11.04.2018 - 17:05
|
Actualització: 11.04.2018 - 19:05
M’agradaria saber escriure poemes per recordar ací que hui fa vint-i-cinc anys que un nacionalista espanyol va segar la vida del jove maulet valencià Guillem Agulló a Montanejos. M’agradaria escriure bells versos per honorar la seua memòria. Però seria un atreviment per la meua part quan uns altres poetes ja van posar lletres precioses ben carregades de sentiment i acompanyades de músiques ben acordades. D’entre les cançons que se li han dedicat al jove de Burjassot, he triat aquestes tres:
El cantant de Xàtiva Feliu Ventura va escriure aquests versos per fer la cançó ‘No sé què sent’: No sé què sent/ ací assegut encara / esperant-te amb l’anhel dels nous/ he imaginat/ la teua pell completa/ com un mapa estès sobre el meu mar./ No hi ha demà si no ets amb mi/ acaronant-me, potser besant-me / i tot a plena llum./ L’última ràtzia/ ens va donar la flama / per encendre torxes al camí/ sempre present/ et tinc en els meus llavis/ que tu escoltes com la teua veu./ No hi ha demà (…)/ He imaginat. Sempre present./ Et vull amb mi./ En els papers/ els necis t’intoxiquen/ i t’amaguen, no en volen saber res./ Et vull amb mi,/ la teua pell completa,/ com un somni. Vine llibertat!/ No hi ha demà (…).
El grup valencià desaparegut fa quatre anys Obrint pas va cantar ‘No tingues por’: Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m’estan mirant,/ quants cops hem hagut de callar./ He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran/ he estat un temps sense parlar./ No estàs sol, no tingues por,/ Ja ningú embrutarà el teu cos./ No estàs sol, no tingues por,/ja ningú destruirà el teu cor./ Si l’haguéreu vist plorar/ mai no l’hauríeu oblidat,/ com jo que sempre el duc/ dins el meu cap./ La gent es pregunta/ com sóc capaç d’odiar,/ si l’haguéreu vist plorar/ mai no l’hauríeu oblidat./ Oblidat, oblidat, oblidat/ Sempre anirem obrint pas…/ Cap agressió sense resposta… / Sempre anirem obrint pas…
El grup del Principat també desaparegut fa quatre anys, Opció k-95, va cantar ‘Company Guillem’: El coltell va segar/ la teva vida, company,/ amb total impunitat/ sobre un toll roig de sang./ No volem un màrtir,/ tan sols volem la veritat/ i trencar d´un cop la infamia/ d´una premsa provincial./ Des de l´abril de 1993/ al cel dels Països Catalans/ tenim un nou estel./ Guillem, Guillem company!/ Guillem, mai t´oblidarem, company Guillem./ Unes ombres sinistres/ que emparen assassins./ La violència soterrada,/ la justícia feta a dit./ Encara ara recordo/ aquell dia maleït:/ les notícies, la tristesa/ i la teva mort, amic.
