Terra de Patrimoni treballa en alguns projectes com la revalorització de les coves i la nevera de Salem, la recuperació de la torre major del castell de la Font d’En Carròs  o el palau de Bolbait. Rafa Jordà anima els ajuntaments a preocupar-se per la gestió del patrimoni: ‘Catalogar el patrimoni és important per a poder salvaguardar-lo, és el primer pas per a poder optar a subvencions, per a poder protegir-lo, perquè ningú no puga construir a sobre d’elements patrimonials’, i a la població de la comarca ens recorda que també ens podem implicar en la recuperació del patrimoni i en la seua valorització.