05.10.2020 - 08:02
|
Actualització: 05.10.2020 - 10:02
L’espectacle Música empresonada en homenatge als músics valencians represaliats en la guerra de 1936-1939 i en la dictadura franquista torna a representar-se a València, ara els dies 6,7 i 8 d’octubre vinents.
Entre els músics homenatjats hi ha els bocairentins Ángel Bernat Beneyto, de qui s’ha seleccionat la versió per a banda del pasdoble Tania, escrita per a piano a la presó poc abans que l’afusellaren a Paterna en 1939; i Felipe Belda Calatayud, de qui s’interpretarà el pasdoble Un recuerdo, i que dirigirà el seu fill Francisco Belda.
També sonarà música de Rafael Rodríguez Albert, compositor nascut a Alacant i qui durant la guerra va ser professor del col·legi de cecs de Madrid instal·lat a Ontinyent durant el conflicte bèl·lic per a fugir dels bombardejos de l’aviació de Franco.
El Monestir de Sant Miquel dels Reis acollirà els concerts com a ‘símbol’ de la repressió, ja que durant quasi trenta anys va ser la presó de milers de persones per qüestions ideològiques.
Musica empresonada l’organitza la direcció general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i es farà els tres dies a les 20.30. L’entrada és debades i es pot fer la reserva a la web de la Biblioteca Valenciana.
Es tracta d’un concert de músiques embastades amb biografies a manera d’un argument de ficció basat en fets i músics reals. Les peces musicals, amb els actors com a fil conductor de l’espectacle, escenificaran moments significatius de les seues vides.
L’elenc està format per Josep Valero, Toni Misó, Jose Montesinos, Amparo Ferrer Báguena i Pilar Martínez, junt amb un quintet de solistes (Laura Pastor, Nestor Zarzoso, Yolanda Bueso, Ana Payà i Sofía Zarzoso), acompanyats per músics de la Societat Musical de Llíria dirigits per Pablo Marqués
Música en moviment
En Musica empresonada, diversos espais del Monestir de Sant Miquel dels Reis serviran d’escenari, en el qual el públic haurà de desplaçar-se per a contemplar l’actuació completa.
A l’esplanada de la façana es representarà el primer acte, 1937. Una revetla commemorarà l’aniversari de la segona República espanyola amb cançons populars i cobles a què els assistents podran participar festivament. L’escena s’interromprà brutalment per l’ocupació de València de l’exèrcit revoltat.
El pati és el nom del segon acte, al claustre nord, on prendran cos i avançaran les tres històries com a suport de la vida musical i les contradiccions dins de les presons franquistes.
Com a colofó, l’espectacle acaba amb els músics fora de la presó per a plasmar-ne l’allargada vida com a inhabilitats o reclosos en l’ostracisme per la seua condició ideològica.
Els tres actes inclouran composicions de músics valencians que van patir la presó, van estar en camps de concentració o van ser bandejats i obligats a abandonar el seu ofici: Felipe Belda Calatayud, Ángel Bernat Beneyto, Abel Mus Sanahuja, Carlos Palacio García, José Ramón Moreno Gans, Vicent Garcés Queralt i Rafael Rodríguez Albert.
