Sant Francesc de Borja

  • "Que Sant Francesc de Borja siga exemple i guia per a tots els cristians de Gandia i de Llombai en aquest Any Jubilar"

Josep Miquel Bausset
02.10.2021 - 18:35
VilaWeb

El 3 d’octubre celebrem la festa de Sant Francesc de Borja, duc de Gandia, marqués de Llombai, virrei de Catalunya i tercer General de la Companyia de Jesús. I el dia de la festa de Sant Borja s’inaugura l’Any Jubilar que la Santa Seu ha concedit a la diòcesi de València, per a celebrar els 350 anys de la canonització del duc de Gandia per part del papa Climent X. Aquest Any Jubilar que ara comença es clausurarà el 3 d’octubre de 2022, data del 450 aniversari de la mort de Sant Francesc de Borja.

El duc de Gandia, que va nàixer a la capital de la Safor el 28 d’octubre de 1510, era fill de Joan II Borja i de Joana d’Aragó. Francesc era “un niño afable a todos y agradable, afficionándose a su virtud”, segons la Història de la vida del P. Francisco de Borja, escrita pel jesuïta Dionisio Vázquez. Per això “desde su niñez se hecharon de ver efficaces indiciosde las buenas inclinaciones y natural de que Dios le havía dotado para, sobre tan firme çimiento, armar el spiritual edificio que havía su sabiduría trazado”, com escriví el P. Dionisio Vázquez.

Amb 15 anys, Francesc estudià lògica i filosofia, i en fer-ne 17 va ser enviat a la Cort de l’emperador Carles V. Tot i l’ambient mundà, el jove Francesc, encara que “era tan moço y medio extrangero de Castilla, no se hundió entre tanta grandeza”.

Francesc es va casar amb la marquesa Leonor de Castro, amb la qual va tindre vuit fills. En morir la reina Isabel, el seu marit, l’emperador Carles va demanar a Francesc que, des de Toledo, “lleve a Granada el cuerpo de la emperatriz”. Va ser en arribar a la ciutat andalusa i veure la descomposició del cadàver de la reina, que Francesc va experimentar un gran xoc. Per això demanà a l’emperador de deixar la cort, per tal “que comiençe a buscar y servir un Señor, el qual viva siempre para mi y yo pueda nunca morir a Él”. Però l’emperador Carles no va accedir a la petició del duc de Gandia i Francesc “se huvo de quedar en la corte algunos meses”.

És per això que Carles V “parecíale que sería bien ocuparle en algún cargo y afficion”, i promogué “al marquès de digna y honesta ocupación y el Principado de Catalunya de un valerosa virrey y prudente governador”, instal·lant-se a Barcelona.

El 1542, el jesuïta Antonio de Araoz li va parlar de la Companyia de Jesús, i impressionà Francesc gratament.

Un any després, en morir son pare, i confirmat per l’emperador com a nou duc de Gandia, Francesc tornà a la ciutat ducal, on va ser “recibido con señales de mucho amor, assí de la clerezía como de los seglares”. A Gandia reparà la muralla i construí l’hospital, “para que se recogiessen a él los peregrinos y se curasen los enfermos”.

Després de morir la seua dona, Francesc va protegir la Companyia, construint a Gandia “la iglesia y collegio y escuelas” i a 36 anys decidí “dexar riquezas y renunciar su estado y ser pobre de Christo”, com a jesuïta. El Sant Duc, ple de goig “con la licencia de su príncipe, que le ponía en la entera libertad y colmo de sus deseos” per tal que entrara en la Companyia de Jesús, “prostrado en tierra ante un devoto crucifixo, con profunda humildad oró de esta manera: de oy más dispongo, con vuestro favor y gracia, de renunciar y desnudarme por vuestro amor y servicio de todas las cosas transitorias y bienes temporales, que en alguna manera me podrían ser estorvo para seguiros y para caminar con derechos pasos las sendas de los consejos de vuestro Santo Evangelio y para nunca más fiar en arrimo de criatura ni cosa perecedera”.

El primer de setembre de 1550 Francesc se n’anà a Roma i d’allà a Loiola i Oñati, on va ser ordenat prevere. Va construir molts col·legis, i de nou a Roma va ser Vicari General. Finalment, el 2 de juliol de 1565 va ser elegit Prepòsit General de la Companyia de Jesús. Així ho conta el P. Dionisio Vázques en la història que va escriure sobre Sant Francesc de Borja: “El mes de julio del año 1565 se hallaron en Roma los padres que de las provincias de Europa vinieron, con todos los provinciales de ellas, para elegir por votos el general”. Així, “el segundo día de julio, en amaneciendo comulgaron todos aquellos padres a la missa del Spítitu Sancto, que les dixo el mesmo padre Francisco vomo vicario general, y luego se encerraron en su capilla”. Després de cantar l’himne Veni creator spiritus i “haviendo estado de rodillas todos una hora en oración mental”, van votar el nou General, “y salieron tan conformes al primer escrutinio, que pareció bien, que fue llamado a la electión el Spíritu Sancto y, con poco menos que universal acuerdo, fue electo el padre Francisco por General de la Compañia”.

De Sant Francesc de Borja, el P. Dionisio Vazquez en destaca la humilitat i la pregària, i també “las penitencias y mortificaciones”, la “charidad que usava con los que le eran contrarios”, la paciència i la moderació, la prudència en el govern de la Companyia i “su blandura, mansedumbre y benignidad”, així com també la seua “senzilleza y sancta simplicidad”.

A Roma, ja malalt, Francesc de Borja “recibió los últimos sacramentos de la Sancta Iglesia y, con entrañables sospiros y devoción, respondió a la invocación de los sanctos y a las oraciones de la extremaunción”. Després d’això “se puso en oración y dio el spíritu al Señor que le crió”. El Sant Duc i Tercer Prepòsit General de la Companyia de Jesús “passó desta vida el último día de septiembre del año 1572, aún no bien cumplidos los 62 años de su nacimiento”.

Segons el text del jesuïta Dionisio Vázquez, Sant Francesc era “alto de cuerpo; de hermoso rostro, blanco y colorado; de agraciadas facciones, la frente ancha, la nariz algo larga y aguileña, los ojos grandes y zarcos, la boca pequeña y los labios de color de la fina grana, grueso de cuerpo y, creciendo la edad, se iva haciendo más corpulento”.

Que Sant Francesc de Borja siga exemple i guia per a tots els cristians de Gandia i de Llombai en aquest Any Jubilar.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem