La secretària d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Consum de la Generalitat, Rebeca Torró, ha comparegut aquest matí en la Comissió d’Economia de les Corts per a informar de la gestió de la logística dels subministraments per a la crisi sanitària de la covid-19, a petició pròpia i del PP. Torró ha defensat la gestió realitzada per a aconseguir el subministrament del material sanitari durant els pitjors moments de la crisi:

L’ex-tinent de batle d’Ontinyent ha començat la intervenció demanant als diputats de situar-se en els mesos de març i abril passats per a comprendre el context en què la Generalitat va fer els primers encàrrecs per a portar material, en una situació en què la Xina havia tingut parades les fàbriques, obertes després amb menor producció que no es va recuperar fins a finals del mes d’abril.

Mentrestant, a l’estat espanyol es declara l’estat d’alarma el 14 de març i ‘s’evidencia la falta de material sanitari’, ha recordat Torró, com passa en la resta dels països afectats, i això ‘posa els focus a la Xina’. Comprar en aquest país asiàtic, ha subratllat, és una gestió molt complicada, i es desferma ‘una guerra comercial sense escrúpols’.

És llavors, ha explicat Torró, que el president de la Generalitat li encarrega la compra de subministraments i quan ella pensa en Chen Wu Keping, una persona que coneix el mercat xinés i que fa trenta anys que viu al País Valencià com a guia en aquesta ‘situació extrema’.

‘El senyor Keping ens va garantir una gestió ràpida i eficaç, perquè en una situació de mercat salvatge si no avances els diners, no et fien. I ell, donant la cara per nosaltres, va avançar el 50% de cada reserva de material que s’anava tancant i, abans de carregar l’avió, pagava la resta. Actuacions com aquesta les qualificaríem de patriotes en altres situacions’, ha subratllat Torró.

El procés per a encomanar el material començava amb les especificitats tècniques i les necessitats que aportava Sanitat, i l’equip de l’empresari el localitzava, ha explicat. Després Sanitat donava el vistiplau al material i al preu. Keping cobraria quan el material estiguera en mans de la Generalitat.

‘Ara és moment de preguntar-nos si les coses es podrien haver fet d’una altra manera: clar que busquem proveïdors de la Comunitat i d’Espanya per si podien assortir el material que necessitàvem en temps rècord. Clar que parlem amb altres instàncies per a saber si ens podien vendre el material. Però no vam obtindre resposta ni dels proveïdors habituals, ni d’altres governs, ni de països de la UE’, ha assegurat.

Torró va fer el primer contacte amb Keping el 15 de març i el primer encàrrec a aquest empresari, el més ‘fort’ –de 31 milions d’euros–, es va produir el 17 de març davant l’agreujament de la situació i els dos primers avions van ser ‘els més complicats’ perquè ‘no hi havia precedents amb què guiar-se, ni manual a seguir’, sinó només ‘la bona fe i el saber fer’. ‘Les ganes de salvar vides són les que ens van ajudar a carregar els dos primers avions com si s’acabara el món’, ha insistit.

Ha incidit que més enllà d’aconseguir reservar el material, hi havia dificultats per a la reserva de vols perquè ‘no era entrar en una web i reservar un seient’. De nou, ha incidit Torró, la gestió de l’empresari va aconseguir metres cúbics per a començar a transportar el material.

Els dos primers vols van ser parcials, és a dir, es van reservar metres cúbics i no l’aeronau sencera. En el cas dels vols complets, la reserva la va pagar la Generalitat, amb uns costos que es disparaven per la manca de vols i la demanda, que va fer que si normalment el quilo o metre cúbic en un avió de càrrega costa uns 3 euros, en aqueix moment va pujar fins als 12 i fins i tot 15 euros.

Amb l’arribada el 24 de març del primer avió, ha recordat la responsable, es va veure que l’Operació Ruta de la Seda ‘era fiable’ i permetia salvar vides. L’opció fou optar per la via aèria fins que ‘Fira València estiguera plena de material i les necessitats cobertes’, i passar a continuació al transport amb vaixell, que tarda una mitjana de trenta dies. ‘Per això ara segueix arribat material adquirit amb anterioritat’.

En total, la Generalitat Valenciana ha gestionat 24 vols amb 608 tones de material i s’estan gestionant contenidors via vaixell, alguns dels quals, contractats amb diferents empresaris, han d’arribar encara.

En el cas concret de Chen Wu Keping, la Generalitat li ha abonat fins ara 39 milions d’euros pels vuit avions i quatre vaixells carregats amb 500 tones, 4.440 metres cúbics de material sanitari que ha gestionat durant la pandèmia.

Torró ha subratllat també que l’equip d’aquest empresari era ‘els ulls i mans’ de la Generalitat i feia inspeccions prèvies abans de la reserva del material i descartaven alguns productes: ‘Dins de la bogeria que vivíem, en cap moment es va descurar fer les coses tan bé com fóra possible’.

‘Cap de les gestions que vam fer va ser una estafa, ni cap de les compres al mercat xinés va ser un engany. No es va perdre cap avió ni cap va vindre buit. No tots poden dir això. Nosaltres, els valencians, sí’, ha remarcat.

L’oposició planteja dubtes

Des dels grups de l’oposició, el PP ha preguntat pel contracte subscrit amb l’empresari així com per la comissió que hauria cobrat, mentre Ciutadans s’ha interessat per les declaracions de duana i la fluctuació de preus i Vox ha qüestionat si es va demanar ajuda a un altre empresari valencià o de l’estat per a portar avions.

Rebeca Torró ha explicat que hi havia més empresaris a banda de Keping que oferien ajuda però que no podien donar-la davant els volums tan exagerats del què es parlava. Parlem amb uns altres? Efectivament’, ha dit, i fins i tot ella mateixa va parlar amb el responsable de logística d’Inditex, però en aquell moment s’estava ocupant de les donacions que estaven arribant.

‘Salvar una vida no té preu’

Ha afirmat que el primer encàrrec amb l’empresari xinés, la de 31 milions d’euros, es va fer verbalment com contempla la llei dins de les contractacions d’emergència i ha assenyalat respecte a la duana que la importació la feia la Generalitat com a tal.

Sobre els preus, ha incidit que els marca el mercat: ‘És car o barat? Salvar una vida no té preu i calia actuar amb urgència’.

A posteriori, els fets ‘han de ser una lliçó per a tots, tant de bo no hàgem d’importar tant de la Xina’, ha dit Torró, qui ha recordat que just amb aquesta finalitat s’ha obert una línia de cooperació amb les empreses valencianes per a la producció d’aquest material sanitari.

Respecte a les reserves existents, ha indicat que l’apilament ‘dóna per a mesos’ però les circumstàncies marcaran si cal continuar comprant, per a la qual cosa la Generalitat està ‘preparada’.

‘Els amics de l’ànima eren uns altres’

També ha assenyalat en resposta a les comissions cobrades per l’empresari que ‘els amics de l’ànima eren altres’ i que el PP està ‘obsessionat amb les comissions’. A més, ha indicat que quan es compra no es para a pensar en quin tant per cent s’endú del producte l’empresari, sinó que es veu ‘la qualitat’ i si s’ajusta a les necessitats.‘Hem sigut més de fets que no de fotos, no véiem oportú de fer-nos fotos amb avions com uns altres’, ha incidit, per a concloure: ‘Tornaríem a fer tot el que vam fer? Sí, repetiria totes i cadascuna de les gestions que vaig fer’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.