Treballar per les persones més vulnerables

I, de sobte, vam recordar què era realment important en aquesta vida. Vam posar el fre a la nostra rutina per enfrontar una dura realitat que dura ja catorze dies: la Covid-19, que havia posat contra les cordes la província de Wuhan de la Xina, havia arribat a Espanya.

El dijous 12 de març, veient com evolucionava la situació en altres ciutats, el nostre batle, Jorge Rodríguez, acompanyant de la resta de l’equip de govern, vam prendre la decisió de tancar quinze instal·lacions municipals i aturar totes les activitats municipals, anticipant-nos així a l’estat d’alarma. Teníem clar que havíem de ser responsables i que la salut de les persones estava per damunt de tot. L’endemà, es decretava l’estat d’alarma.

Des d’aquell moment ens enfrontàvem a una realitat més complexa i vam començar a treballar per a  posar en marxa un dispositiu que permetera de garantir la salut de tothom i sobretot atenguera les necessitats de les persones més vulnerables, els xiquets i xiquetes i els nostres majors.

Era el moment de treballar de valent, i així ho vam fer. Estar al costat dels nostres veïns i veïnes en els moments més complicats posant al seu abast totes les ferramentes de les quals disposem és sempre la millor de les polítiques que podem dur a terme.

Amb aquest objectiu vam posar en marxa un paquet de mesures que inclou un servei de menjar a casa per a atendre les necessitats d’alimentació dels més de 140 menors de famílies vulnerables que s’havien quedat sense menjador i que mantenim i s’afig al val-beca menjador de la Generalitat Valenciana.

A més, s’ofereix també un servei d’atenció telefònica a les persones grans o amb la mobilitat reduïda que viuen confinades pel coronavirus. El servei l’atenen sis psicòlegs municipals, on la ciutadania que ho necessite pot sol·licitar que li compren aliments o medicines i li ho porten a casa cridant al telèfon 96 291 82 10, de 9.00 a 20.00 de dilluns a diumenge. Igualment, també s’ofereix la possibilitat de fer trasllats als centres de salut si cal.

Així mateix, la informació obtinguda gràcies al programa social contra la soledat no desitjada va permetre de posar-nos en contacte telefònic amb 542 persones de més de 65 anys que viuen soles a Ontinyent per a saber com estaven i què necessitaven. Han viscut per nosaltres i hem de retornar-los tota eixa estima.

Amb aquest servei, que va atendre 31 telefonades durant el primer cap de setmana, volem estar molt pendents de la nostra gent perquè com bé ha dit el nostre batle Jorge Rodríguez ‘no podem permetre que ningú es quede al camí’.  Una filosofia de treball que apliquem a l’equip de govern però que ha calat també en la nostra ciutadania. Els ontinyentins i ontinyentines demostren, una vegada més, ser una ciutat acollidora i solidària.

Ho demostren cada dia eixint als seus balcons a aplaudir al personal sanitari, al de les residències i centres de dia, al del servei d’ajuda a domicili, al de les farmàcies, al de les tendes d’alimentació, al de la neteja, al de la recollida de fem, als del transport, a les forces de seguretat i emergència, i de tant i tanta gent que es deixa la pell per nosaltres. I sobretot a la gent d’Ontinyent.

En moments com aquest és quan més distanciats hem d’estar, però més units que mai perquè junts, totes i tots, eixirem d’aquesta amb força! GRÀCIES ONTINYENT, SOM UNA GRAN CIUTAT!