20.02.2018 - 23:05
Davant la injusta privació de llibertat dels presos polítics catalans tancats per l’estat espanyol, aquest verset de la Carta als Hebreus (13:3) ens recorda la sol·licitud que hauríem de tindre els cristians, i d’una manera especial els bisbes, per aquells que per les seues idees han estat privats de llibertat.
Aquest verset de la Carta als Hebreus està en sintonia amb el capítol 25 de l’Evangeli de Sant Mateu, quan Jesús ens exhorta a estar al costat dels qui sofreixen: ‘Era a la presó i vinguéreu a veure’m’ (Mt 25:26) i no a desentendre’ns-en: ‘Lluny de mi, maleïts, era a la presó i no em visitàreu’ (25:43). I encara, el profeta Isaïes exhorta el poble al veritable dejuni: ‘L’únic dejuni que jo aprecie és aquest: deixa anar els qui has empresonat injustament. Deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena’ (Is 58:6).
El fet que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el vice-president de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, l’ex-conseller Forn, i el diputat Jordi Sànchez estiguen tancats a la presó, només per posar en pràctica el seu programa electoral (que tenia el suport de la majoria dels votants), vol dir que la nostra democràcia és imperfecta i que l’estat espanyol (que empresona persones per portar a la pràctica unes idees) no entén què vol dir l’exercici de la llibertat.
Visitar i tindre cura dels presos, i d’una manera especial d’aquells que injustament, estan tancats per les seues idees, és un deure dels cristians. Però en el cas dels polítics catalans i del president d’Òmnium, només el bisbe de Solsona, Xavier Novell (segons declaracions de l’esposa de Joaquim Forn) es va desplaçar a Estremera. I tot i que el bisbe Novell havia fet les gestions per poder veure l’ex-conseller Forn, no va ser autoritzat a entrar a la presó. També el prior de Montserrat va fer els tràmits necessaris sense cap resposta positiva per part d’Institucions Penitenciàries. I és que s’està aplicant restrictivament el reglament penitenciari en el cas dels presos polítics catalans. Per altra part, a Oriol Junqueras no li és permès d’anar a missa, tot i que ell ho ha demanat, malgrat que l’article 16 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la llibertat de culte. I ací la Conferència Espanyola (que encara no ha dit res sobre aquest afer) hauria de fer una protesta a Institucions Penitenciàries, ja que s’està vulnerant el dret a la llibertat religiosa i de culte. Fins i tot, Oriol Junqueras no ha pogut rebre una bíblia que li van enviar i que va ser retornada al remitent.
Empresonar dirigents polítics o amenaçar amb la presó els exiliats a Brussel·les és ofegar la democràcia. Com ho és també prohibir un debat lliure al Parlament de Catalunya o obrir un procés judicial a diversos diputats. Tot això és obstaculitzar el dret democràtic de fer política.
A més, l’actitud del Sr. Rajoy i de la ‘Justícia’ espanyola de tindre a la presó diputats que han estat elegits per la ciutadania, amb l’objectiu que no puguen votar, és pervers i immoral. I és que com que el Sr. Rajoy no ha guanyat les eleccions a Catalunya sinó que el seu partit ha quedat l’últim de tots, el seu objectiu és d’impedir que puguen votar els diputats que poden donar la presidència de la Generalitat al president Puigdemont. La mateixa vice-presidenta del govern espanyol, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, sense cap mena de vergonya, no va poder ser més clara quan s’enorgullia de l’èxit del Sr. Rajoy d’haver decapitat políticament el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i els altres líders independentistes. I després encara parlen de la independència de poders. A més, acusar aquestes persones d’haver organitzat manifestacions violentes és del tot irracional.
La tàctica del govern de Madrid és guanyar judicialment, policíacament (només cal recordar els colps de porra de l’1 d’octubre), financerament (amb la intervenció de la Generalitat) i monàrquicament (amb el discurs del rei espanyol l’octubre passat) allò que no ha pogut guanyar el Sr. Rajoy democràticament a les urnes, impedint així l’exercici de la democràcia. Com va dir el bisbe de Solsona al Santuari del Miracle el 5 de novembre passat, ‘és injust que una part del nostre Govern legítim estiga empresonat’.
El que pot passar és que després de l’empresonament dels diputats catalans i del president d’Òmnium, el pas següent siga empresonar tots els dissidents. Tots aquells que manifesten qualsevol disconformitat amb el Sr. Rajoy. Vostè i jo. Amb mesures com les que ha posat en pràctica el govern de l’estat, ‘volen esterilitzar l’independentisme’, com ha dit molt encertadament el professor de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, i d’aquesta manera silenciar el parlament i anul·lar la veu del poble que es va expressar lliurement el passat 21 de desembre. I és que mantenint tancats els presos polítics, el govern de l’Estat vol alterar les majories del parlament. I malgrat tot, a les urnes, Catalunya ha derrotat el 155.
