Torturadors sense càstig

L’article 5 de la Declaració dels Drets Humans diu que ningú no serà sotmés a tortures ni a penes o tractaments inhumans o degradants. Actualment, són molt pocs els estats que reconeixen obertament que practiquen tortures, però l’Alt Comissionat de les Nacions Unides assegura que encara es tortura molts a “racons obscurs” de tot el planeta.

Només entre 1960 i 2014 es van consumar 4.113 casos de tortures i maltractaments al País Basc. És el nombre final de casos estudiats en el projecte d’investigació dirigit pel forense Francisco Etxebarria i la doctora en Dret Laura Pego. Un projecte encarregat l’any 2014 per la Secretaria General per la Pau i la Convivència d’Euskadi. Els investigadors reconegueren que hi deu haver molts més casos, però que no van poder rescatar-se.

El nou cap de la Guàrdia Civil de tot el nostre territori valencià, Arturo Prieto Bozec, ha vingut carregat de medalles i distingit amb títols, premis i creus diverses: “Cruz, encomienda y placa de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, Cruz de la Orden del Mérito del Cuerpo de la Guardia Civil (tanto con distintivo rojo como blanco), Cruz al Mérito Policial, la Medalla al Mérito de Protección Civil en su categoría de bronce” i moltes felicitacions, un rastre ben llarg que no detallarem. Seria motiu de gran satisfacció, com diria una majestat, per als vlencians de tenir tan alta personalitat entre nosaltres, si no fóra que també sabem que Arturo Prieto té una taca negra al currículum que procura de dissimular: l’Audiència de Bilbao el va condemnar a 18 mesos i tres dies de presó menor i amb la inhabilitació corresponent, amb altres condemnats, per tres delictes de tortura a un pres (a sou de l’organització terrorista ETA). Diu la sentència que són condemnats els autors “con independència de que tomaran parte activa en los mismos (hechos), que los ordenaran, o que los consintieran…”.

De la manera habitual, posteriorment, el Tribunal Suprem es va afanyar a llevar-los el càstig a aquests condemnats per tortura.