Raimon

És un gran goig per als valencians que Raimon, un dels representants més coneguts de la Nova Cançó, (i ignorat pels qui han estat governant el nostre País els últims vint anys) haja estat reconegut com a Fill Predilecte de Xàtiva, així com que l’any passat rebera el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural en la 46a edició, i més recentment, haja rebut també l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. I és que com ha dit el Conseller Vicent Marzà en un article a Vilaweb el passat dia 12, ‘Raimon i tants altres van fer una feina ingent pel País Valencià en un moment d’emergència social i nacional. Van aconseguir donar veu als sense veu i fer-ho en la llengua del Tio Canya’.

Nascut a Xàtiva el 1940, Ramon Pelejero Sanchis ha esdevingut un símbol de la Nova Cançó, juntament amb Lluís Llach, M. del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Feliu Ventura, els Pavesos, Carraixet, els Setze Jutges, Pi de la Serra, Guillermina Mota, Al Tall o Núria Feliu.

Raimon va començar a cantar en públic el 1961 i ja abans havia actuat a la taverna de Xavier Marco, Casa Pedro, al centre mateix de la ciutat de València.

Amb uns 50 discos editats i amb nombroses actuacions a l’estranger, Raimon ha acompanyat amb una música bellíssima, els textos d’Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda, Jaume Roig, Bernat Netge, Joan Timoneda o Salvador Espriu. I és que amb les cançons de Raimon, hem estat molts els valencians que hem conegut els grans poetes de la nostra llengua. És així com en plena dictadura, i en un afany d’aconseguir les llibertats nacionals del País Valencià, els valencians cantàvem Al vent, La pedra, Som, A colps o Diguem no.

Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant, Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de València, Raimon declarava que ‘la cultura és més forta que un ministre’, en relació al ministre José Ignacio Wert i la seua obsessió per espanyolitzar-ho tot i per acabar així amb la nostra llengua.

Prohibides freqüentment les seues actuacions pel franquisme, Raimon era (i és) la veu amb la qual demanàvem la democràcia, tot exigint llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia. Un crit on, certament, no vèiem mai cap dels representants del partit que ha governat la Generalitat del País Valencià els últims vint anys.

‘Havia de ser historiador, però ja sabeu que el vent es va creuar en la meua vida’, deia Raimon, en conèixer que li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I és que la cançó Al vent, va canviar la vida de Raimon, i també la de molts valencians que buscàvem, com ell, un futur lliure per al nostre País. Per això també el Círculo de Bellas Artes de Madrid va atorgar a Raimon la Medalla d’Or, en reconeixement a ‘la lluita pels valors democràtics’ que el cantant ha defensat sempre.

Raimon, amb les seues cançons, com ell mateix ha dit, ha ‘internacionalitzat la nostra cultura’. Una cultura perseguida i menyspreada pel govern de la Generalitat del País Valencià fins que va deixar el poder. Raimon, un gran poeta i un gran cantant, ha estat prohibit, no només per la dictadura franquista. Els successius governs del País Valencià han marginat totalment aquest gran cantautor. Ell mateix declarava que ‘l’Administració Valenciana fa tot el que pot perquè no actue en recintes de gestió pública’.

Fa uns dies, en un viatge recent a casa, vaig veure els discos de vinil de Raimon que comprava mon pare i una fotocòpia d’una carta del cantant de Xàtiva adreçada a l’amic Joaquim Vicent Sanchis, en quèn Raimon elogiava mon pare, amb qui va mantindre una bona amistat de molts anys.

Fruit d’aquella amistat de llargs anys, el 2009, en ser-li atorgada a Raimon la Medalla de la Universitat de València, mon pare es va voler fer present en aquell acte, malgrat els seus 99 anys d’edat i la pluja incessant que va caure sobre València.

‘D’un país que ja anem fent’ expressa el desig d’un Poble per continuar la lluita per un País Valencià, on la nostra llengua no siga menyspreada com ho ha estat els últims vint anys per part de les institucions governades pel PP.

De segur que, de nord a sud del País, Raimon rebrà l’enhorabona pel premi de Fill Predilecte de Xàtiva que li ha estat concedit tan merescudament per l’Ajuntament de la capital de la Costera. Com també per l’Alta Distinció de la Generalitat, atorgada el 9 d’Octubre passat, després que els governs dels Srs. Zaplana, Camps i Fabra, menysprearen, reiteradament, el gran cantautor de Xàtiva.

Com ha dit Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva, ‘La ciutat ha de tenir clar que el nostre nom va lligat a Raimon’. Per això crec que el País Valencià també té clar que el nostre nom va lligat a Raimon.