Som Ontinyent

Per als ontinyentins i ontinyentines no hi ha cap dubte que som Ontinyent. No obstant això, ens trobem sovint en la situació d’haver d’explicar això de ‘no, no és Onteniente, és Ontinyent’; més encara si, amb qui parlem, és castellà: ‘Onti… què?’. La situació, si l’heu viscuda, us serà ben familiar, i si no l’heu viscuda, no us serà gens estranya.

Per cert: una cosa que sempre m’ha semblat ben curiosa és que qui s’encabota a dir Onteniente ens diu al mateix temps ‘ontiñentinos’. Encabotar-se, com dic, a anar contra el que no és.

Estic convençuda que per a saber on anem cal saber d’on venim, així que per saber la ciutat que volem ser hem de saber d’on venim i qui som, i això inclou saber com ens diem.

Pel que fa als orígens del nom de la nostra ciutat, cal tindre en compte els antecedents romans i ibèrics.

Segons el mestre Manuel Sanchis Guarner, el topònim Ontinyent pot tindre l’origen en una colònia agrària romana, d’igual manera que altres noms valencians de l’època acabats en -en, -ent. Menéndez Pidal, per altra banda, parla de dos formes: Ontinyén i Untinyén, que provenen de les formes italianes Ontignano i Untignano (en italià, gn sona com la nostra ny) i que el sufix toponímic -en, d’origen ibèric, s’aplicava també a noms llatins de persones. Un altre sabut i mestre, Joan Coromines, assenyala que les poblacions acabades en -ent del País Valencià es refereixen a noms de propietat o de vila romana. Antoni Maria Alcover, un altre dels grans mestres, afirma que Ontinient deriva molt possiblement de Antonianu (llatí), derivat de Antonius, amb l’evolució -an > -ent que trobem als topònims valencians (Luciam > Llutxent; Aculianu > Agullent) per influència mossàrab.

Fins ací, dubtes de l’origen del nom de la ciutat, però una cosa clara: no sé a vosaltres, però jo olore més Ontinyent que no pas Onteniente.

Ara bé, quan apareix per primera vegada el nom de la nostra ciutat escrit? Des de quan en tenim constància?

La forma documentada més antiga apareix a la crònica llatina del Cid (segle XII): Ontignano.

A l’època àrab (segle XIII), en diversos textos de l’historiador i polític valencià Ibn-Al-Abbar, apareix el nom Untinyân. I ho fa per a referir-se al cap comarcal depenent de Xàtiva, d’on era natural un culte personatge anomenat Al-Untinyani (el d’Ontinyent).

Cal aclarir que els noms de les ciutats àrabs acabades en -ân es pronuncien -én perquè l’àrab no té grafema per al so e (tampoc tenen lletra per a la o) així que els àrabs escrivien Untinyân i la pronunciaven pràcticament igual que nosaltres: Ontinyen.

Al pergamí més antic conservat a l’arxiu municipal, privilegi de Jaume I datat a València el 10 de febrer de 1249, en què el rei aprova les donacions dels seus fidels cavallers Artal de Foces, Lope de Baylo i García Ortiz apareix la forma Ontiye. A la Crònica de Jaume I (1208-1276), s’esmenta en tres ocasions el nom de la nostra ciutat amb dues formes: Otinyen i Ontinyent, i a la Crònica de Bernat Desclot (1238-1288), se cita Ontinyen.

Durant els segles XIV i XV, la forma Ontinyen és la que apareix ja en tots els documents.

Respecte a la -t final, en els topònims s’afig per influència del gerundi (cantant, ballant…). A Ontinyent, precisament, ens caracteritzem per perdre eixa -t final dels gerundis i, per això, a nosaltres ens pillen xarran, no xarrant).

I fins ací, els orígens del nom de la nostra ciutat.

L’evolució històrica de l’estat espanyol ens aboca a un temps obscur, de guerres i canvis polítics que encara, malauradament, arrosseguem. És així com arribem a una època en què tot el que sona a valencià molesta. I molesta tantíssim, que es converteix en prioritari eliminar-ho. I naix, així, Onteniente. Un nom castellanitzat que no respon a cap raó que no siga política.

Amb el pas dels anys i l’anhelada arribada de la democràcia, tant com va costar, el plenari municipal debat i decideix per unanimitat de sol·licitar al Consell del País Valencià el retorn del nom original de la nostra ciutat, Ontinyent. Era el 6 de novembre de 1980.

Dos anys després, el 15 de febrer de 1982, al Butlletí Oficial del Consell del País Valencià, núm. 64 pàgina 8, apareix publicat el Decret pel qual s’aprova el canvi de denominació i retorn a la nomenclatura original de la nostra ciutat. Així doncs, el 8 de febrer de 2017 es van complir 35 anys que la nostra ciutat ha recuperat el seu nom oficial.

No obstant això, 35 anys després, encara veiem i escoltem el nom de la nostra ciutat en televisions i ràdios estatals en castellà, Onteniente, el nom que ens va imposar una dictadura, com va passar a tantes altres poblacions i ciutats.

Així ha passat darrerament, amb motiu del temporal de pluja i després de neu, que ens va fer protagonistes per un dia a la premsa estatal. Vam veure de nou Onteniente a les notícies, en alguns casos fins i tot indicant que som a la província d’Alacant.

Fins que no tinguem de nou una Ràdio i Televisió Públiques Valencianes, no tenim cap altra opció que adreçar-nos a les televisions i ràdios estatals perquè corregisquen l’errada. Igualment passa a les xarxes socials. Els ontinyentins i ontinyentines usuaris de xarxes socials com Facebook no tenen opció de dir que són d’Ontinyent perquè no existeix eixa opció.

Des de Compromís per Ontinyent ens consta que persones a títol individual han enviat queixes a les televisions estatals, així com peticions de canvi de nom a les xarxes socials, però sembla que després de bastant temps reclamant el canvi, estem igual.

Indiferentment de si el Consell de la Generalitat Valenciana ha sol·licitat a les xarxes socials la correcció d’aquesta errada, que es repeteix també en altres municipis valencians, Compromís per Ontinyent hem proposat al Ple que l’Ajuntament, per ser el màxim òrgan de representació municipal, sol·licite a Facebook que modifiquen i corregisquen el nom de la nostra ciutat. Esperem que, a poc a poc, la premsa estatal corregisca també l’errada. Tot és fer camí fent un pas rere l’altre.

Ens alegra, i molt, veure que la unanimitat amb què es va decidir l’any 1980 de sol·licitar el retorn de la dignitat del nom oficial real de la nostra ciutat s’haja repetit en aquesta ocasió de nou. També és cert que és un sentiment agredolç, perquè no hauríem d’estar sol·licitant res 35 anys després que un Decret del Consell del País Valencià es fera efectiu. La justícia no és ni per a tot ni per a tots igual. En això, també haurem d’anar fent passos per a fer camí.

#somOntinyent

Sílvia Urenya ·  Portaveu de Compromís per Ontinyent