08.01.2016 - 10:03
|
Actualització: 08.01.2016 - 11:03
Passats els Reis, ens acostem a una altra festivitat simbòlica i àmpliament celebrada a tot el país, també a la nostra comarca: Sant Antoni. Als pobles s’encenen fogueres i es viuen altres tradicions, com el Llum de Sant Antoni a Bocairent o la subhasta a Fontanars dels Alforins.
A Otos, des de 1996, l’escriptor Joan Olivares dedica uns versos al sant que tracten la celebració festiva al Carrenou de la localitat on s’hi fa la foguera, però també aspectes d’actualitat de forma satírica. A primers de l’any passat es va editar un llibre que recull els vint poemes publicar des de llavors.
Ací podeu llegir el d’aquest 2016 (versió en pdf amb el programa d’actes):
-Heu de saber, sant Antoni,
com teniu este veïnat
de pagat i de content
amb el vostre patronat.
Vós no sou el de Gavarda,
que, quan se li va aclamar,
la pobra auela d’Antella,
de poc que no es va ofegar.
Veniu de més bona casta
i prou que ho heu demostrat,
per això vos demanem,
amb tota la humilitat,
si tindríeu un remei
per a eixir de l’atzucac
en què arran de les votades
el galliner s’ha quedat.
El tuacte1 es veia vindre,
si amb dos ja teníem ball,
féu-vos càrrec, sant Antoni,
quatre galls en un corral:
Jo sóc un home amb barba.
Jo sóc més alt i trempat.
Jo tinc més llarga la cua.
I jo el bec més esmolat.
Tu tens Bárcenas i Gúrtel.
I tu els Eres i el Gal.
I tu la Prima de Riesgo.
I tu IVA cultural
Tu Veneçuela, i Cuba.
I a tu qui et paga el jornal?
Santiago y cierra España!
Obri! que fa olor d’arnat.
Pare nostre, sant Antoni,
ja veieu quin vectigal.
Mo n’eixíem de les brases
i acabarem escaldats.
-Vos agraïsc de deveres
que em tingueu considerat
com si fóra un gran filòsof,
sent com sóc un pobre abat.
Certament no sembla fàcil
aclarir el guirigall.
Més potser este destret
no és tan greu com l’heu pintat.
Greus són la fam, el fred,
les pestes i mortaldats,
les víctimes innocents
dels fanàtics puritans.
Greu és el canvi climàtic,
les guerres entre germans,
la violència amb les dones,
els xiquets esclavitzats.
Deixeu-los, doncs, que barrinen
qui serà el rei del corral.
Sempre que siguen paraules
i no arribe al riu la sang…
I si, al final, el cabdell
no saben desenredar,
a qui li fan por les urnes?
Altra vegada a votar.
-Sou tan savi, sant Antoni,
que, sens voler abusar,
gosaria demanar-vos
en qui podríem confiar.
-Contestar això és molt fàcil,
amb un altre preguntat:
N’hi ha cap que defense els pobres
i no tinga el cul llogat?
