Reflexions d’un valencianista

Passades les eleccions generals del 10-N i amb els resultats electorals definitius, caldria que el valencianisme polític reflexionara i es replantejara el seu futur. És obvi que el missatge de Compromís, com a coalició representativa del valencianisme polític de progrés, no acaba de quallar del tot a la societat valenciana. La coalició ha viscut fins ara d’un vot ‘prestat’ del municipalisme i ha crescut per la bona gestió dels regidors i batles dels municipis valencians, guanyant-se un  lloc al mapa polític autonòmic però quedant pendent el bot definitiu a obtenir un grup parlamentari valencià al congrés dels diputats. Tot i que el Bloc és el partit majoritari de la coalició, el poder de Mónica Oltra (d’Iniciativa del Poble Valencià, partit minoritari de la coalició), cada vegada s’estén més i cada vegada són més les veus discrepants a les bases del Bloc que reclamem un canvi d’estratègia política i una tornada a les essències del partit nacionalista valencià sense desentendre’s de les demandes de la societat exigent valenciana.

L’Executiva Nacional del Bloc ha comés moltes errades. Ha deixat de costat la militància i sovint ha prescindit de gent vàlida i preparada que ho ha donat tot pel partit i ha preferit rendir-se a una dirigent com Mónica Oltra, que fa i desfà al seu gust i que ni tan sols es considera nacionalista valenciana. Mónica Oltra comença a ser un problema per al valencianisme polític. Ho dic com a militant del Bloc i com a valencianista convençut. El Bloc necessita un canvi radical d’estratègies i una llavada de cara. Fugir de discursos estèrils i missatges que no arriben a la nostra societat i centrar-se en què demana la societat valenciana: benestar econòmic i social, seguretat ciutadana, treball per als nostres joves, benestar dels nostres majors i llauradors, el nostre comerç i la nostra economia. Ara per ara, com a exemple, Compromís no té cap interlocutor vàlid que reconega la Patronal Valenciana i els autònoms valencians. Hi ha moltíssimes coses a fer i a millorar. Digueu-me boig, però crec més amb una gran coalició valencianista liderada pel Bloc i que aglutine totes les sensibilitats del valencianisme polític, que no en la mateixa coalició actual. Es pot fer amb treball i trellat i no costa gens d’explorar una altra aventura, ja posats.

El País Valencià necessita una força política que defense els nostres interessos, tant a les Corts Valencianes  com al Congrés dels Diputats. Tots i totes sabem que els diputats i diputades del PSOE, PP, Podem, Ciutadans i Vox, elegits a les nostres circumscripcions, no mouran un dit pels interessos valencians, ja que estan lligats de mans i peus per les directrius de Madrid. De fet, ja hem vist com han votat en contra del finançament just que reclamem a crits, en contra dels interessos de les nostres empreses, del corredor mediterrani i dels nostres llauradors. Per totes aquestes coses, per la nostra malparada dignitat i pel futur dels nostres fills, hauríem de fer un exercici d’autocrítica com a partit al servei dels valencians. Tenim tres anys al davant per a construir i millorar un nou Bloc Nacionalista Valencià que torne la il·lusió a la militància, als nostres votants i a la nostra societat valenciana.

Salut.