Som la nostra història

Tinc la certesa que no sóc l’única persona que ha vist com els barris històrics d’Ontinyent han anat canviant el seu paisatge les dues darreres dècades. Hi deu haver qui recordarà haver passat pel carrer de Cordellat per a visitar la seua iaia, o haver anat pel carrer del Delme per a pujar a jugar a la plaça de Sant Domingo, o haver comprat el pa al carrer de Tomàs Valls… Tants i tants carrers que han canviat no només l’aparença, sinó també el contingut.

Dels carrers ha minvat la població, els comerços han canviat d’ubicació, les xiquetes i els xiquets han deixat de jugar a la vorera diminuta, i la gent gran ha deixat d’eixir a prendre la fresca amb la cadireta a la porta. Ara trobem cases tancades, carrers bruts i vianants que van de pas.

Les causes del problema són multifactorials. Però sens dubte, el primer que cal és reconèixer que tenim un problema i que cal afrontar-lo políticament. La recuperació dels barris històrics no és només una necessitat per al veïnat que hi viu, sinó també per al conjunt de la ciutadania d’Ontinyent.

La situació necessita polítiques actives que aposten per un model sostenible. No podem seguir amb la política passiva, que contempla com van ensorrant-se les cases i reacciona tapant forats. Cal apostar per noves respostes.

ÉS menester dotar els barris patrimonials d’Ontinyent d’espais d’ús públic on puguen donar-se cita diverses expressions culturals i lúdiques. Així com realçar les possibilitats dels nostres barris per tal d’imaginar-los plens de vida. És imprescindible pensar en el seu futur i el seu present a partir de la contemplació i l’estudi de les seus possibilitats.

La Vila i el Poble Nou necessiten inversions més enllà dels enderrocaments. Per això hem d’apostar per facilitar noves activitats econòmiques. Tambe accions socials que milloren la seguretat i el respecte pels drets veïnals. I sense deixar de banda accions mediambientals que permeten l’adequació de l’espai respectant la sostenibilitat i que creen espais verds d’interès general.

I en aquest camí de reconstrucció, com no podria ser d’altra manera, cal tindre en compte el veïnat. La participació ciutadana és imprescindible per a dotar de vida i forma als carrers que queden vulnerables a la demolició i la desocupació d’habitatges.

Un poble que no té cura de les seues coses, del que li és propi, que creix d’esquena a la seua història, deixa de banda un valor patrimonial i cultural de gran valor.

Ja sabeu, com diu Estellés ‘Allò que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble’.

M. Àngels Moreno · Número 5 de la llista de Compromís per Ontinyent