Sant Cristòfol

Cada 10 de juliol són molts els pobles que celebren la festa de Sant Cristòfol, patró d’Alboraia, l’Alcora, Xodos i de Castelló de la Plana. Fruit de la devoció a aquest sant, tenim moltes ermites dedicades a Sant Cristòfol, com a l’Olleria, Camporrobles, Alcoi, Alboraia, Benassal, Culla, Énguera, Sant Mateu, Tuejar, Cocentaina, Alcalà de Xivert, Sagunt, Castellnovo, Vall d’Alba o Bunyol, i les parròquies que el veneren, com la de Benipeixcar, la Canyada de Biar, Picassent i Ribesalbes.

El nom de Cristòfol (del grec Khristóforos) vol dir portador de Crist, i el text més conegut on es narra el seu martiri és del segle VIII. Amb tot, una inscripció del 452 trobada a Nicomèdia ja fa menció d’una basílica de Bitínia dedicada a aquest sant de l’Orient Cristià. Per la seua part, el papa Sant Gregori el Gran, el 598, esmenta un monestir de Sicília dedicat a aquest màrtir: ‘Amb gran fervor i esperit/ a molta gent predicàreu,/ i per quantes parts passàreu/ el ver Déu fou obeït;/ deixant amb intens dolor/ a l’home més obstinat.’

Cristòfol, originari de Lícia, era venerat per l’església visigòtica a la península Ibèrica abans de la invasió dels àrabs, amb una basílica i un monestir a Còrdova i a l’edat mitjana s’edificaren en honor seu diverses esglésies i monestirs.

A l’Occident, l’anomenada Llegenda Daurada, va popularitzar molt la història de Cristòfol. Segons aquest text, el nostre sant era un gegant de proporcions enormes i amb un gran desig de buscar Déu. Va ser un ermità qui li digué que per veure Déu ajudara els caminants a passar un riu fondo i així Déu li manifestaria el seu agraïment. Cristòfol, instal·lat a la vora de l’aigua i amb un tronc d’un arbre que li feia de gaiato, ajudava els hòmens a travessar el riu. Una nit, mentre dormia, sentí la veu d’un xiquet que volia passar d’un costat a l’altre. Cristòfol se’l carregà al be i notà que aquell infant pesava molt més del que hauria de pesar per a la seua edat. Segons la llegenda, el xiquet era Jesucrist, que agraïa el servei que Cristòfol feia transportant els viatgers d’una part a l’altra del riu. El Crist encara li digué: planta eixe tronc i demà el trobaràs convertit en un gran arbre carregat de fruits, cosa que succeí, apareixent una gran palmera plena de dàtils: ‘És testimoni patent/ de vostra gran fortalesa,/ damunt del coll la grandesa/ portant de l’Omnipotent;/ la virtut, brio i valor,/ us feren tan alentat’. Una versió d’aquesta llegenda diu que va ser Jesús mateix qui batejà Cristòfol. Però una altra versió ens diu que va ser l’ermità qui el batejà. Siga com siga, una volta ja cristià, Cristòfol anà a Lícia a predicar l’Evangeli, on va ser martiritzat.

La festa de Sant Cristòfol a València té una significació especial al monestir de monges canongesses, amb l’ofrena de les canyes per part dels xiquets, una tradició que ve del segle XIV. El 1391, uns jueus trobaren davall del paviment de la sinagoga que existia al carrer de la Mar una imatge de Sant Cristòfol, i van ser els xiquets, amb canyes, que van exigir als jueus la imatge. Aquest fet prodigiós va fer que aquells jueus es convertiren al cristianisme. Posteriorment, a principis del segle XV, les monges fundaren el monestir al carrer de la Mar, al mateix lloc on s’havia trobat la imatge de Sant Cristòfol.

A l’Alcora se celebra Sant Cristòfol amb travessant del riu i amb una missa a l’ermita del sant, una construcció que data del segle XVII i que va ser reformada el XIX. Una tradició típica de l’Alcora en aquesta festa és la de les figures fetes de palla i vestides de roba vella, anomenats ninots de Sant Cristòfol, que són penjats als carrers i més tard cremats a la foguera.

L’altra tradició de l’Alcora és la d’imitar el que va fer el sant, passant el riu. Per això el dia de Sant Cristòfol els veïns de l’Alcora s’apleguen a la plaça de la Sang per travessar el riu a l’alçada de la Font Nova.

També Vilafranca celebra la festa de Sant Cristòfol amb els majorals que porten en processó la imatge del sant, fins a l’ermita del Llosar.

A Castelló de la Plana són més conegudes les festes de la Magdalena que les de Sant Cristòfol, tot i que aquest sant és el patró de la capital de la Plana Alta des del segle XVII. Aquesta festa passava molt desapercebuda fins que a mitjans dels anys seixanta el bon bisbe Josep Pont i Gol creà una nova parròquia a l’avinguda de la Mar, amb l’advocació d’aquest sant.

Sant Cristòfol és el patró dels xofers, que li canten aquests Goigs antics: ‘El xòfer se sent ditxós/ en tenir-vos per Patró,/ puix té en vostra protecció/ l’emparo més amorós;/ ell vos prega amb gran fervor/ que’l mireu senpre amb pietat.’

Si ja des del baptisme hem estat marcats amb el sant crisma, l’oli que ens consagra com a cristians, i per tant, com a fills de Déu, hem de ser com Sant Cristòfol, portadors de Crist. I com Sant Cristòfol, hem d’ajudar els altres a passar els rius de la vida, els rius de les contrarietats, de les dificultats i dels sofriments. Ajudar i fer-nos pròxims als qui es troben en situacions difícils, serà la millor manera de viure i de testimoniar la nostra fe.

Que com Cristòfol, siguem tots portadors de Crist: ‘Puix sou el nostre advocat,/ i us som devots de tot cor:/ Sieu nostre intercessor,/ Cristòfol, màrtir sagrat.’