Thomas Merton

Aquest 10 de desembre s’acompleixen 50 anys de la mort de Thomas Merton, nascut el 31 de gener de 1915 a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord. Thomas Merton, intel·lectual, artista, poeta, mestre espiritual i monjo trapenc de l’Abadia de Getsemaní va ser una home lliure i un apassionat de Déu. La seua veu, com a fruit del seu compromís social, va ser un crit per la pau en un món marcat per la guerra freda i l’amenaça nuclear. Per això Merton escrivia: ‘És la meua intenció fer de la meua vida una protesta contra els crims i les injustícies de la guerra i de la tirania política. Per mitjà de la meua vida monàstica i dels meus vots, dic no als camps de concentració, als bombardejos aeris, als judicis polítics, als assassinats judicials, a les injustícies econòmiques i a tot l’aparell socioeconòmic que no sembla encaminar-se sinó cap a la destrucció global.’

Batejat en l’Església Episcopaliana, i orfe de mare i de pare des de molt aviat, va perdre també els seus avis i l’únic germà que tenia. Aquests fets van determinar que Merton sentira sempre un cert gust per la soledat.

Thomas Merton passà la seua infància a diversos llocs del món, des de Prada a Anglaterra, les Bermudes i els EUA. D’esperit inquiet i inconformista, Merton va estudiar a la Universitat de Cambridge i després a la de Colúmbia, on va ensenyar anglès. De nou a Anglaterra, i després d’un temps de fervor religiós entre els anglicans, Merton perdé la fe. Va ser l’inici d’una etapa de la seua vida marcada pel consum compulsiu i desenfrenat. Malgrat això, en un viatge que va fer a Roma, va quedar fortament impressionat pels mosaics bizantins de les esglésies, fins al punt que es va comprar el Nou Testament i començà a pregar. Però això durà poc, ja que de retorn a Amèrica va estar treballant en un espectacle d’estriptís.

A Cambridge, la seua vida va caure en la buidor i en l’horror, en la beguda i en la passió descontrolada. En un nou viatge als EUA, i per la seua formació liberal, va veure el comunisme com la millor utopia a seguir, i s’afilià a la Lliga de Joves Comunistes. Però al poc temps va sofrir una gran decepció i deixà aquest moviment.

Amb una gran ànsia per saber i per conèixer, Merton anhelava un món millor i per això va viure compromès amb les grans causes de la humanitat. És per això que va ser un gran activista contra la guerra i a favor dels Drets Humans i Civils, sobretot pel que feia al moviment antiracista. Merton escrivia: ‘Faig del meu silenci monàstic una protesta contra les mentides dels polítics, dels propagandistes i dels agitadors, i quan parle és per a negar que la meua fe i la meua Església puguen estar alineades amb aquestes forces d’injustícia i de destrucció.’

A la Universitat de Colúmbia entrà en contacte amb amics catòlics i va començar a anar a missa, mig d’amagat. Les lectures d’autors com Etienne Gibson, William Blake o Jacques Maritain, li obriren el camí de recerca de Déu. I va ser la lectura de la biografia de G. M. Hopkins, capellà i poeta, que va motivar en ell la necessitat d’anar a una església de Broadway per parlar amb un prevere, a qui li va expressar el seu desig de ser catòlic. Així el 16 de novembre de 1938, Merton era batejat, entrant a l’Església Catòlica.

Després de col·laborar un temps en un centre catòlic del barri de Harlem, a Nova York, el 10 de desembre de 1940 Merton entrà a l’Abadia Cistercenca de Getsemaní, per ser monjo de la Trapa. Ordenat capellà el 1949, va promoure la vida contemplativa i gràcies a la seua autobiografia‘La muntanya dels set cercles (1948) va atraure molts jóvens al monestir a la recerca de Déu en el silenci i la soledat.

Merton va ser un important escriptor espiritual, influenciat per Sant Joan de la Creu. A part de la seua obra més coneguda, La muntanya dels set cercles, escriví també Llavors de contemplació i Les aigües de Siloè, les dues del 1949, així com també El signe de Jonàs (1953).

Merton es va morir electrocutat de forma accidental a Bangkok, el 10 de desembre de 1968, fa 50 anys, quan havia participat en una conferència ecumènica.

Inconformista i amb sentit crític i promotor del diàleg amb representants de diverses tradicions religioses, Merton va ser un home en camí que va viure a la recerca de Déu per mitjà del silenci, la soledat i el rostre sofrent del nostre món. Per a Merton, la vida contemplativa era aquell espai que permet la plenitud de Déu. per això escrivia referint-se als monestirs: ‘En un món de sorolls, fan falta llocs com aquests, de silenci, disciplina interior i pau; no la pau de la comoditat, sinó la pau de la claredat interior i de l’amor, basat en el seguiment total de Crist.’

També Montserrat ha estat sempre, i vol continuar sent-ho, una comunitat oberta al món, compromesa en la defensa dels drets humans, de la pau i de la justícia, en diàleg amb la cultura i arrelada a la nostra terra i a la nostra llengua.