‘Se salven els bancs però no les persones’

Aquestes van ser les de les paraules valentes que el papa Francesc adreçà el passat dia 5 als participants en el III Encontre de Moviments Populars reunits a Roma. Mogut per la defensa de l’home i del dret de les persones al treball, al sostre i a la terra, el papa denuncià un sistema econòmic que, centrat en el diner, governa ‘amb el flagell de la por i la violència’.

En aquest encontre, on el papa expressà la ‘set de justícia’ i el crit en defensa de ‘terra, sostre i treball’ per a tothom, Francesc denuncià una humanitat que s’enfonsa pel fet de salvar els bancs i descartar les persones.

El papa agraí el treball dels delegats que participen en aquesta trobada, i que vénen ‘des de les perifèries urbanes, rurals i laborals dels cinc continents’, per debatre la defensa d’aquests drets. El papa, que manifestà l’esperança en els jóvens, mencionà l’ex-president uruguaià José Mújica, exemple d’honestedat i de sol·licitud pels més desvalguts.

En el seu discurs, el papa expressà la necessitat d’un ‘canvi d’estructures perquè la vida siga digna’, i donà suport als integrants d’aquests moviments populars, ja que ‘són sabedors d’aquest canvi’. Per això el papa els anomenà ‘poetes socials’. El papa també recordà les conclusions de l’assemblea de Santa Cruz de la Sierra: ‘treball digne per als exclosos del mercat laboral, terra per als llauradors, habitatge per a les famílies sense llar, lluita contra la discriminació, la violència contra la dona i les noves formes d’esclavitud, la fi de les guerres, del crim organitzat i de la repressió’. El papa també defensà ‘la llibertat d’expressió’ i denuncià ‘el colonialisme ideològic’.

El papa lamentà que el nostre món estiga governat ‘pel diner’, per mitjà del ‘flagell de la por, de la violència econòmica, social, cultural i militar, que engendra més i més violència’. Per això el papa Francesc denuncià el ‘terrorisme que naix del control global del diner i atempta contra la humanitat’.

Francesc recordà que amb l’encíclica Quadragesimo Anno, del 15 de maig de 1931, el papa Pius XI ja ‘preveié el creixement d’una dictadura econòmica, que ell anomenà imperialisme internacional dels diners’, així com també el papa Pau VI, que igualment denuncià la ‘nova forma abusiva de dictadura econòmica’, per mitjà de la Carta Apostòlica, Octogesima adveniens, del 14 de maig de 1971.

El papa Francesc recordà als participants en aquesta trobada de Moviments Populars que la doctrina social de l’Església rebutja l’ídol diner, ‘que regna, en lloc de servir i tiranitza i terroritza la humanitat’. De fet, Jesús de Natzaret prioritzà la dignitat de fills de Déu ‘per damunt d’una interpretació formalista de la norma’. Com també Jesús, denuncià la idolatria dels fariseus que anaven darrere els diners: ‘No podeu ser servidors de Déu i dels diners’ (Lc 16:13-14).

El papa Francesc, que defensà ‘un projecte pont dels pobles, enfront del projecte mur dels diners’, recordà una vegada més el drama dels refugiats i el sofriment de les famílies expulsades de la seua terra ‘per raons econòmiques o per la violència’.

Davant els participants en aquest III Encontre de Moviments Populars, el papa Francesc defensà el dret de l’Església de ‘pronunciar-se i d’actuar enfront de situacions on hi ha ferides i sofriment dramàtic’, per tal de trobar una solució a aquestes tragèdies. El papa també denuncià la corrupció i per això demanà que ‘els qui han optat per una vida de servei’, tinguen ‘l’obligació de ser honestos’ i així, viure ‘amb un fort sentit d’austeritat i d’humilitat’. Per això el papa rebutjà ‘el consumisme’ i defensà ‘la solidaritat i el respecte a la natura’.

Estic segur que si els governs i cadascú de nosaltres seguírem les indicacions que el papa Francesc va donar als participants d’aquesta trobada per ‘construir ponts entre els pobles’, seríem capaços de fer un món més just, més fratern i més solidari.