‘Tot o res’ de Francesc Gisbert, i ‘Les espines del peix’ de Josep Colomer

La col·lecció Trencadís d’Andana Editorial ha publicat el llibre que porta per títol Tot o res (2020) de l’escriptor alcoià Francesc Gisbert Muñoz. Francesc és professor de Llengua i Literatura i, sense por de fugir, podem dir que és un dels nostres autors de major èxit de vendes i lectors. Té més de cinquanta llibres publicats i col·labora en mitjans de comunicació amb articles de divulgació cultural.

Abans de començar heu de fer clic en l’enllaç totores.andana.net perquè no la recorda ningú, però fa un temps, tots coneixien aquesta influencer. De la nit al dia el seu canal de YouTube va ser cancel·lat. No queda rastre d’ella a les xarxes socials. Amb el pas del temps, ningú no la recorda, però ha arribat el moment de contar la seua història. El Sr. Gisbert ha estat capaç d’arreplegar el seu testimoni directe (no podem desvelar les seues fonts).

El llibre fa ús de les noves tecnologies (un parell de vídeos interpretats per l’actriu alcoiana Clara Ruíz Rufino) per si voleu saber més coses de la protagonista i què li ha passat. El principi i el final els heu de descobrir fent clic a través dels codis QR. El codi QR és un sistema per a emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per a ser llegida amb la càmera d’un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil entre més mitjans. Es tracta d’un codi de barres bidimensional.

Continuem: el llibre és una novel·la d’acció, aventures i intriga amb una trama actual i amb un ritme embogit. La protagonista treballa en un bar de Torrevella. Presencia un accident i es veu involucrada en un negoci inesperat: el robatori de la Dama Daurada, una nova versió de la Dama d’Elx. Ha de transportar un paquet per carretera de sud a nord. Un recorregut (fugida) per les nostres terres (cada capítol és un poble) i el primer que ens crida l’atenció és la portada. Un vidre amb dos impactes de bala i un cotxe a la fuga. La protagonista és una antiga youtubera. Va arribar a tindre més d’un milió de seguidors, i d’un dia per l’altre va caure en desgràcia. Ara sobreviu com pot. És una història a la manera cinematogràfica, molt ràpida, com correspon a una persecució.

Si m’ho permeteu, pense que és una obra que pot tindre un ús didàctic. Ideal per a engegar un projecte de treball interdisciplinari on s’inclouria no sols l’estudi de les nostres comarques, les seues ciutats, els seus llocs d’interès; sinó també, la nostra geografia, toponímia, patrimoni cultural i, no cal dir-ho, l’ús de frases fetes i el seu significat.

Una bona història que ús despertarà la curiositat. I què passarà ara?

Per si les mosques, feu cas a la protagonista i no vos aventureu en la lectura.

Cremeu el paper, perquè hi ha decisions que ens poden canviar la vida.

Però abans de cremar el paper, espereu; continue llegint…

No volíeu caldo, dues tasses!

Encara esteu llegint-me? Continuant amb els escriptors de la terreta i les editorials valencianes, m’agradaria recomanar-vos un segon llibre d’un autor novell que ha escrit la seua primera novel·la.

Es tracta de Les espines del peix de Josep Colomer, publicada en l’editorial Tres i Quatre l’any passat. Un llibre amb un doble valor, històric i literari. Històric perquè ens parla de l’evolució patida en un poble “imaginari” (Benià) de ser un poble menut i amagat a convertir-se en un lloc de gom a gom de “forasters” (jubilats rics d’Europa); i literari perquè empra un lèxic ric i viu, pràcticament transcrit de l’oralitat dels seus habitants. El protagonista és el poble.

Un llibre que com tan bé ens explica Anna Punsoda en el pròleg, és una crònica ficcionada sobre la destrucció de la llengua, el paisatge i la cultura a la Marina  (Alta i/o Baixa, igual em té). Pot ser qualsevol poble d’aquestes comarques. Malgrat que el llibre té un prefaci i un epíleg (articles i poemes) que pareix donar a entendre que és una crònica realista, podem afirmar que és una falsa crònica barrejada d’humor tant àcid com amable. Són cent anys en la vida de Benià on Josep Colomer, filòleg i mestre de professió, parla de l’emigració per la pobresa valenciana, la connivència dels poders polítics i religiosos, l’intent de substitució lingüística, la invasió de funcionaris de l’Estat i la venda del paisatge. Com deia aquell, és una crònica un poc surrealista d’un temps i d’un país que mai no hem fet, però tampoc desfet del tot. Sols una miqueta.

En una entrevista feta a l’autor, ens conta que la novel·la la va escriure “a ratets” durant cinc anys i era com una teràpia en una època on “no estava molt d’acord amb la vida”. Les pàgines creixien i creixien (més de set-centes que va reduir a unes quatre-centes) i va acabant sent “tot un món d’un poble imaginari”.

La nostra modesta aportació, com a bibliotecaris, és divulgar literatura publicada en la nostra llengua i, si pot ser per editorials valencianes, mel de romer.