Sant Tomàs More

El dia 22 de juny celebrem la festa de Sant Tomàs More, nascut el 1478 a Londres, on son pare era jutge. Després d’estudiar lleis a Òxford, i quan només tenia vint-i-tres anys, començà a treballar als jutjats. Coneixedor del llatí i del grec, arribà a ser professor de Dret i prestigiós advocat. Va ser membre del parlament, vice-ministre del Tresor i speaker a la Cambra dels Comuns, i també Canceller del Ducat de Lancaster.

More va ser un humanista que posseïa amplis coneixements, tant en Lleis, com en Art  i en Teologia. Escrivia en llatí i és un dels fundadors de la prosa anglesa. També escrigué estudis bíblics, patrístics, filosòfics i teològics. Apassionat per la música i la pintura, la seua obra més important és, Utopia, publicada en 1516.

Casat amb Joana Colt, va tindre dues filles i un fill, i n’adoptà un altre. En morir la seua muller es casà amb Alícia Middleton. La casa de More era una de les més acollidores i hospitalàries de Londres. Però quan es feia de nit, Tomàs recorria els barris més pobres per a fer almoina. Arribà a llogar una gran mansió per a acollir ancians i xiquets malalts. Les nits de Nadal i de Pasqua les passava en vetla, pregant amb la família.

El 1529 va rebre el màxim càrrec de la magistratura britànica, Lord Canceller del Regne d’Enric VIII. Quan la seua carrera  i la seua reputació havien arribat al punt més alt, el rei Enric VIII li va demanar que l’ajudara a aconseguir la nul·litat matrimonial amb Caterina d’Aragó. More sabia que el rei era capriciós i que el matrimoni era perfectament vàlid, sense cap motiu per a anul·lar-lo perquè Enric VIII s’haguera enamorat d’Anna Bolena. Per això el 16 de maig de 1532 Tomàs More va renunciar al càrrec de Lord Canceller de la Corona i es retirà de la vida pública, ja que la seua consciència no li permetia d’aprovar allò que el rei li exigia.

En perdre l’estipendi de la Cort i sense cap benefici professional, More quedà en la  ruïna. Tomàs More no volgué assistir a la coronació d’Anna Bolena, cosa que li comportà l’odi de la nova reina.

El 1534 li van exigir jurar l’Acta de Supremacia, que rebutjava l’autoritat del papa sobre els cristians d’Anglaterra. Però More no va voler jurar aquest nou caprici del rei i va ser empresonat a la Torre de Londres. Durant els quinze mesos que va durar el seu captiveri, More escriví el Diàleg de la serenitat en temps de tribulació, que farien bé de llegir els nostres polítics.

Nou dies després de ser executat el seu amic Joan Fisher, More va ser jutjat al palau de Westminster, acusat d’alta traïció per haver negat l’autoritat suprema del rei dins del territori de l’Església d’Anglaterra. Condemnat a mort, Tomàs More va ser decapitat a la Torre de Londres el 6 de juliol de 1534.

More va ser un polític fidel a la seua consciència i un home ferm en la defensa de la veritat, per la qual va morir. Exemple per als nostres polítics, va escriure: ‘Sóc incapaç de declarar amb la meua boca, allò que en consciència sé que no és veritat’. I sense caure en l’adulació, More va donar la seua vida per la veritat.

Sant Tomas More és exemple per a aquells que tenen una responsabilitat política, per la seua dignitat, la seua honestedat i la seua valentia. És també això el que espere dels polítics valencians: que siguen hòmens i dones honrats i sol·lícits amb els més necessitats, allunyats de la corrupció, de les mentides i de l’adulació per pujar ‘amunt’.

És autor d’una pregària preciosa sobre el bon humor, que tothom hauria de tindre molt present: ‘Dóna’m Senyor, una bona digestió i, no cal dir-ho, alguna cosa per digerir. Dóna’m la salut del cos, i el bon humor que em cal per a mantenir-la. Dóna’m una ànima sana, Senyor, que tinga sempre davant els ulls allò que és pur i que és bo, perquè no s’escandalitze enfront del pecat, ans trobe la forma de remeiar-lo. Dóna’m una ànima, Senyor, que no conega l’avorriment ni el remugueig, ni el ploricó ni la queixa. I no em deixes prendre gaire seriosament aquesta cosa que es fica per tot i que anomenem el Jo. Dóna’m, Senyor, el sentit de l’humor: fes-me capaç de riure d’un acudit perquè sàpia traure un poc d’alegria de la vida i la puga compartir amb els qui em rodegen’.

A exemple de Sant Tomàs More, els polítics haurien de ser fidels al mandat que se’ls ha atorgat, sense por a crear comissions informatives (GAL i rei emèrit) per a arribar a la veritat.

Que Sant Tomàs More, que és un model de rectitud i d’honestedat en l’exercici de la vida pública, ajude els polítics que governen la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià, per tal que siguen hòmens i dones sol·lícits pels més necessitats i honestos i justos en la seua tasca de servei als ciutadans.