23.12.2016 - 15:41
|
Actualització: 23.12.2016 - 16:41
A tothom ens agrada recordar moments tendres de la infantesa, i hui és molt modern tot allò que siga ‘retro’… el que no ens agrada tant és viure en un record, ni en un repetitiu dia de la marmota, ni que ens tracten com a xiquets.
I és que així és com ens sentim molts joves a Ontinyent dia rere dia, en veure que per més passos que es facen, el camí no sembla dur a bon port. Currículums interminables, plens d’esforç dels pares, de treballs d’estiu, de mitges jornades, d’estudi incansable, donen com a resultat als vint-i-llargs, les llentilles de la mare o el salari mínim interprofessional en els millors dels casos, perquè clar, sense experiència, ‘és el que està pagant-se!’ i –com es diu?– gràcies!.
Gràcies, encara s’han de donar les gràcies, com quan reps les estrenes o la paga de la setmana, perquè estan oferint experiència a molt baix cost (per a ells) i damunt estan pagant-te!
Fins i tot la televisió ens tracta com a xiquets amb divertits programes d’entreteniment que deixen Babalà en el més alt de la cultura: o eres dels que es nodreix de sapiència veient ‘Mujeres, hombres y viceversa’… o veus les surrealistes retransmissions des del Congrés de ‘los payasos de la tele’.
Els caps de setmana toca eixir a pegar la volteta de rigor, rutina setmanal que busca evadir-nos de la rutina diària, veient com joves i joves passen la vesprada als bars i cafeteries amb una cervesa a les mans; estem de sort, quasi amb el que val un ou Kinder trobem canya i tapa.
No creixem. Els joves a Ontinyent no creixem, caiem en un perillós bucle del qual pot costar molt eixir, un efecte dominó que arrossega vides presents i futures, sí, perquè de tindre fills, ja en parlem als quasi quaranta, quan amb l’experiència ens meresquem els mil euros, i així junt al sou de la parella puguem fer front al lloguer, la lletra dels dos cotxes per poder anar a treballar (perquè a Ontinyent el transport públic… En fi, ni està ni se l’espera a la multitud de marquesines que no informen d’horaris ni línies), pagar factures, escoleta, omplir la nevera (comptant amb alguna carmanyola de llentilles de la mare) i que ens quede per poder anar els dissabtes a fer-se la canya i tapa per dos euros!
Estalviar? Com no torne Monleón…
Amb tot, encara ens preguntem per què a Ontinyent, malgrat el nombre d’habitants, no acaben de funcionar l’oci: botigues, cinemes o teatre?
Són les 14.00 d’un dia qualsevol, acabe de tornar de fer un curs al qual em vaig apuntar per mitjà de l’Oficina de promoció econòmica, que funciona paral·lelament al Servef, on em vaig apuntar fa any i mig… amb molta celeritat funciona tot! Que bones estan hui les llentilles de la mare!!! Les notícies. Espanya va bé. Per què a aquestes hores ja no fan Heidi?
