Rita Barberà, entre el dol i la memòria

  • «Tot el món pensem que la causa primera de la mort ha estat la malenconia, provocada per l'abandonament social dels qui eren, fins fa quatre dies, els seus millor amics, companys de partit, votants i admiradors més fidels»

Ximo Urenya
23.11.2016 - 16:00
Actualització: 23.11.2016 - 17:00
VilaWeb

Rita Barberà s’ha mort tota sola a una habitació d’hotel a Madrid suposadament a causa d’un infart. Això és el que diuen les primeres informacions, però estic segur que gairebé tot el món pensem que la causa primera de la mort ha estat la malenconia. Una malenconia provocada per l’abandonament social dels que eren, fins fa quatre dies, els seus millor amics, companys de partit, votants i admiradors més fidels. La mateixa cap valenciana del Partit Popular reconeixia hui que feia temps que no havia parlat amb ella. Ningú no volia seure al Senat al seu costat; els companys anteriors de partit defugien la seua mirada per evitar haver de saludar-la, portaveus manifestaven davant les càmeres que no tenien res a dir de Rita quan la seua presència al Tribunal Suprem. Ara, després de la seua mort, ells mateixos en volen traure profit encara, com hom va fer del Cid mort, donant les culpes a l’oposició. Vergonyós!

Però també és perfectament admissible que una causa de la seua malenconia, que diuen que va esdevenir en una profunda depressió, haja estat, lògicament, provocada per la llarga història de podriment del seu partit. Hom hauria de tenir una consciència molt laxa per no deixar-se influir psíquicament per tants i tants companys de partit, adés amics i ara tancats a presó, adés saltant alegrement a ritme de pasdoble faller al seu costat i ara ves i busca qui t’ha pegat. O no és per a agafar una depressió llegir cada dia a la premsa algunes coses tan bèsties com aquestes? “Francisco Camps, en el centro de una red de recaudadores en ‘B’ que se repartían billetes en bolsas”, “Camps llegó a manejar hasta cinco cajas B que se llenaban con dinero procedente del pago de comisiones”, “Marcos Benavent declara que pagaba todo el mundo y no hacía falta convencer o presionar a nadie”, “Alfonso Rus llega a Riba-roja en su Ferrari F360 Modena color rojo. Dice a la gente que le tienen malicia, pero yo digo: si me votáis, tendréis uno”. “Rus contando billetes en una grabación en el prólogo del caso. “3.000, 4.000, 5.000, 6.000, 7.000, 8.000, 9.000, 10.000, 11.000, 12.000 euros, dos milions de peles”. “Rus vendía sus cocinas a las constructoras que presuntamente financiaban al partido, utilizaba su club de fútbol para hacer facturas falsas y tenía una tienda de ropa con nombre de mafioso (Stefano Russini) que, según la Guardia Civil, utilizaba para blanquear las comisiones”, “A Camps y a Rita también les constaba cómo se financiaba el partido, cómo se pagaban esos actos multitudinarios en la Plaza de Toros con Mariano Rajoy. Eran absolutos conocedores pero no organizaban nada ni participaban de ningún modo. El que trincaba comisiones sabía que de los primeros que se tenía que esconder era de ellos, de Paco y de Rita”, “Camps quería poder y actos y más gente y demostrar que en Valencia los actos eran más grandes y los mítines más multitudinarios”. Camps, salpicado por el caso Nóos y el caso Brugal en Alicante”, “Desvío de las ayudas al Tercer Mundo desde los despachos del conseller Blasco”, “Chanchullos con motivo de la visita del Papa a Valencia”, “Alcantarillas del caso Emarsa”, “Residencias de Cotino”,  “La investigación sostiene que Barberá participó y conocía el sistema diseñado en el Ayuntamiento para blanquear el dinero negro que guardaba el PP local”,  “Nadie negociaba nada con Rita, de eso se encargaba Alfonso Grau, ella no se rebajaba a estos asuntos. Cada año recibía bolsos, pañuelos, joyas, regalos de los empresarios que sabían que ganarse a Barberá era ganarse al PP.” …

S’ha mort Rita Barberà i cal respectar el dol, però tot està clavat a la memòria.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem