22.04.2018 - 22:05
Hui 23 d’abril és la festa de Sant Jordi, patró de diversos pobles del País Valencià. Sant Jordi, que és també l’antic patró del Regne de València, va ser un màrtir cristià del segle IV a l’Església de l’Orient. El seu nom, d’arrel grega, vol dir ‘el que treballa la terra’ o ‘llaurador’. Per això, l’Evangeli de la festa de Sant Jordi és un fragment del capítol 15 de l’evangelista Sant Joan: ‘Jo sóc el cep veritable i mon Pare és el vinyater’, és a dir, qui treballa la terra, el ‘Jordi’.
La devoció a Sant Jordi es va propagar d’Orient a Occident i va ser tan gran, que el nostre sant va ser nomenat ‘gran màrtir’ o també ‘màrtir insigne’.
Són moltes les esglésies dedicades a Sant Jordi i també les representacions pictòriques, tant pel que fa a la seua condició de màrtir de Crist, com a la llegenda de la lluita contra el dragó, en defensa de la princesa. Per això la tradició l’ha vestit de cavaller que lluita contra el mal i la injustícia. A més, Sant Jordi està relacionat amb la cultura per la festa del llibre.
Sant Jordi, que a més d’antic patró del Regne de València, ho és també d’Anglaterra, Aragó, Catalunya, Geòrgia, Grècia, Lituània, Polònia, Portugal, Rússia i Sèrbia, és venerat d’una manera especial a Alcoi, Paiporta, Banyeres de Mariola i a la vila de Sant Jordi, al Baix Maestrat.
Un dels sermons més coneguts sobre Sant Jordi és el de Sant Andreu de Creta: ‘Els sepulcres dels màrtirs són sempre resplendents. El que festegem hui és molt més venerable i més gloriós que tots els altres’. Sant Andreu de Creta feia referència al fet que Sant Jordi se celebra, generalment, entre la Pasqua i l’Ascensió del Senyor. I per això deia: ‘Enmig d’aquestes festes, com enmig de dos sols que, amb el propi moviment segueixen la seua òrbita, la festa de Sant Jordi és com una lluna, que rep la llum dels dos sols i il·lumina el món amb raigs semblants als de Crist’.
La protecció de Sant Jordi va ser invocada pel rei i l’exèrcit de Jaume I en la conquesta de València com el sant protector de la Corona d’Aragó, com queda palès a la Crònica del rei Conqueridor i en l’ermita del sant, al Puig. Aquesta popularitat del nostre sant màrtir i cavaller queda patent també en les festes de moros i cristians de tants pobles, o en múltiples representacions pictòriques, com la de Marçal de Sax, de la batalla del Puig. Per cert que, una reproducció d’aquesta pintura de Marçal de Sax, com destacava fa uns anys el professor Vicent Soler, ha sofert una ‘manipulació simbòlica’ per part del Capítol dels Cavallers del Centenar de la Ploma, en fer desaparèixer les quatre barres de la pintura original. Aquesta falsificació interessada de l’obra de Marçal de Sax s’ha reproduït en la xicoteta capella de la catedral, on la tradició diu que se celebrà la primera missa després de la conquesta de Jaume I. No caldria, en honor a la veritat, que el Capítol de la catedral de València restaurara eixa pintura, sense censures, per retornar els colors falsificats als originals de Marçal de Sax?
Cal recordar també que el Capítol de l’Almoina de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, fou fundat pel rei Pere IV el Cerimoniós.
En el seu ‘Eucologi Valencià’, mossèn Vicent Sorribes ens diu el següent sobre sant Jordi: ‘Per l’ajut de Sant Jordi, ens diu la Tradició, Guillem d’Entença, oncle del rei En Jaume el Conqueridor, va obtindre una gran victòria contra el rei moro de València, Zeyan, la diada del 15 d’agost de 1237, en la planura del Puig. Zeyan, amb 40.000 soldats infants i 600 genets volgué atacar sobtosament la fortalesa de Guillem, defensada per 80 cavallers i 2.000 soldats, però se n’adonà Guillem de la maniobra i atacà primer; al fort de la lluita s’aparegué Sant Jordi i encoratjà els soldats de Guillem que, a tota ultrança, perseguiren l’exèrcit del Rei moro i el varen fer recular del Puig fins al barranc del Carraixet’. Com recorda mossèn Vicent Sorribes, ‘Al lloc on s’aparegué Sant Jordi, fon col·locada una Creu de fusta, Creu que l’any 1574 fon substituïda per una de pedra cisellada, veritable joia d’art; també s’aixecà una xicoteta capella en honor del Sant’.
Mossèn Vicent Sorribes ens presenta Sant Jordi com ‘el perfecte model de la noblesa, de l’heroisme i de la cavallerositat cristianes’. I per això ens reporta aquestes paraules de Sant Vicent Ferrer: ‘Sant Vicent Ferrer, en parlar de les virtuts heroiques de Sant Jordi, ens diu, en el Sermó que predicà el dia 25 d’abril de 1413, a la plaça de la Seu de València: baldament ésser Sant Jordi d’una bellesa extraordinària,“talment semblava Sant Miquel devallat del cel”, no tenia gens de supèrbia: “Si algun cavaller ha fet un bon colp, com va per la ciutat, no cap en els carrers”. Sant Jordi tanmateix “jamés no entrà en batalla que no hagués victòria”.’
Mossèn Vicent Sorribes, en la introducció a la festa de Sant Jordi del seu ‘Eucologi’, també remarca així la protecció del cavaller: ‘Monsenyor Sant Jordi, en entrar en una ciutat per força emparava les dones i manava sots pena de mort que ningú no les tocàs; elles s’acostaven al Sant dient-li Senyor, “sigam guardades sots vostra guarda”. Finalment ens conta la fi del Sant amb estes paraules: “E Dacià féu portar falles de foc, cremanven-lo e ell deia: Senyor, ajuda’m, i pregava al Senyor Jesucrist que volgués ajudar els cavallers que en armes justes l’invocaren”.’
Que Sant Jordi, antic patró del Regne de València, que com diu l’oració col·lecta de la festa, ‘va ser imitador’ de la passió del Crist, siga ‘també protector de la nostra debilitat’ i de tots els qui lluiten per la llibertat dels hòmens i dels Pobles.
