Sense justícia no hi ha igualtat de gènere

Ara, a vespres del Congrés Nacional de Joves del País Valencià-Compromís i del Bloc, ja van sorgint opinions sobre la idoneïtat de tal o qual candidat o candidata a la secretaria general. Alguns, com és el cas de Fran Ferri, síndic del Grup Parlamentari de Compromís en les Corts Valencianes, ha manifestat públicament que el fet que la persona candidata siga dona representa un valor en si mateix. En aquest tema, com en tants altres aspectes de la vida, el primer que cal és ser coherents.

Les nostres organitzacions s’han dotat d’unes estructures justes que garanteixen de manera eficient la igualtat; mecanismes justos que afavoreixen la presència de les dones a les llistes electorals i en els òrgans interns, amb eines de discriminació positiva que asseguren les accions adequades per a superar la situació de  invisibilitat que les dones hem patit històricament.

Ara, una vegada garantida la igualtat, cal que l’apliquem i que ens comprometem a fer-la més efectiva cada dia i en totes les circumstàncies.

Perquè massa vegades, revestits d’un feminisme ocasional, defensem que tal dona ha de ser secretària general pel fet de ser dona, mentre callem sobre la dona que es presenta a secretària general dels joves i que en justícia també seria més idònia, pel fet de ser dona, que no el candidat home que també es presenta en aquest congrés per a revalidar el seu segon mandat. Si el nostre compromís feminista està tan matisat per l’amiguisme i per les nostres particulars opcions polítiques, aleshores tenim un feminisme instrumental i modelat a mida de les nostres particulars opcions polítiques.

Per quina raó es trenquen ara llances en favor d’una dona per a ocupar la secretaria general del Bloc i es va callar quan es tractava de càrrecs molt i molt més visibles, com ara el de la capçalera de la Conselleria de Cultura, la presidència de les Corts Valencianes o la mateixa sindicatura del Grup Parlamentari de Compromís? Feminisme instrumental? En benefici del dubte, volem pensar que cap persona del Bloc o de Joves PV-Compromís no s’atreviria a utilitzar una qüestió tan seriosa com la igualtat de gènere de manera tan irresponsable; i menys que ningú, el nostre company Fran Ferri.

Les pròximes executives de Joves PV-Compromís i del Bloc han de ser paritàries —per descomptat,només faltava!— formades per la gent més valuosa, homes i dones, sense hipoteques institucionals, que aporten renovació i que garantisquen tots i cadascun dels drets de les persones afiliades, alhora que activen els mecanismes de participació per a fer de Compromís un exemple clar de democràcia interna.

L’Executiva Nacional és el moll de l’os d’una nova política adreçada a retornar el protagonisme polític al Bloc i per a clarificar el què i el com de la Coalició Compromís com a expressió plural i efectiva d’aquell espai valencià de progrés la creació del qual definiran els pròxims congressos.

Marta Miguel, Maria Fajardo, Pilar Ausina, Aina Benavent, Laia Vilanova, Maria Garcia, Àngels Grimalt, Mariló Àlvarez, Ana Raquel Moreno, Anna Laura Díaz.