Sant Agustí

Hui 28 d’agost és Sant Agustí, venerat a Bocairent. Aquesta vila de la Vall d’Albaida tot i que té per patró Sant Blai, professa també una devoció entranyable a Sant Agustí, el sant doctor, bisbe d’Hippo Regius i un dels pares més eminents de l’Església Occidental reconegut per la seua erudició i santedat. Aquesta devoció a Bocairent va nàixer amb la creació, per part de l’arquebisbe Sant Joan de Ribera, del monestir d’agustines de la Mare de Déu dels Dolors.

Aureli Agustí va nàixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, a la província romana de Numídia, a l’actual Algèria, com canten aquests goigs antics: ‘De Tagast, en la Numídia,/ sou el fill més immortal./ Us han dit Doctor in gratia/ com en laude triomfal./ Per la vostra veu serena/ radiant com el matí,/ guieu-nos pel camí recte,/ ompliu-nos d’amor diví,/ aclariu-nos l’intel·lecte/ gloriós Sant Agustí.’

Va ser fill de Santa Mònica i de Patrici: ‘Sou de Mònica i Patrici/ pur joiell de voluntat./ De la sang sentiu la flama/ que us occeix la castedat./ Si en les lluites de les lletres/ sou cabdill dilecte i fi,/ guieu-nos pel camí recte,/ ompliu-nos d’amor diví,/ aclariu-nos l’intel·lecte/ gloriós Sant Agustí.’

Segurament era de raça berber, encara que, com que aquella terra formava part de  l’Imperi Romà, Agustí tenia el llatí com a llengua habitual. Estudià a Tagaste i a Cartago i als 18 anys començà a fer de professor, ensenyant l’art de l’oratòria i de la retòrica. Va unir-se a una xica de la seua edat, però de classe inferior i com que els costums de l’època impedien un matrimoni oficial entre persones de classes diferents, no hi hagué matrimoni. D’aquella unió (una parella de fet com diríem hui) que va durar 15 anys, va nàixer un fill anomenat Adeodat  (a Déu dat).

La lectura de Ciceró portà Agustí a buscar la veritat, que ell anà descobrint i identificant amb la saviesa, l’amor i finalment, amb Déu. Agustí, amb la seua companya i el fill, abandonaren Àfrica i se n’anaren a Itàlia. Roma i Milà, capitals de la cultura, van ser per a Agustí llocs de crisi personal i finalment, també, de trobament amb Déu. Les etapes de l’evolució d’Agustí passaren per diverses teories filosòfico-religioses: el maniqueisme, l’astrologia i la filosofia neoplatònica de Plotí: ‘Veu de Déu és veu sonora/ la sentiu al mig del seny./ Pel camí de cent escoles/ do de Déu és qui us empeny./ D’una fúria de luxúria/ sou captiu per llarg camí/ guieu-nos pel camí recte,/ ompliu-nos d’amor diví,/ aclariu-nos l’intel·lecte/ gloriós Sant Agustí.’

Obligat a deixar la mare del seu fill per fer un ‘bon casament’, ella va tornar a Àfrica i a Agustí li concertaren un matrimoni. Però a Milà, el contacte amb el bisbe Sant Ambròs i amb la comunitat cristiana i la seua litúrgia, així com la lectura de les cartes de Sant Pau, feren que Agustí abandonara els projectes de casament i les ambicions personals, i la Nit de Pasqua del 387, juntament amb el seu fill, va ser batejat ‘Ja del mal floreix la rosa/ que és trofeu del maniqueu./ Vós, viril, guanyeu les lluites/ amb la idea i amb la creu./ Gran retòric majestàtic,/ Sant Ambròs us redimí,/ ompliu-nos d’amor diví,/ aclariu-nos l’intel·lecte/ gloriós Sant Agustí.’

De retorn a Tagaste vengué el seu patrimoni i començà a viure amb uns amics en un projecte de vida monàstica. El 391 a Hippo Regius, Agustí es trobà a l’església major, on el bisbe demanava als cristians que escolliren algú perquè l’ajudara i en fóra el successor.  La gent es girà a Agustí i començaren a cridar el seu nom. Elegit pel poble (una manera d’elecció freqüent en aquella època) Agustí es dedicà del tot al servei presbiteral i després a l’episcopal durant més de 40 anys, fins a la seua mort: ‘De Milà dins l’horta clausa/ fou l’infant qui us ha vençut./Ja sou lliure, ja sou magne,/ ja sou Mestre de virtut./ Fundador, bisbe d’Hpona,/Patriarca gegantí,/ ompliu-nos d’amor diví,/ aclariu-nos l’intel·lecte/ gloriós Sant Agustí.’

La seua immensa obra és fruit de la predicació i l’ensenyament a Hippo Regius. Com que la seua influència va anar creixent a tota l’Església Occidental, encara que el cridaven i el convidaven, es negà a viatjar a Itàlia i fins i tot promogué que el sínode de Cartago  no acceptara que els bisbes anaren a Roma a buscar solucions als seus problemes. Segons Agustí, els problemes dels africans s’havien de resoldre a l’Àfrica.

Per a Agustí, l’Església de Jesús no és una comunitat de perfectes, sinó un poble amb defectes que camina per arribar a la santedat. S’han conservat 113 llibres (Sobre la Trinitat, La Ciutat de Déu, Sobre la música, Les Confessions), 218 cartes i uns 500 sermons. Era costum en aquell temps que hi haguera taquígrafs recollint els discursos dels bons oradors i per això bona part dels sermons d’Agustí els tenim gràcies als qui es van dedicar a anotar les paraules que ell predicava.

Dels pensaments més coneguts de Sant Agustí, sobreïxen aquells que tracten sobre l’amor: ‘Aprova els bons, tolera els roïns, però estima’ls tots’ i ‘Si vols conèixer una persona, no li preguntes què pensa, sinó què estima’. I sobretot: ‘Estima i fes allò que vulgues.’

Bocairent venera Sant Agustí, amb les danses i el novenari, que se celebra del 18 al 31 d’agost, al monestir de la Mare de Déu dels Dolors.

Com canten uns goigs dedicats a aquest sant bisbe, que ell siga la benedicció i la pau dels ciutadans de Bocairent, que cada any celebren la seua festa: ‘Puix sempre el que en Vós confia/ d’escoltar tant vos complau/ doneu-nos a tots la pau/ que el nostre cor tant voldria/ Feu que siguen cada dia/ més purs els nostres anhels/ Gloriós Sant Agustí/ beneïu vostres fidels.’