Enguany, per tot arreu, s’han celebrat actes per a commemorar el 600 aniversari de la mort de Sant Vicent Ferrer. A la Vall d’Albaida, on el sant va deixar empremta, també hi ha hagut actes per a fer patent la seua figura, per això, quina millor manera de tancar l’any que ressaltar publicacions dels seus sermons?

La figura de Sant Vicent Ferrer, al nostre entorn, ve envoltada per dos vessants: la taumatúrgia i el caràcter de bon valencià, adornat per certes tradicions i folklorisme. Tot açò fa que d’alguna manera queden desdibuixades altres característiques que fora del territori valencià són més valorades: la predicació, les accions polítiques, negociadors….

Els segles XIV i XV  en l’Europa medieval, van ser temps convulsos amb la pesta negra, el cisma pontifici, l’augment dels temors apocalíptics, etc. Poques figures estan tan àmpliament involucrades en les dites lluites com el pare Vicent. Per això la seua predicació és un fidel reflex d’aquells temps de canvis tumultuosos.

El dia de la seua festa a Bocairent, en la placeta que du el seu nom, es canta l’himne al sant. Hi ha una estrofa que diu: ‘Temau a Déu, predicaves, i doneu-li tot honor i en Bocairent nos deixaves un record del vostre amor’.

Amb eixe ‘Temau a Déu’, pareix que ha quedat resumida tota la seua predicació. Però si donem una ullada a la seua bibliografia, trobem una gran quantitat de publicacions i estudis, no ja de la seua vida, o de la seua influència històrica, social i política, sinó més aviat referits als textos de la seua predicació.

Atesa la fama de predicador, no té res d’estrany que es volgueren conservar escrites aquelles prèdiques, uns sermons per als 365 dies de l’any. Al cap de més de quatre segles, només es conservava un corpus de 3 volums amb aquests sermons. És a partir del segle XX quan comencen a proliferar noves edicions i estudis sobre el sant, la seua vida, la seua oratòria i el seu paper decisiu en els esdeveniments històrics.

Enguany, arran dels sis-cents anys de la seua mort, noves publicacions, xarrades i congressos sobre la figura del sant han omplit el panorama, però cal fer una ullada un poc arrere i recuperar publicacions de fa unes quantes dècades.

D’entre totes, n’he escollit una, de les que dormen al fons de les prestatgeries de moltes biblioteques: els dos volums dels Sermons de Quaresma de Sant Vicent Ferrer, amb introducció de Manuel Sanchis Guarner, editat per Albatros el 1973.

Si prestem atenció a l’estudi preliminar, dut a terme pel professor Sanchis Guarner, trobem un repàs a l’època tan confusa i vehement que va tocar viure al pare dominic. Els llinatges valencians enfrontats, els pretendents a la corona  d’Aragó i el compromís de Casp, el cisma de l’Església… Però per damunt de tot, la seua tasca com a missioner apocalíptic i pacificador, la seua oratòria de masses que encara és analitzada per especialistes en la matèria.

No puc acabar sense fer referència al seu do de llengües i al fet que marca la tradició que Sant Vicent sempre predicava en valencià i tot el món entenia les seues paraules. Com deia Sanchis Guarner: ‘I és que els Valencians sempre han associat la seua veneració a sant Vicent Ferrer amb l’amor a la llengua autòctona’.

Per això, quin millor homenatge de part del col·lectiu bibliotecari, que adherir-se a la commemoració del centenari de la mort del sant, recomanant llegir o rellegir qualsevol dels estudis o recopilacions de la seua trajectòria i dels seus sermons, començant per aquests dos volums que hui destaquem i que comprenen la predicació en la Quaresma de 1413.