23.02.2018 - 18:09
|
Actualització: 23.02.2018 - 19:09
Segons l’article aparegut a eldiario.es, el PP creu que la vaga feminista ‘rompe el modelo de sociedad occidental’ i ‘enfrenta a mujeres y hombres’.
Diuen que diuen els del partit en el govern espanyol que la vaga feminista tranca la societat occidental…
I es curiós, ja se sap, que cadascú mira el món amb les ulleres que més li agraden. El mal és que alguns volen fer-nos creure que tot va bé, i que estem millor que mai. I per això diuen….
que califican la huelga de ‘insolidaria y elitista’
Les dones se solidaritzen amb les dones de tot el món: immigrants, esclaves, refugiades, silenciades, mercantilitzades, assassinades, maltractades, en precari… d’això en diuen insolidaritat?
que califican de ‘insolidaria y elitista’
La convocatòria facilita tota mena de vaga perquè totes puguen participar segons els ho permeten les seues condicions precàries:
Vaga de consum (totes la poden fer)
Penjar un davantal a la finestra (totes la poden fer)
Parar dues hores o parar tot el dia (La podrien fer totes si alguns empresaris no prengueren represàlies després -ja se sap-, i per això la por ho impedeix)
Les dones que tenen un treball fixe i un sou digne i paren ho fan de forma solidària amb les més desafavorides.
Precisament dins les causes de la vaga es troba la lluita contra la precarització.
Son insolidarias con ‘las mujeres autónomas que tienen un negocio y que no pueden cerrar’
Si fem vaga de consum, tant se val que òbriguen com que no.
con las mujeres que cuidan, en soledad, de mayores y que si ellas no hacen su trabajo nadie lo hará por ellas
Perquè ningú no ho farà per elles és pel que es fa la vaga. Cuidar és cosa de tots i totes, no sols de les dones. O és que no hi ha infermers, assistents socials, cuiners… que saben ocupar-se dels majors/malalts/infants? No és qüestió de sexe sinó d’actitud. De privilegi. De patriarcat.
no es una huelga de mujeres reales con problemas cotidianos
Precisament eixes dones reals amb problemes quotidians són les que necessiten un sou digne que els permeta ser autònomes i no dependents del marits… Eixes dones reals són les que necessiten que se’ls reconega la diversitat sexual. Eixes dones reals són les que necessiten una pensió digna.
Eixes dones reals necessiten que se’ls respecte l’opinió, els seu temps personal per poder realitzar els seus somnis com a persones, i no estar obligades a ser les criades de ningú. Eixes dones reals necessiten accedir a l’educació i la cultura, per saber i entendre l’arrel dels problemes que tenen.
Eixes dones reals maltractades són les que necessiten que ens prenguem més seriosament el tema de maltractaments, de violència, d’assassinats…
el Gobierno ha conseguido dar oportunidades a las mujeres y eso es lo que precisamente reivindicamos el 8 de marzo
El 72% del treball precari el fan les dones. Els i les nostres emigrants són joves amb formació sobrada… quines oportunitats se’ls ha oferit?
El legado del Gobierno anterior fueron 1.382.000 mujeres que perdieron su puesto de trabajo
Aquesta herència a què contínuament fan referència, ha estat provocada per una crisi i una corrupció sense precedents, que ha enriquit les butxaques d’uns (que tots sabem qui són) a costa de la resta de la societat. Una crisi que no han sabut, des dels diferents governs, encarar ni donar alternatives vàlides a les persones. Sols han rescatat bancs i autopistes, i han deixat fora a les persones.
enfrenta a mujeres y hombres
No entenem que es mantinguen privilegis per qüestions de gènere. Als únics homes que ens enfrontem són als que volen mantenir els seus privilegis per sobre dels nostres drets. Amb aquests estem enfrontades, per descomptat. El món avança gràcies a les exigències dels nostres drets, si no, ara mateix estaríem fent jornades laborals de 16 hores com fa 200 anys… o …pot ser alguns ja estan tornant a fer-les. Perquè moltes dones que treballen fora de casa, si sumem la jornada dins i fora, són més de 16 hores diàries.
huelga a la japonesa’ para “demostrar las capacidades que tenemos las mujeres en este país”
Amb la vaga demostrem la nostra capacitat de lluita i la nostra força. La societat som totes i tots. No podeu anar endavant sense nosaltres. I amb aquesta vaga ho volem demostrar. LA UNIÓ ÉS LA FORÇA. A Islàndia ja no hi ha bretxa salarial, no perquè l’estat va pensar un dia a eliminar-la, sinó perquè el 90% de les dones van fer vaga.
apuestan por “no crear debates absurdos que contaminan la consecución de la igualdad real”. Entre ellos, dicen, “falsos y absurdos debates gramaticales” como el de “las portavozas”
El llenguatge ens fa visibles, el llenguatge té regles arbitràries, la llengua evoluciona segons les necessitats de la societat: volen més arguments?
la huelga del 8M pretende “romper nuestro modelo de sociedad occidental
És clar que volem un altre model, no ens serveix que algunes persones el consideren avançat, en la seua mentalitat. Per nosaltres cal anar més avant, no en tenim prou amb les molles, ara volem el pa sencer.
El sistema patriarcal i capitalista discrimina les persones donant valor a unes coses (economia financera, deute extern, els bancs, els títols nobiliaris…) i devaluant-ne altres com l’agricultura, el treball artesà, la cura de la vida, l’ecologia…
I bé sabem les persones que depenem de la natura que ens nodreix i dóna vida. Que tots els dies hem de menjar, i per tant hem de cultivar, comprar i cuinar… I ens hem d’ocupar dels infants i dels majors i dels que tenim al voltant. En això consisteix la vida. Per entendre-ho fem la vaga. Perquè tothom prenga consciència que podem viure sense bancs, però no sense agricultura; podem viure sense preferents, però no sense cuinar; podem viure sense burocràcia però no sense metgesses; podem prescindir de l’America Cups però no d’un habitatge digne; podem viure sense masclisme però no sense dones… i tants i tants exemples més.
El món s’ha disparat cap al precipici. Les dones no hi estem d’acord, i volem dir la nostra.
SI NOSALTRES PAREM S’ATURA EL MÓN
